diumenge, 27 de setembre de 2015

Resultat de les eleccions


Eleccions al Parlament de Catalunya 2015

En unes eleccions amb la participació més alta de la història al nostre poble, un cop escrutat el 100% dels vots emesos, el resultat de les votacions a Balsareny ha estat el següent:

Electors:      2.651
Abstenció:      560  (21,12%)
Votants:      2.091  (78,88% de participació)
Blancs:            15
Nuls:                 5
Vots vàlids:  2.071


Partit
Total de vots
% de vots



Junts pel Sí
1.032
49,47
C’s
   276
13,23
PSC
   227
10,88
CUP
   197
 9,44
CSQEP
   176
  8,44
PP
    93
  4,46
Unió
    49
  2,35
Recortes Cero
    13
  0,62
PACMA
      8
  0,38




Sarment

dimecres, 23 de setembre de 2015

Voteu en gran


És imminent l'instant en què milions de ciutadans d'aquest país, individualment davant l'urna, hauran de respondre a un emplaçament col·lectiu. D'aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic, una superació del marc que deriva de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran l'inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui, volem cridar l'atenció sobre els símptomes preocupants que s'han aguditzat al llarg d'aquests dies de campanya electoral.

És intolerable la pressió que s'ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d'aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims.

Tots els mecanismes de l'estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no.

Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran.

Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals

La Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals, integrada per l’ACPC, APPEC i AMIC, ha decidit elaborar aquest editorial conjunt per mostrar la nostra preocupació per la pressió que s’està exercint sobre els mitjans de comunicació públics d’aquest país durant la campanya electoral que desembocarà en les eleccions del proper 27 de setembre. Aquesta iniciativa conjunta de les tres associacions, que representen més de cinc-cents mitjans d'informació, vol posar èmfasi en la necessitat de respectar la maduresa de la nostra societat i en la legitimitat d'aquest procés democràtic en què conflueixen diferents projectes polítics, tots igualment legítims. 

dimarts, 22 de setembre de 2015

A les urnes, ciutadans

EDITORIAL

El Cercle Cultural de Balsareny es fa ressò, en el butlletí d’aquest mes, de la defunció de Ramon Cabana, que va ser un dels fundadors de la nostra associació, i col·laborador del Sarment en aquells primers anys històrics. I un altre escrit evoca la persona del nostre col·laborador Josep Torras, traspassat fa poc més d’un any. D’aquesta manera els tenim tots dos presents en el record.

A més de les seccions habituals, parlem avui de la celebració popular del grup de suport al doctor Cañellas; de l’èxit de la Setmana de la Joventut i de la festa de comiat de la temporada de la piscina municipal, i encetem la col·laboració de l’equip de govern en la recuperada secció L’Ajuntament informa. Els donem la benvinguda, així com al col·lectiu «Columna Violeta», que ens aporta reflexions sobre la igualtat de gènere. Com sempre hem fet al llarg de quaranta anys, estem oberts a les aportacions de qui ens vulgui escriure, dintre del limitat espai de les poques pàgines del butlletí, que es complementen amb el blog, més immediat i amb molta més capacitat. I com és tradició, fem esment dels actes populars previs a l’Onze de Setembre a Balsareny, i de la presència balsarenyenca a la Via Lliure de la Meridiana, on enguany la Diada ha concentrat l’expressió massiva de la veu del sobiranisme.

Ara toquen eleccions: sortim al carrer pocs dies abans de poder acudir a les urnes, i ho volem fer com sempre incitant tothom a la participació, perquè votar, quan t’ho deixen fer, és la forma més nítida i incontestable d’expressió de la democràcia. Formalment són unes eleccions autonòmiques normals, però si una part dels que s’hi presenten les anuncien expressament plebiscitàries, la part que s’hi oposa també les hi fa, justament per les formes i els continguts amb què s’hi oposa. Tots, això sí, reconeixen que són unes eleccions molt importants, en les quals el país s’hi juga molt.

Des del CCB no hem amagat mai la nostra aposta pel catalanisme democràtic i per la defensa de la llengua i la cultura catalanes; i al llarg dels últims anys, obertament a favor del procés sobiranista. Ara més que mai, hi som compromesos com el primer dia. Però el plebiscit no vol dir que hàgim d’obviar altres àmbits de debat. Al contrari, és important que es parli a fons de tot: de com combatre la corrupció i l’atur i de com millorar l’educació, la sanitat, l’economia, les infraestructures… En resum, del futur que volem per al nostre país. Un futur que podem començar a afaiçonar anant a votar el dia 27. Amb il·lusió, sí, i amb una participació massiva, cívica, engrescada i coherent.

CCB


L'Ajuntament informa















Apreciats lectors/es del Sarment,

Ens plau informar-vos que durant l’últim mes s’ha renovat un antic pacte de col·laboració conjunta de l’Ajuntament amb el Cercle Cultural de Balsareny, fruit d’una facilitat d’entesa per a aquesta finalitat. Per aquest motiu, des de la Regidoria de Comunicació de l’Ajuntament de Balsareny col·laborarem activament amb el Sarment amb aquesta petita columna informativa dedicada a l’activitat de l’Ajuntament, tot això per tal d’informar de primera mà d’alguns dels aspectes més rellevants del dia a dia al consistori, tant en l’àmbit de la política com de la gestió diària.

Pel que fa a la situació política actual de l’Ajuntament, el nou consistori municipal ha quedat conformat, fruit dels resultats de les Eleccions Municipals 2015-2019, per quatre regidors/es per “ERC Balsareny”, tres per “Convergents Balsareny” i quatre per “Gent de Balsareny”, els últims dels quals governen actualment en minoria al nostre municipi, ja que no es va assolir cap pacte durant les negociacions. Aquesta situació de govern en minoria, similar al cas que s’ha donat amb la CUP a Berga, crea un panorama polític nou mai vist al nostre poble, i suposa un repte a l’hora de gestionar el municipi per part de l’equip de govern. Tal situació fa que, forçosament, s’enceti una nova etapa de diàleg fluid i constant a Balsareny entre les tres forces polítiques, pel bé de la gestió del municipi.

Pel que fa a gestió immediata i les seves principals novetats, cal dir que la prioritat del nou equip de govern en aquests tres primers mesos de mandat ha estat la de fomentar, des d’un bon principi, una nova forma de fer política més social, més oberta, més participativa i, en definitiva, més propera als ciutadans/es. Per aquesta raó, s’han potenciat dos eixos principals.

Per una banda, s’ha volgut oferir un ventall, el màxim d’ampli possible, de cobertura informativa de l’Ajuntament cap a la ciutadania a través d’una freqüent actualització de la pàgina web amb nous continguts, notícies i documents (com ara el “Butlletí d’Acció de Govern”, on s’explica la feina feta cada mes per part de cada regidoria); la creació dels perfils de Facebook (cercar dins Facebook: “Ajuntament de Balsareny”) i Twitter (@AjBalsareny), que compten amb actualitzacions diàries sobre el dia a dia de l’activitat al consistori i al municipi; l’ús i implementació de més panells informatius on s’exposin els decrets, edictes, les agendes culturals i esportives, etc., per tal d’arribar a aquells ciutadans/es que encara no estiguin actualitzats a la xarxa...

Per altra banda, s’ha començat a aplicar la transparència, fent públic tot tipus d’informació. Per aquest motiu, s’estan estudiant quins són els millors models i vies d’aplicació de la transparència per tal d’aplicar-los progressivament de la millor forma. Fins al moment, s’han fet públics l’estat del deute i els pressupostos actuals a la pàgina de l’Ajuntament. Progressivament, i fins a finals d’any, es seguirà estudiant i implementant un model clar i entenedor de transparència a l’hora d’oferir la informació als ciutadans/es interessats/des.

A la pàgina del mes vinent parlarem d’ordenances fiscals i pressupostos. Fins a l’octubre!

Albert Otero Bonet
Regidor de Cultura, Comunicació i Informació

Una balsarenyenca de Reus

Va ser pel gener del 2008, per Traginers, quan vaig venir per primer cop a Balsareny. Començava una relació amb el Pep i ell va voler que conegués el seu poble en el seu dia més gran.

Des del començament vaig veure la gran estimació que li teníeu i com el valoràveu com a persona i com a metge. La veritat sigui dita em vaig sentir molt aclaparada per l’expectació que es va crear amb la meva presència («el Cañellas té nòvia»), però al mateix temps em vàreu acollir sense condicions; en cap moment no em vàreu fer sentir forastera.

Els primers dies passejant pel poble s’anava acostant la gent, primer per esbrinar quina mena de persona era, i després per deixar-me clar una sèrie de coses: que el Pep era seu, o sigui que no se’m passés pel cap emportar-me’l cap a les meves terres; i que era una de les millors coses que teníeu al poble.

Com us podeu imaginar, la meva sorpresa anava “in crescendo”. No sabia en quina mena de poble havia anat a parar i m’adonava que el Pep era tot una institució al poble; per tant havia d’anar amb molt de compte.

Va anar passant el temps i em vaig relaxar, vaig començar a mostrar-me tal com sóc i vosaltres em vàreu ajudar en tot moment a integrar-me al poble, mostrant-me estimació i respecte. Sé que passo poc temps aquí —la meva feina no em permet altra cosa—, però tot i això puc dir que ara ja soc una més entre vosaltres. Així és com em sento.

Els tres primers anys vaig anar coneixent diferents persones del poble que m’anaven explicant històries de la gent, dels fets que hi havien succeït, etc. etc., i poc a poc vaig adonar-me que sou un poble amb empenta, que s’hi respira tranquil·litat i que gaudiu d’un entorn privilegiat.

Arran del nostre casament vaig veure el que éreu capaços de fer. Un cap de setmana inoblidable, gràcies a la feina de molta gent, que ens va emocionar i que ens va fer sentir molt estimats per vosaltres. Només cal dir que la meva família i els meus amics encara avui en parlen, d’aquella festassa i de l’entusiasme del poble, i fins i tot n’hi ha algun que voldria venir a viure aquí.

És ben cert que, molts cops, quan et passen fets negatius a la vida, te’n surten també altres de positius, que et fan reflexionar i viure aquets fets des d’una altra perspectiva.

El dia 2 de febrer d’aquest any, l’ICS va obrir un expedient disciplinari al Pep, fet que tots coneixeu sobradament. A partir d’aquell dia, vaig veure patir el Pep amb angoixa i amb un sentiment d’impotència davant el que estava succeint. Jo no podia fer altra cosa que intentar ajudar-lo en silenci.

Quan el 4 de març el poble es va assabentar del que passava i es va mobilitzar per lluitar contra una injustícia, l’esperança va entrar a casa nostra: ja no ens sentíem sols. En la primera manifestació espontània, en entrar a la plaça i veure que estava plena de gent, em vaig emocionar. No podia imaginar quanta estimació i respecte sentíeu cap al Pep, sabedors que tot allò de què l’estaven acusant era fals. Van començar a sortir diferents iniciatives. La primera, recollida de signatures: més de tres mil en una setmana. Increïble. Immediatament es va crear un grup de suport per aglutinar les diferents accions que s’anaven fent, es va fer un grup de Whatsapp, on estàvem informats de totes les idees i iniciatives que s’acudien a la gent. Així, més o menys un cop al mes, ens vam anar trobant; exposàvem la situació i valoràvem les diferents coses que es podien fer.

Gràcies a aquest grup, us puc dir que he conegut persones magnifiques, amb una capacitat de treball i de lluita admirables, molt diferents entre elles, però amb un únic objectiu: ajudar el Pep.

Molta gent va fer tot el que podia i més, amb punts de vista diversos, que ajudaven a encarar el problema de diferents maneres.

Per altra banda, l’Ajuntament va col·laborar per intentar solucionar el problema, i puc dir que tant l’anterior equip de govern com l’actual van fer tot el que estava a les seves mans, i van ser part important en la resolució del conflicte.

Tots els partits polítics del poble en tot moment han ajudat i s’han interessat per com anava l’expedient. Vull donar-vos les gràcies per això, i em fa sentir molt contenta que, independentment de les idees, els polítics es puguin unir per una bona causa.

No vull deixar passar l’ocasió per agrair especialment la feina feta de diferents diputats del Parlament de Catalunya, que han invertit molt de temps i esforços per arribar al resultat positiu del problema.

Bé, al capdavall, de tot se n’aprèn; i puc dir que he après a valorar la feina de molta gent, que la veritat és la força que ha de moure el món i que hi ha molt bones persones amb un cor molt gran.

Durant tots aquests mesos que ha durat aquest malson, he pogut conèixer algunes persones amb les quals no havia tingut contacte, i he descobert l’energia i fermesa que han demostrat per acabar amb aquesta injustícia. Sé que molts de vosaltres, de diferents maneres, heu ajudat al tancament de l’expedient, per la qual cosa vull donar-vos de tot cor les gràcies. M’heu fet sentir molt orgullosa de ser una balsarenyenca més i, com diria en Quim Masferrer del programa El foraster: «gent de Balsareny, sou molt bona gent».

Mar Martí

Ara ha fet seixanta anys

DE MEMÒRIA (49)

 

El proppassat mes d’agost ha fet seixanta anys del primer campament escolta dels minyons i llobatons de Balsareny a la postguerra. Va ser el resultat de l’arribada a la parròquia del vicari mossèn Felip Pujols Gorchs, un jove de vint-i-quatre anys amb molta empenta i ganes.

En arribar a Balsareny, mossèn Felip venia decidit a implantar entre els nois del poble l’Escoltisme, un moviment que ell desconeixia personalment, però del qual havia sentit parlar molt bé entre els seus companys de seminari, alguns d’ells exescoltes. I també de l’aleshores bisbe auxiliar de Vic, Dr. Ramon Masnou (ben aviat bisbe titular), antic consiliari escolta. Així doncs, el nou vicari va contactar amb el grup de nois que es movia al voltant de la parròquia, entre altres jo mateix, i ens va proposar de fundar un agrupament escolta, bo i explicant-nos una mica per damunt en què consistia. El nucli principal de l’ham que ens proposava el mossèn era, no cal dir-ho, el campament d’estiu. Jo ja havia sentit parlar de l’escoltisme a casa meva (el meu pare havia estat el fundador a Balsareny dels Minyons de Muntanya —així es coneixien els escoltes abans de la guerra—); i, a més, havia fet un campament amb un grup de Sant Esteve que, de la mà de mossèn Mariano Viadiu, seguia una mica de lluny el mètode escolta, com va recordar ja fa temps en aquestes pàgines l’enyorat Josep Forasté. Així que em vaig apuntar a la idea, il·lusionat com tots els meus companys. Érem una bona colleta.

Vam fer el primer campament, autèntic acte fundacional de l’escoltisme al poble, el mes d’agost de 1955, a la Font de Cererols. Érem divuit o vint nens i adolescents. Com que tots érem ignorants del mètode escolta, dos escoltes vigatans van venir a dirigir el campament: el seminarista ja clergue Fèlix Guàrdia (avui canonge i monsenyor a Vic, jubilat) i Miquel Salomó, Salo, esdevingut metge i antiquari, també a Vic. Mossèn Felip Pujols feia, naturalment, de consiliari. Com que no teníem tendes, vam haver-les de llogar a ca l’Espinal Vendrell, de Manresa. El meu pare ens en va prestar tres, de sis, quatre i una places, que guardava d’abans de la guerra, totes de tipus canadenc. Les llogades a Manresa les vam tornar, és clar. El meu pare no va veure mai més les seves... Per l’any següent, és bo de remarcar-ho, ja vam tenir dues tendes de sis-set places, regalades pel farmacèutic Sr. Catalan, pare d’un dels nostres companys. El que no cal remarcar és que aquell primer campament va ser un èxit rodó i que va representar una empenta definitiva per a la instauració de l’Escoltisme a Balsareny, que ha perdurat amb alts i baixos fins molts anys després. Dels que hi vam participar, tots som homes vells, que recordem amb emoció i certa nostàlgia aquella experiència original i il·lusionant. Quatre dels nostres companys d’aquella aventura ja ens han deixat per sempre: l’Agustí Catalan Baulenas, els germans Josep Maria i Joan Obradors Calsina i l’Antoni Sant Rimbau, vius en el nostre record.

Mossèn Felip Pujols, el fundador, viu retirat a Vic. El dia 12 de juny proppassat, un grup de veterans d’aquell primer escoltisme vam dinar amb ell en un acreditat restaurant del nostre poble, en homenatge i en record de tot el que aquell jove vicari —avui de 84 anys— ens va donar tan generosament.

Jordi Planes
Fotos: Arxiu (imatge de Mn. Felip) / Esteve Díaz (collage trobada 2015)
Arxiu Agrupament.Escolta Guillem de Balsareny (fotos campament de Cererols 1955)








Trobada amb mossèn Felip d'antics escoltes i esposes, juny 2015. Gentilesa: Esteve Díaz

Josep Torras













Quan ara fa un any ens van trucar des de Can Ruti comunicant la mala noticia, feia més de dos anys i mig que s’havia detectat la malaltia. El febrer del 2012 el Josep ens va fer saber que la llaga que tenia feia temps a la boca era cancerígena.  Sabia des del primer moment que era una qüestió molt seriosa: «És cancerígena i de força mala llet». «És com una lluita entre els bitxos i l’organisme; a veure qui acaba guanyant».

Era la comprensió de l’estat de salut pròpia d’un savi. El Josep feia anys que havia arribat a la saviesa del científic reconegut que ha transcendit el seu àmbit estricte d’autoritat, per accedir a una comprensió profundament elaborada, científica i humanística, del món. Els seus coneixements anaven més enllà d’aquells que tenia com a doctor en química orgànica i farmàcia, que li van permetre esmerçar una rica  vida laboral a la investigació, docència, direcció de tesis doctorals, assessoraments a dirigents de països de l’Amèrica del Sud per gestionar els seus recursos naturals... Però per a ell era tan important la seva activitat com a químic eminent, com ser, com deia, «contemplador de natura». Si hagués existit com a ofici, ben segur que l’hauria preferit.

De sempre, el bosc i la muntanya havien estat el seu escenari més volgut: de la casa dels Plans cap a Sallent, vorejant per sota  Serra-sanç; del Serrat del Maurici al Solà, a Sant Vicenç d’Aladernet i al Collell; de la casa de la Torre a Mastosquer, passant per la Fodina i la Caseta del Gener, o pel camí que puja a la Torre de Castellnou;  de les Collades a cal Brunyoc, del Pla de Calaf al Serrat dels Tres Hereus. O, pels Traginers, enfilant pel camí vell que va al Castell per la Palanca. Tot caminant parlava de les dificultats d’entendre el pas de la matèria inorgànica a la matèria orgànica: com la natura s’ho va muntar perquè sorgissin les primeres molècules? I estava convençut que fer aigua de timó i posar-la a la nevera era molt millor que els sobrets d’herbes que comprem. I comentava com n’eren d’interessants algunes idees de Schopenhauer, sobretot quan deia que a partir d’una edat podem emprar els coneixements científics i humanístics per a fer activitats una mica més lúdiques, com dedicar-nos a fer literatura sobre temes científics.

Per això volia millorar l’expressió escrita. Deia que no en sabia. No era cert: feia uns textos amb un contingut excel·lent, organitzat, cohesionat, clar i ajustat als qui els havien de llegir. Però s’havia comprat Entre línies, La cuina de l’escriptura i Ensenyar llengua, de Daniel Cassany, per fer els seus textos més literaris.

Més es valorava els seus calçots, quan a finals de març fèiem la calçotada. El  Joan Prat en portava una part dels seus, de grandària considerable; els meus, raquítics. Llavors venia el Josep amb la cistella de calçots gruixuts i tendres i ens feia quedar malament a tots. Però això no era mèrit seu, sinó de l’Angelina, la seva mare, que els hi cuidava. I del seu pare, que havia aconseguit una terra immillorable a l’hort.  

Els diumenges al migdia, abans de dinar, era el moment de la cervesa. A partir de la segona operació la prenia sense alcohol. Arreglàvem el món, parlàvem de l’hort, de temes científics, ontològics i de tonteries.    

Sembla mentida, oi? Ara fa un any.

Joan Bonals

  

Columna violeta












Aquesta columna pretén ser un espai de reflexió sobre temes d’igualtat.

El 25 de novembre és el dia internacional contra la violència vers les dones. Es va declarar aquest dia, a proposta de la República Dominicana, per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i M.Teresa), tres activistes polítiques, assassinades el 25 de novembre de 1960 en mans del dictador Rafael Trujillo.

Històricament, a la República Dominicana, pels moviments populars i feministes, aquestes dones han estat un símbol de lluita i de resistència.

Des de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Balsareny es vol potenciar aquesta data, donant impuls a una setmana de novembre on es visualitzi la problemàtica de la violència de gènere.

Des del Grup de Dones de Gent de Balsareny volem convidar la població a participar en les activitats que es proposin.

Així mateix, volem obrir un espai de treball i debat per impulsar una cultura no violenta en les normes, els costums i el llenguatge.

Perquè la lluita contra la violència masclista segueix sent la lluita per la igualtat entre homes i dones.
          
Grup de Dones de l’Assemblea Gent de Balsareny  
Foto: Germanes Mirabal (internet)


Xavier Vall recorda els joves Bastoners de 1982

ENTREVISTA


[Xavi Vall, a la dreta, ballant bastons amb el seu pare]

En Xavi Vall i Ribalta forma part dels Bastoners de Balsareny i va ser membre de la Colla Petita que es va constituir el 1982. Va néixer a Balsareny el 24 de setembre de 1969. En arribar a l’edat escolar, després d’estudiar l’EGB a l’Escola Guillem de Balsareny, va cursar FP de Mecànica a Navàs, i actualment treballa a la Impremta Orriols. Pel que fa a les seves aficions, segueix de prop diferents esports, ja que es considera bastant inquiet i la majoria l’interessen. Actualment, però, el que més li agrada és fer raids hípics, sortides amb bicicleta i moto. No és massa aficionat a llegir, i sol ser un habitual de la sala Sindicat a les sessions del TEMPO en companyia de la seva família.

— Com va néixer la passió per una dansa com el Ball de Bastons?

— Primer de tot he de dir-vos que m’agraden molt les tradicions, ja que de ben petit vaig començar a ballar amb l’Esbart Dansaire Sant Esteve; també el Ball de la Faixa; i finalment el meu pare em va iniciar al Ball de Bastons l’any 1982, quan tenia 12 anys i es va formar la Colla Petita dels Bastoners.

— Recordes quins eren els components d’aquella Colla Petita?

— Doncs recordo l’Àngel Santasusana, David Solà, David Expósito, José Mora, Damià Soler, Albert Sangüesa, Jesús Ramos, Jacinto i Cipriano Padilla, Bartolomé Recio, Albert Comabella, Ricard Ribera i Arcadi Soler.

— Ens podries dir el nombre de balls i el nom de cadascun?

— En total són sis balls: la Marxa, la Picaceia, el Picotí, el Rotllet, la Draga i l’Airosa.

I pel que fa a les músiques dels Bastoners de Balsareny, es dóna el cas que hi hagi músiques coincidents amb bastoners d’altres indrets?

— Per la meva experiència he de dir que, que jo sàpiga, no.

— Què se sent amb el pas dels anys quan encara avui balles Bastons?

— Escoltar les melodies i els sons del bastons em fa recordar el meu pare i els meus companys, i m’esborrona. Valoro molt positivament aquesta continuïtat tradicional.

D’entre moltes persones i mestres que van ser capdavanters del Ball de Bastons a Balsareny i seran sempre recordats, hi ha el teu pare, Jaume Vall i Sánchez. Com era?

— Era un apassionat dels Bastons. Ell sempre havia valorat i admirat aquells que en el record bastoner van estar davant de la nostra dansa. Jo també avui em sento fidel d’aquella seva passió bastonera i em sento molt orgullós de poder formar part de la seva continuïtat.

— Avui, Balsareny té diferents grups de Bastoners. A manera d’anècdota, ens podries dir quina va ser la primera dona o noia que va formar-ne part?

— Doncs en recordo dues: la Maite Ramírez i l’Eli Caballero. Voldria remarcar que la Maite, en aquests darrers temps, m’ha ajudat molt a tornar a recuperar noies i nois, antics balladors. Com a resultat d’aquesta cooperació, en la passada Festa Major es va poder veure a la plaça un nombre més gran de balladors.





Escola de Música



Comencem el curs i, tal com us vam anunciar, hi ha una sèrie de novetats que ens plau presentar-vos. 

Donem la benvinguda al nou director de la Coral d’Adults Toni Garrido. En Toni és un músic molt preparat, gràcies al qual podem afegir un nou instrument a l’oferta educativa: la flauta travessera, un instrument deliciós que aviat sentirem a les audicions i concerts. I això no és tot; a més, en Toni ens ofereix les classes de cant individual. Si voleu iniciar-vos com a vocalistes, practicar la veu, aprendre repertori de qualsevol estil, etc., l’escola és el vostre lloc.

Si voleu conèixer la flauta o qualsevol dels altres instruments que ensenyem a l’escola, feu-nos-ho saber; podreu venir a l’escola i el professor us els mostrarà.

D’altra banda, tant si toqueu la guitarra com si no, però en voleu aprendre i tocar acords i cantar cançons en grup, l’escola oferirà un taller de tres mesos de guitarra folk.

Demaneu-nos informació quan vulgueu!  I si teniu qualsevol altra demanda ens la podeu fer arribar: escolademusicadebalsareny@gmail.com

Fins aviat.

Escola Municipal de Música de Balsareny

L'estiu des de la piscina

BALSARENY AVUI

L’estiu a casa des de la piscina municipal

Un any més el servei de la piscina municipal de Balsareny ha estat magnífic. Per recordar-ho s’han recollit unes breus impressions de les persones que durant aquest estiu 2015 han dedicat el seu temps i servei als balsarenyencs, ja sigui des de la recepció del complex o com a socorristes, amb la seva vigilància. 

L’equip ha estat format per tres recepcionistes (Jordi Alavedra, Francisco Garcia i Josep Galera) i dues socorristes (Kate Vall i Marina Obradors). Aquest any els horaris de treball han estat de matins i tardes amb jornal de 8 hores i amb intervals de descans de tres dies, després de treballar sis dies seguits.

Jordi Alavedra Escorsell: Estic content d’haver pogut fer aquest servei al vostre poble. Les instal·lacions són magnífiques i la gent en general ha estat molt correcta i agradable, així com els companys de feina. I puc assegurar-vos que les meves responsabilitats han estat sempre respectades.

Francisco Garcia Lozano: És el primer any que accedeixo a aquesta feina i estic molt content. He tingut una impressió molt bona en general, amb usuaris i companys. A més a més de les tasques.

Josep Galera Morales: Aquest és el segon any que gaudeixo del servei al nostre poble. Aquest any crec que ha fet molta més calor i això ha fet que vinguessin més usuaris, sobre tot el mes de juliol. I personalment aquest ha estat un millor any, a causa del contracte de 40 hores a través de l’Ajuntament. Penso que estar a la recepció et dóna oportunitat de conèixer a molta gent, cosa que t’enriqueix amb el tracte quotidià.

Kate Vall Roura: Enguany fa vuit anys que disposo del carnet de socorrista, i per això puc gaudir d’una feina que m’agrada molt. He vingut a Balsareny gràcies a la plaça-concurs de l’empresa Acuasos. I la veritat és que he estat com a casa, com en una segona família. No he tingut cap emergència de salvament i alguns usuaris han sigut bons amics.

Marina Obradors Canals: És el primer any que tinc aquesta feina i estic molt contenta. Us puc dir que n’he tret una impressió molt bona. En general tothom ha sigut molt respectuós i l’estada amb els companys formidable. La piscina es troba en molt bon estat, però us he de dir que els vorals de la zona de bany patinen molt i són perillosos. Fins al moment d’aquesta entrevista no he hagut d’intervenir en cap tipus de socors, tot i que en algunes ocasions he hagut de cridar l’atenció per tal d’evitar incidències i recordar les normes de seguretat.

Josep Gudayol i Puig

Meteorologia - Juliol i agost 2015











Juliol de 2015

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)            27,0
Mitjana (min.+màx.)       27,1
Mitjana de mínimes         17,9
Mitjana de màximes       36,4
Mínima                           14,2; dia 26
Màxima                          43,2; dia 7
Mínima més alta            21,9; dia 29
Màxima més baixa          30,2; dia 31

Vent (km/h)
Ventada més alta          63,7; dia 31
Velocitat mitjana             9,9
Recorregut del vent      4.424,6 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.020,7; dia 4
Mínima             1.003,1; dia 24

La pluja (litres)
Dia  20               1,9
Dia  21               2,6
Dia  24               3,1
Dia  28               3,2
Dia  30              0,4
Dia  31             38,6
Total                49,8 litres

Agost de 2015

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)            23,9
Mitjana (min.+màx.)       24,5
Mitjana de mínimes         15,9
Mitjana de màximes       33,1
Mínima                           10,3; dia 16
Màxima                          41,3; dia 7
Mínima més alta             23,0; dia 4
Màxima més baixa          25,3; dia 18

Vent (km/h)
Ventada més alta          35,6; dia 24
Velocitat mitjana             5,3
Recorregut del vent      2.272,7 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.018,3; dia 20
Mínima                996,3; dia 6

La pluja (litres)
Dia 8                  2,7
Dia 13              14,7
Dia 14              21,1
Dia 17              10,9
Dia 18                5,1
Dia 21              10,2
Dia 22                7,1
Dia 31                0,2
Total                72,0 litres

Francesc Camprubí i Jordi Soler

dijous, 17 de setembre de 2015

Casaldàliga a la Casa Amèrica




El dia 17 de setembre, els rapsodes dels Pastorets de Balsareny van presentar a la Casa Amèrica de Barcelona la lectura de poemes de Pere Casaldàliga, els mateixos poemes que havien llegit quatre dies abans a la Biblioteca de Balsareny, que porta el nom del bisbe. L’acte s’inscrivia entre les diverses activitats que la Casa Amèrica està programant a l’entorn de l’exposició Pere Casaldàliga: de professió, l’esperança, amb poemes i cartes del prelat emèrit de Sao Félix de Araguaia i fotografies de Joan Guerrero, que es va inaugurar el passat mes de maig i estarà oberta fins a mitjans d’octubre.

A Barcelona, els nou rapsodes balsarenyencs van ser acompanyats pel percussionista i multiinstrumentista Antoni Sánchez Barranco, que ja va actuar a Balsareny el passat mes d’abril, en el concert ‘Suite Araguaia’, de Carles Casas amb l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. La simbiosi de música i poesia va ser rebuda amb molts aplaudiments per part del centenar de persones que omplien la sala d’actes de la Casa Amèrica.

Per als nostres rapsodes, l’experiència va resultar també molt agradable. A més, es van mostrar molt satisfets de poder contribuir a divulgar les causes del bisbe Pere per mitjà de la seva obra poètica, en català, castellà i portuguès, que és d’una qualitat lírica i humana excepcional.

Sarment
Fotos: Sarment