dilluns, 26 de febrer de 2018

Entrevista a Neus Orriols

ENTREVISTA


Neus Orriols Alsina, d’ERC,
a l’atenció de les persones a l’Ajuntament

Neus Orriols és nascuda a Balsareny el 26 de juliol de 1959 i és llicenciada en Psicologia Clínica  per la UAB, màster en Psicologia Comunitària (UB) i màster en Direcció Pública Esade (URL). Per la seva feina es pot dir que constantment ha hagut de fer formació per diferents temes i procura adaptar-se a cursos de curta durada que van sorgint. Com ens  diu: “Dedicar-te a la política també implica formació i en aquest sentit tenim bona oferta, altra cosa és poder fer-ho tot”.

A la Neus li agrada llegir, però ens diu que ho fa poc i ho acumula en èpoques de vacances. Ara llegeix “La cançó dels Maoris”, que és la continuació del llibre “Al país del núvol blanc”, de Sarah Lark. La fascinació per Nova Zelanda, la visió de diferents cultures i personatges femenins interessants podria ser el resum d’aquests llibres. “Potser una de les coses que m’agrada més llegir és poesia i sempre trobo el moment per llegir un poema; en ocasions, i si m’agrada molt, el memoritzo”.

Viatjar també li agrada molt, encara que li falten molts llocs per conèixer. Els viatges de què més gaudeix són els que la porten a conèixer cultures diferents. A vegades li agrada més observar la gent, escoltar-los, que no pas veure monuments. Aquest setembre va estar a l’Índia; bé, a una petita part, ja que com ens comenta “allò és immens, i la veritat que em va seduir molt!”.

Gaudeixo del mar en totes les seves vessants de paisatge i l’enyoro quan passa un temps que no el veig. Sovint tinc la necessitat d’anar-hi: qualsevol punt de la Costa Brava és recomanable. No practico cap esport en concret; camino quan puc i, quan els horaris ho permeten, fer ioga em satisfà”.

Ha fet teatre amateur, en concret als 14 anys va formar part de la Lluerna quan el grup va iniciar una segona etapa. Més tard i ja passats quinze anys o més, va participar en diferents tallers i en alguna obra de la qual guarda un gran record; “potser ara toca altre cop activar aquest tema, em vindria molt de gust”.

— Com va anar això d’entrar formar part de la política municipal?

Visc política municipal cada dia, ja que treballo en un Ajuntament, el proper març ja farà 30 anys. El món local permet proximitat amb la gent i acció immediata. No va ser fins al 2003 que m’implico d’una manera més activa en política, perquè no creia oportú fer-ho abans per raó de la meva feina. El 2007 vaig formar part de la llista d’ERC a la ciutat on treballo i en aquella legislatura vaig viure dos anys intensos al capdavant dels serveis territorials de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania. Més tard vaig entrar a la secció local d’ERC Balsareny; vaig formar part de la llista d’ERC en la legislatura passada, i en l’actual vaig repetir.

— Per què a ERC?

ERC és un partit molt proper a mi per moltes raons. M’identifico plenament amb els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat. L’objectiu d’ERC és treballar per assolir una societat més justa i solidària, sense desigualtats entre les persones i els territoris i que la via per fer-ho és aconseguir la independència de Catalunya. Admiro la trajectòria que el partit ha fet durant aquests 86 anys d’història, amb els seus encerts i errors. En sóc militant des de fa temps, i segueixo en aquest projecte on em trobo molt a gust.

— Tens antecedents familiars en política?

Francesc Orriols Basany, tiet del meu pare i nascut a Balsareny, on va viure temps. Era d’Esquerra Republicana de Catalunya i va ser regidor a l’Ajuntament de Manresa; més tard ocupà les secretaries polítiques de diferents conselleries de la Generalitat, durant la Segona República. Malauradament va morir en un atemptat. Després, el meu pare, en Josep Orriols Riera, també va ser regidor de l’Ajuntament de Balsareny durant força temps, i diria que en uns temps molt significatius i difícils. Recordo que ens explicava moltes coses de l’Ajuntament, sempre des de la seva òptica, dient que el diàleg i el consens eren imprescindibles. Políticament era just i molt inclusiu a nivell social.

— De quines àrees ets responsable?

Les àrees de les quals sóc responsable són les que tenen a veure amb atenció a les persones: Acció Social i Promoció de la Salut, Ensenyament , i Polítiques d’Igualtat, que per la feina conec força i per tant m’hi sento còmoda. Són regidories que et fan gestionar moltes coses diferents alhora,  i sempre la persona en tot el seu cicle vital ha de ser el centre d’atenció. Facilitar la igualtat d’oportunitats, detectar l’exclusió i actuar, promoure hàbits saludables, recursos educatius per a tothom...

— Com valores el treball que es fa des d’un ajuntament?

Els ajuntaments tenen unes competències concretes que són les que cal portar a terme, però sempre es va més enllà i això depèn de cada equip de govern i de les possibilitats que tingui en el seu mandat.  No em refereixo a fer coses que impliquin cost econòmic, penso en altres que impliquen crear xarxes i participació. Per tant, valoro el treball que es fa des d’un ajuntament, molt positiu quan les seves polítiques tenen en compte més enllà d’allò que toca i que constantment estan atents al que passa a la comunitat.

— Reunions, plens... Com t’organitzes?

Segueixo amb la meva feina, però tinc autonomia per fer-la compatible amb la tasca de regidora; per tant, procuro adaptar-me a les reunions que comporten les diferents regidories. També fem reunions amb el grup municipal setmanalment. Els plens són cada dos mesos, però també impliquen un treball a priori. Els dijous sóc a l’Ajuntament tot el dia i puc atendre persones i entitats.

Josep Gudayol i Puig

Poble i caràcter: tossudesa


CINC MINUTS

Qui em coneix bé sap que no és mai la meva intenció d’ensabonar ningú, però enguany i en aquest mes de febrer cal treure’ns el barret davant uns homes i dones capaços de patir les inclemències d’una meteorologia adversa per complir amb la història dels nostres avantpassats. Parlo de la Festa dels Traginers, enguany deslluïda per la pluja.

El meu plany és que, malgrat la falta de pluja que patim darrerament, en aquesta ocasió va ploure el dia que Balsareny, com cada any, acull milers de persones arribades des de diferents punts de Catalunya per reviure aquest museu històric que és la Festa.

Sí, poble de caràcter i tossudesa de gent d’aquí i vinguda de fora que estimen la festa i la cultura, creuen en la sociabilitat i en la pau. Els tres termes primers formen part de les arrels d’un país, Catalunya. Bé, no faria honor al títol si m’estengués massa, per tant la meva felicitació personal, en primer lloc per als nuvis d’enguany, l’Adalbert i la Laura, i també per als bous francesos, per al grup de tambors i grallers “Els K+ Sonen” i per a tots i cadascun dels components de la Cavalcada, sota el comentari informatiu i personalitzat del nostre conciutadà Jacint Orriols.

Josep Gudayol i Puig


Amb motiu dels 90 anys de Pere Casaldàliga


BALSARENY AVUI
  

“Jo moriré a peu dret, com els arbres...” vas escriure fa ja uns 40 anys. I segueixes sent, ja tocant els 90 anys amb la punta dels dits, vinclats els genolls i l’esquena del Parkinson, aquest “germà” esdevingut “lladre-grileiro” de la teva salut, de la teva autonomia i de la teva capacitat comunicadora. Però segueixes íntegre, generós, ocupat dels germans i germanes propers dels retalls de la vida que t’arriben de lluny, de la justícia que continua encadenant i matant aquesta terra soferta. I segueixes encara amb aquella estranya tendresa que neix de la teva pau enmig d’una lluita tan despiadada amb què la malaltia et tracta.

Sí, és una passió semblant a la de tants homes i dones víctimes de malalties nascudes al cervell i que asserveixen el cos. Passió nascuda, segurament, dels esgotaments de tants viatges, acollides, dejunis, nits de vetlla, hores de persecució, incomprensions, jerarquies, persecucions de terratinents, calúmnies de polítics corruptes, intents d’atemptat de sanedrins diversos. Passió de vida oferta, “Passionis causa” vas rebre aquella distinció a una universitat: per la teva passió  per i amb els humans. Amb els indis –els lliures Tapirapés, els guerrers Xavantes, els empobrits Karajàs. I amb tants germans de les lluites pels seus drets, pels camperols i els reconqueridors de les terres robades pels latifundis –els de les terres ocupades, els de l’ocupació Comissió Pastoral de la terra, els del Moviment dels Camperols sense terra; amb les comares de l’Araguaia, arrugades, sofertes, valentes, lluitadores, resistents; comares rostres de la comare Maria, rostre de totes elles.

I amb tantes comunitats eclesiàstiques de base de Brasil i de tota l’Ameríndia, transformant l’església de Jesús fent església nova que neix del poble i de l’esperit, que recupera la paraula i la presència profètica de les dones, que lluita i resisteix la voràgine d’aquesta bogeria malaltissa del neocapitalisme que destrossa terra, selva, naus i mars, i que mata animals i persones, assassina de pau i possibilitats de viure. I amb la terra que resisteix encara tots els mortífers embats de la gran capital, de l’usura i el lladrocini fets llei. I t’alces tu, amb tants morts i màrtirs de la caminada “Vides per la vida”, amb el màrtir Jesús, i dels vius, amb nosaltres de Catalunya i vosaltres de Brasil, i resta del món, t’alces amb el crit de la terra, crits de la memòria amb les resistències i els passos de la lluita. Amb els serens silencis matinals, musicals pels cants i crits d’ocells i bestioles. Amb les abraçades de la tendresa, poesia, música, rialles, de taula compartida, de casa per a tothom, del murmuri d’aquest llenguatge que tan bé comprens tu de l’Araguaia. Perquè entrant en les profunditats de les seves aigües, n’ha renascut fet poble, germà de tots i totes, escoltant la veu més íntima i radical que batega al teu cors.

En aquests dies duríssims, foscos i lluminosos de Catalunya, algú va enviar un missatge de Whatsapp just la nit del 30 de setembre a l’1 d’octubre, aquelles paraules de Miquel Martí Pol: “I sobre tot no oblidis que el teu temps és aquest temps que t’ha tocat viure, no un altre i no en desertis, orgullós o covard, quan et sentis cridat a prendre part, com tothom, en la lluita, car el teu lloc només tu pots omplir-lo”.

Josep Gudayol i Puig

Escola de Música - Thriller

Els alumnes d’Avançat 1 de l’Escola Municipal de Música han fet un treball de recerca que us presentem a continuació.




 
THRILLER

‘Thriller’ es l’àlbum més venut de tots els temps, el sisè àlbum del cantant Michael Jackson.

·       Per què ens agrada 'Thriller'?

Perquè hi surten frases musicals i ritmes molt repetitius i això fa que sigui enganxós.

Perquè el videoclip té molts efectes especials i és com una pel·lícula de terror.

Perquè hi apareixen zombis i actualment estan de moda, surten en moltes pel·lícules i sèries. Creiem que Michael Jackson es va avançar al seu temps.

Ens agrada 'Thriller' perquè encara està de moda, i els nostres pares ballaven els seus hits quan tenien de 10 a 15 anys.

Curiositats:

ü  El director del vídeo va ser John Landis, que va dirigir el clàssic de terror “Un Home Llop Americà a Londres”.

ü  L’editor i el director del vídeo van haver d’amagar les bobines de la pel·lícula, atès que Jackson va pensar a destruir-les, en vista que la seva religió el va amenaçar amb l’excomunió per violar les regles sobre imatges fosques.

ü  Amb la finalitat de retallar despeses, els vestits de zombis van ser realitzats a partir de roba recol·lectada per l'Exèrcit de Salvació.

ü  El 2009 va ser inclòs en el Registre Nacional de Cinema d'Estats Units, considerant-lo com a "cultural, històric i estèticament significatiu".

Curs Nivell Avançat I:  Idaira Arincón, Francesc Caballero, Paula Hernández, Ferran Obradors i Roser Parés



Obituari

Relació de difunts entre el 31 de juliol i el 31 de desembre de 2017

Data
Nom
  Edat
31-07
CASIMIRO DIAZ MORENO
90
01-08
ANGELA MANENT FAIXÓ
90
04-08
PERE PEIX PEDROL
65
08-08
CONXITA VERNET ABEYÀ
95
11-08
ALBERTO LÓPEZ GARCÍA
85
17-08
JOSE RAFAEL GONZÁLEZ BONILLO
91
20-08
MONTSERRAT BALLART FRANQUESA
84
26-08
EUGENIO GÓMEZ MAGDALENO
77
25-09
JAUME PARERA LLULL
73
25-09
ORENCIO MORA GARCÍA
81
11-10
ANA MORÓN RODRÍGUEZ
75
17-10
ANTONIO GALLARDO CUÉLLAR
84
25-10
AMADO VILLAGRASA IBÁÑEZ
91
27-10
BENVINGUT XANDRI CARDONA
82
08-11
ANATOLIO MORA MORENO
80
14-11
JOSÉ GALERA GARCÍA
88
24-11
ÁNGELES CARNEIRO PÉREZ
87
27-11
MATILDE RODRÍGUEZ GALERA
58
01-12
ANICETO BRUCH CLUSELLA
80
06-12
MARIA TORRENTALLÉ BADIA
94
07-12
ELVIRA BESA VILA
74
11-12
ANGELA XANDRI CARDONA
94
22-12
DOLORS COLELL BADIA
91
29-12
MANUEL LUPIÓN MARTÍN
85





Un record per a cada un d'ells, amb el nostre condol a les seves famílies.

Sarment

Repte número 30




Un nenúfar, amb un creixement tal que dobla la seva superfície de fulla cada dia, és capaç de cobrir totalment la bassa del sultà de Bagdad en una setmana. Quant temps trigarien dos nenúfars com aquest a cobrir la mateixa bassa?

Salut i lògica.
Roc Carulla

Resposta al repte número 29: podran fer 8 panellets.

Meteorologia Gener 2018


Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           
6,1
Mitjana (min.+màx.)        
7,5
Mitjana de mínimes      
-0,1
Mitjana de màximes      
15,2
Mínima (dia 13)
-4,5
Màxima (dia 28)
20,9
Mín. més alta (dia 4)              
4,0
Màx. més baixa (dia 26)
8,7

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 1)        
49,0
Velocitat mitjana             
5,3
Recorregut del vent  (en km)
3.965,5

Pressió (hPa)

Màxima (dia 28)
1.030,9
Mínima  (dia 6)                  
991,8

La pluja (litres)

Dia 6
2,0
Dia 7
25,0
Dia 11
1,5
Dia 14
5,6
Dia 26
53,0
Total
87,1

Francesc Camprubí