dimecres, 19 d’abril de 2017

Carme Tripiana, educadora social

ENTREVISTA


Carme Tripiana, educadora social 
a l’Ajuntament de Balsareny

Carme Tripiana López treballa a l’Ajuntament de Balsareny com educadora social del servei d’atenció primària des del juliol de l’any 2016, després de realitzar un concurs d’oposició.

La Carme és nascuda a Sabadell el 14 de juliol de 1976 i va estudiar Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 2010 s’habilità com a Educadora Social pel Col·legi d’Educadors de Catalunya. També ha realitzat un postgrau en Art Teràpia a la Universitat de Girona.

A la Carme sempre li ha agradat llegir, i el darrer llibre ha estat ‘La pell freda’, d’Albert Sánchez Pinyol, i entre les seves autores preferides hi ha Rosa Montero i Ana Maria Matute. Pel que fa a l’esport, li agrada molt la natació i també viatjar; ha estat a les Filipines, el Brasil, Mèxic, Costa Rica i l’Índia. Estar amb la família i amics i fer excursions forma part del seu temps de lleure.

—En primer lloc, digueu-nos: com va anar el fet d’exercir com a educadora social?

Exercir com a educadora és una feina que sempre m’ha agradat. He treballat molts anys amb joves i amb les seves famílies, i tot i que a vegades hi ha situacions complicades també hi ha moments molt positius. Poder acompanyar en alguns moments és sempre gratificant.

—Quin compromís amb la societat comporta el fet deser educadora social?

Hi ha un escrit de Carles Capdevila que diu: “Ens han d’ajudar amb la prevenció, a donar importància a les emocions, a les relacions, a restablir vincles de confiança amb la societat. L’adjectiu que els identifica és social, perquè vivim junts i ens calen complicitats. I el nom és educador, perquè l’educació és sempre la solució, o treballador, perquè el món l’arreglarem fent feina”. Crec que aquest fragment engloba molt bé el compromís de la feina d’educador o treballador social.

—Quina tasca portes a terme? Surts al carrer?

Actualment formo part de l’equip bàsic d’atenció social primària, i tot i que sortir al carrer et pot anar molt bé, i de vegades s’ha de fer, en l’equip bàsic d’atenció social primària la feina va més dirigida a elaborar i participar en projectes educatius per donar resposta a les necessitats socials detectades al municipi on es treballa. Es tracta de prioritzar el treball educatiu amb infants i joves i amb les seves famílies. Per tant, no correspon a la feina d’educar de carrer, la qual cosa seria un altre perfil professional.

—En consonància amb la pregunta anterior, com ens valoraríeu aquesta feina que es fa des del despatx?

Doncs una feina només de despatx donaria tan sols una resposta parcial, ja que és necessari el coneixement del territori i la realitat social del municipi, dels recursos disponibles (lleure, educació, salut, etc.) i les seves mancances, per poder donar una bona resposta a les persones que acompanyem.

—I la vostra feina comporta tenir contacte amb altres entitats?

Sí, i a més a més és un punt molt important. Poder tenir una bona xarxa entre les entitats i les persones permet crear complicitats i experiències que millorin la qualitat de vida de les persones que hi participen, ja que el treball que es realitza a les entitats té una vessant educativa social i que és complementària i necessària per a la nostra feina.

Josep Gudayol i Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.