diumenge, 26 de juliol de 2015

Entrevista a Albert Neiro, alcalde de Balsareny















En primer lloc, l’enhorabona a Gent de Balsareny per haver guanyat les eleccions i assumir l’equip de govern local, i a vós per haver estat proclamat alcalde.

—Com valoreu el resultat de les eleccions?

—Molt positiu. Creiem que és així perquè som un grup polític municipal que va sorgir de la base social del poble, a través de la ciutadania organitzada, i hem assolit uns resultats electorals positius i ascendents, partint de 0 a 607 vots.

—Com valoreu el fet de ser l’alcalde més jove de la història de Balsareny, i el fet que tot l’equip de govern, en conjunt, no arriba a sumar 100 anys?

—La joventut no suposa un obstacle a l’hora de gestionar un Ajuntament. Considerem que és molt més important que se’ns jutgi per la nostra gestió que per la nostra edat.

—Comenteu, si us plau, com van anar les negociacions postelectorals amb els dos altres grups representats a l’Ajuntament. Creieu que no era possible arribar a algun acord per governar conjuntament amb algun altre grup o amb tots? No hi havia aspectes programàtics que es poguessin compartir? Va mancar flexibilitat en tots els grups, o en alguns?

—Des del grup municipal de Gent de Balsareny creiem que era molt possible arribar a un acord amb tots dos grups. Per qüestions programàtiques, considerem que aquest acord era més factible amb el grup d’ERC que amb el de CiU.

—Des de l’equip de govern en minoria, com serà la relació del vostre grup amb els altres dos? Hi haurà diàleg i receptivitat? Què els oferiu i què n’espereu?

—La relació de l’equip de govern amb els altres grups municipals seguirà sent i serà fluida. Gent de Balsareny sempre hem apostat pel diàleg i l’entesa: entenem que el nostre modus operandi es basa en moviment assembleari; per tant, és evident que apostem pel diàleg i l’acció conjunta. 

—A la campanya electoral, Gent de Balsareny propugnava la creació d’un Consell de Poble. Com el penseu estructurar perquè sigui representatiu, àgil i eficient? Com podrà aquest organisme substituir o complementar la legitimitat d’un consistori sorgit de les urnes?

—S’haurà d’estructurar des d’una base sòlida i per tant, s’haurà de fer d’una forma molt acurada. És a dir, s’ha de començar a establir la representativitat dels diferents barris del poble, la del teixit associatiu i d’entitats, laboral i d’altres estaments que puguin representar els diferents col·lectius existents al poble.
    El consell del poble no pretén substituir, sinó que la seva finalitat és complementar per millorar la comunicació entre els òrgans institucionals, com l’Ajuntament, i la ciutadania.

—El vostre codi ètic preveu prioritzar les necessitats socials del poble, fomentar la participació ciutadana i informar amb transparència. Com ho penseu dur a la pràctica?

—A nivell social serà l’Ajuntament qui es responsabilitzi dels greuges d’un sistema econòmic injust. Considerem que el benestar de la població no pot dependre de la voluntat dels poderosos, sinó que ha de ser l’administració pública la que garanteixi els drets i la dignitat de les persones. No només nosaltres ho creiem així, sinó que és la conclusió a què hem arribat després de reunir-nos amb Càritas, que era la que fins ara s’ocupava majoritàriament d’aquestes problemàtiques.
    Respecte de la transparència, a dia d’avui ja hem posat en marxa la pàgina de Facebook i Twitter de l’Ajuntament, per tal que la informació arribi al màxim nombre de persones possible.
    I pel que fa a la participació ciutadana, la nostra activitat de govern estarà regida per les directrius que marqui la població en processos participatius que posarem en marxa més endavant, com són per exemple la implementació d’uns pressupostos participatius; i consultes sobre qualsevol decisió rellevant per al municipi —per exemple, sobre la construcció dels dipòsits de gas, quan totes les persones del poble tinguem accés a la màxima informació possible.

Com veieu el pla d’ordenació urbana municipal (POUM) que va promoure el govern anterior? Hi donareu suport o el modificareu?

—El pla d’ordenació urbana municipal (POUM), és una de les eines més potents i rellevants per al desenvolupament econòmic, social i mediambiental de qualsevol poble o ciutat; és per això que pensem que les decisions que s’han de dur a terme s’han d’estudiar degudament, ja que prendre una decisió aquestes alçades seria un acte irresponsable i precipitat.

Com valoreu el procés de traspàs de poders per part de l’equip sortint? Ha estat fluid i col·laboratiu?

—Sí, el traspàs ha estat còmode i col·laboratiu. Gran part dels antics regidors i regidores ens han ofert la seva col·laboració per a qualsevol de les tasques amb les que ens puguem trobar.

Com us repartireu entre quatre regidors les àrees d’acció municipal?

—Així:
  • Albert Neiro: Alcaldia, Benestar Social, Atenció a les Persones i Salut, Hisenda i Governació i Seguretat.
  • Jorge Aguilera: Urbanisme i Obres Públiques i Medi Ambient.
  • Albert Otero: Comunicació, Informació i Participació i Cultura, Festes i Esports.
  • Mariola Fabián: Educació i Joventut i Promoció Econòmica, Comerç, Treball i Igualtat de gènere.

—Per acabar, voleu donar algun missatge al poble de Balsareny?

—Qui realment mou el poble són les persones que, tot i l'adversitat del moment, s'aixequen cada dia per lluitar i treballar per millorar la situació dels que l'envolten. Aquelles persones que dinamitzen el poble sacrificant l'interès personal per formar part de col·lectius, entitats i associacions. Aquestes persones són l'autèntic i necessari motor que mou Balsareny.

Entrevista: Ramon Carreté

Fotos: Sarment


Nou cartipàs municipal


El dijous 9 de juliol, l’Ajuntament de Balsareny va celebrar un ple extraordinari amb una notable presència de públic, cosa que és sempre desitjable.

Entre altres punts de l’ordre del dia, es va donar compte del cartipàs municipal, amb la distribució de les àrees d’actuació de l’equip de govern:

Albert Neiro Román: Alcalde. Regidories de Benestar social, Atenció a les persones i Salut, Hisenda i Governació i Seguretat.

Albert Otero Bonet: Regidories de Comunicació, Informació i Participació i Cultura, Festes i Esports. Portaveu del grup.

Jorge Aguilera Ruiz: Regidories d’Urbanisme, Obres públiques i Medi ambient. Segon tinent d’alcalde.

Mariola Fabián Jurado:  Regidories d’Educació i Joventut, Promoció econòmica, Comerç, Treball i Igualtat de gènere. Primera tinent d’alcalde.

Es va crear la Junta de Govern Local, formada pels quatre membres de l’equip de govern; i dues comissions informatives: la d’Assumptes Generals (que se celebraran la setmana abans dels plens) i la de Comptes (de periodicitat anual), formades per cinc membres: 2 de GdB, 2 d’ERC i 1 de CiU.

Es va acordar que els plens ordinaris es celebraran amb periodicitat bimestral, l’últim dijous de cada dos mesos, a dos quarts de nou del vespre; amb la previsió de revisar més endavant si aquest ritme de reunions es considera suficient o no.

La dedicació dels regidors de l’equip de govern es va establir formalment que fos com a mínim el 75% de la jornada completa (121 hores al mes). Aquesta és una decisió formal, perquè pel nombre d’habitants del poble no hi pot haver quatre regidors amb dedicació completa; però en realitat els quatre membres de GdB compten dedicar-s’hi tots a temps complet. L’alcalde cobrarà 15.610 euros bruts anuals, i els altres membres de l’equip de govern, 14.420 euros bruts anuals. La remuneració de la resta de regidors s’incrementa un 25%: percebran 125 euros per assistència a cada ple. En conjunt, la massa salarial bruta dels regidors disminueix un 7,8% respecte a l’anterior mandat. El punt es va aprovar amb els vots en contra de CiU i l’abstenció d’ERC.

Finalment, es van nomenar representants de l’Ajuntament en associacions, entitats, consorcis i fundacions.

L’equip de govern s’ha compromès a publicar les actes de les reunions un cop hagin estat aprovades formalment en el següent ple.

Sarment
Fotos: Sarment

L'equip de govern: d'esquerra a dreta, A.Neiro, A.Otero, M.Fabián, J.Aguilera

Repte número 5

Viatges Molta-volta ha organitzat un creuer pel Mediterrani amb quatre visites opcionals. A cada visita hi ha anat el 80% dels clients del creuer. Quina seria la proporció mínima de creueristes que hauria fet totes les visites?

Roc Carulla












Solució al Repte número 4: Podem assegurar que com a mínim el quart gat ha capturat sis rates.

dimarts, 21 de juliol de 2015

Cañellas: resolució favorable



Quan ja teníem aquest butlletí en premsa, ens arriba una bona notícia: que la Conselleria de Sanitat i el seu Departament Jurídic han emès un dictamen, signat personalment pel conseller Boi Ruiz, ordenant el tancament i arxiu definitiu, amb tots els supòsits legals i a tots els efectes, i sense cap sanció, de l’expedient disciplinari que l’ICS havia obert al metge Josep Cañellas.

És a dir, que l’expedient s’ha resolt de forma favorable, tal com el poble de Balsareny havia instat repetidament, recollint prop de 4.000 signatures i participant en diverses concentracions de suport al doctor Cañellas, i tal com havíem demanat des d’aquestes pàgines. S’ha fet justícia, i això ha estat així, en primer lloc i sobre tot, perquè la raó i la veritat estaven de part del nostre metge de família; però també cal considerar que hi deu haver ajudat el suport massiu, continuat i incondicional de tots els balsarenyencs, pacients seus o no, que hem manifestat el desig de poder continuar gaudint dels serveis d’un metge tan exemplar.

Ens alegrem molt de la resolució del cas, i felicitem en Josep Cañellas perquè ha vist rehabilitat el seu bon nom i la qualitat i netedat de la seva gestió professional. Ningú no el rescabalarà de tots aquests mesos de neguits, inquietuds i patiment, però al final el seny i la raó s’han imposat. Gràcies al grup de suport que ha liderat el moviment popular a favor seu, gràcies a totes les persones que van signar el manifest i que s’han concentrat massivament; i gràcies, també, a la conselleria de Sanitat, que ha acabat fent justícia. Gràcies a tothom, i que per molts anys ens puguis continuar assistint en el marc d’aquesta Sanitat pública de què dones testimoni amb tanta dedicació i excel·lència, Pep Cañellas!


CCB

Meritxell Mas, continuïtat al Ball de la Faixa

ENTREVISTA















Meritxell Mas i Farràs, nascuda a Balsareny l’any 1976, és l’actual responsable de l’ensenyament del Ball de la Faixa al nens i nenes de l’escola Guillem de Balsareny. «Aquesta dansa és molt antiga i us puc dir que es va tornar a recuperar l’any 1951 quan en Mateu Boixadera i mossèn Jaume Freixa van fer-la present als carrers balsarenyencs».

La Meritxell compta amb el títol de FP II Administratiu, que va cursar a Navàs. A més a més té el títol de Perruqueria, cursat a Barcelona. Li agrada llegir, i el darrer llibre que ha llegit és L’analfabeta que va salvar un país, de Jonas Jonasson. Ha viatjat per Europa, Mèxic i Tunísia, i tal com ens diu: «Des que va néixer la meva filla fem el tomb per molts racons de Catalunya». Com a lleure, a més a més del cinema, el teatre i llegir, li agrada molt caminar i passejar amb bicicleta amb la família.

—Com vas arribar a ésser responsable i monitora per a l’ensenyament del tradicional Ball de la Faixa de Balsareny?

—Vaig començar a tenir relació amb aquest ball quan l’Esbart Dansaire Sant Esteve se’n va fer càrrec. Recordo que el ballaven el grup de juvenils, però aquesta entitat es va dissoldre, i calia trobar de nou nois i noies que el volguessin ballar. Exposat el problema a l’Ajuntament, va sortir la proposta de fer-ho arribar a la direcció del Col·legi Guillem de Balsareny i aprofitar així la possibilitat que l’alumnat el volgués ballar. Tenint ja un planter des del curs de 5è, la Montse Pla i en Joan Orriols van ser els monitors que assumiren l’ensenyament de la dansa. Fou en aquesta etapa, que vaig oferir la meva col·laboració. Després d’uns anys la Montse i el Joan ho van deixar i fins avui una il·lusionada vocació per aquesta dansa m’ha fet continuar al capdavant.

Quants anys fa de tot això?

—Si no ho recordo malament, deu fer ja uns 14 anys que vaig a l’escola a assajar.

Tota dansa tradicional té un significat a partir dels seus orígens històrics. Ens podries explicar quins són?

—Única en la foscor dels anys, puc dir-vos que era una dansa d’una masculinitat evident. En la seva forma i estil rememora el Balsareny d’abans.

—Quan es va ballar per primer cop el Ball de la Faixa a Balsareny?

—Després de molts anys de no ballar-se aquesta dansa, es va tornar a recuperar en la festivitat de Sant Marc l’any 1951. Fou en Mateu Boixadera (el Mateuet) el qui, recordant haver-la après en la seva edat adolescent, i amb l’ajut de mossèn Jaume Freixa, va compondre la música que ara coneixem. I dit i fet, «mans i mànigues», sintonitzant amb aquell antic Esbart Dansaire, uns nois i noies el feien present dins de locals i a les places. Fins i tot, m’han explicat que a més de la música hi havia una lletra cantada. Es cantava en finalitzar el ball i, tot i que sembla que el text s’ha perdut, alguns encara recorden que acabava dient: «I aquest ball de la faixa el donem per acabat». Cada any, en el primer assaig que fem amb els alumnes, els explico aquesta versió coneguda i els proposo un repte, a mena de juguesca: que demanin a casa seva si recorden haver ballat mai aquesta dansa. El fet de saber que l’avi, el tiet, els pares o bé algun germà o germana l’haguessin ballat, crec que pot arribar a enriquir-los i aconseguir que estimin més el Ball de la Faixa.

—Quin és el nombre de balladors que componen la rotllana del ball?

—En els seus orígens la ballaven 9 nois, 4 amb faixa vermella, 4 amb faixa blava i un (el que fa la figuereta) amb faixa blanca. Des de que el fem des de l’escola el nombre de nens canvia cada any. Són els nois i noies de 5è els qui el posen en pràctica.

—Podries dir-nos quin és el temps rècord en què el noi o noia que fa la figuereta ha mantingut la vertical?

—Mai no he cronometrat les figueretes, però sempre hi ha algun espectador que ho fa. El que sí que et vull dir és que durant el temps que el noi o noia manté la verticalitat jo pateixo molt, perquè no s’ha d’entendre com si fos una competició; però m’omple d’alegria comprovar que el públic s’ho passa d’allò més bé. Finalment dono les gràcies a mestres i alumnat, ja que són ells els que fan possible aquesta tradició, de la qual Balsareny gaudeix per la Festa Major, i per la Festa de la Gent Gran, que es celebra el mes d’octubre. Ajuntament i Escola, Bastoners i Ball de la Faixa, que per molts anys mantinguem les nostres tradicions.

Josep Gudayol i Puig

Foto: Èdgar Arnau

Balsareny Avui

BALSARENY AVUI

Ràdio Balsareny en directe des del Forn Serra per la revetlla de Sant Joan

Ràdio Balsareny va emetre en directe el tradicional sorteig d’una coca gegant des de l’establiment del Forn Serra. Ho va fer Tomàs Merinero en el programa «Habla conmigo», que s’emet de dilluns a divendres, d’11 a 13h a Ràdio Balsareny (al dial 107.1 FM).

En Josep Maria Serra, pastisser, va començar promovent aquest sorteig per tal de tenir una atenció molt especial als seus clients. Aquest és el quart any consecutiu que Serra ho porta a terme en la diada de la revetlla de Sant Joan. Consisteix a obsequiar cada client que compri una de les especialitats en coques de Sant Joan amb una butlleta on cal fer-hi constar el nom i telèfon, que es posa en una urna. El dia del sorteig se n’extreu una; per si la persona agraciada no fos localitzada, se n’extreuen dues més com a reserva.

Enguany, com que la ràdio permetia copsar en directe les opinions de les persones assistents, en diverses ocasions va sortir a l’aire: «Sou clients habituals del Forn Serra?»

Finalment, i felicitant a la firma comercial, cal dir que la mà que dóna la sort fa també quatre anys que és la mateixa: la mà de mossèn Joan Bajona, qui, enguany, va dir per la ràdio: «Quatre anys de satisfacció d’acontentar una persona; però jo desitjo bona sort per a tothom».


Triplet d’entitats corals

Els darrers dies de juliol de 2015, Balsareny ha viscut diferents actes relacionats amb el cant coral; podríem dir que el nostre poble, en aquest àmbit cultural específic, també ha celebrat un simpàtic triplet.

Dia 21 – Sala Sindicat. L’Escola Municipal de Música va oferir un viatge musical arreu del món, amb un mosaic de veus on tres nivells de veus infantils i juvenils, junt amb un quart nivell adult, format per pares i mares, emprenien un camí cap a unes altres vacances.

Dia 21 – Esplai Artesenc. La Coral els Ametllers va participar a la segona Trobada de Corals de Gent Gran, a Artés. En el marc d’una gran sala, els grups corals de Castellnou de Bages, l’Arola de Santpedor, Esplai Navarclí, Coral Els Ametllers i el Grup la Pinya, els amfitrions, entonaren un bon esplet de cançons populars catalanes. Un acte per estrènyer encara més llaços d’amistat i convivència.

Dia 24 – Església Santa Maria de Balsareny. Amb un format que té les arrels a l’any 1979, la Coral Infantil Romaní portà a terme el seu concert de fi de curs. El temple compta amb una excel·lent acústica; això va permetre que la vuitantena de persones que hi van assistir poguessin gaudir a pler de les cançons clàssiques, populars i tradicionals catalanes que els joves cantants van interpretar amb molta qualitat.


Josep Gudayol i Puig

Punta de brau

PUNTA DE BRAU

Dues reflexions d’estiu

Som a ple estiu i fa calor, molta calor. Dues columnes, però, de Martí Gironell m’ofereixen el suport lector: “Girona” i “La burilla”, de 10 de juny i 1 de juliol de 2015, respectivament (diari El Punt Avui +).

“D’entrada no és ni la de Temps de Flors ni la dels germans Roca, no, la que gravarà Joc de Trons. En principi no és la de Sopa de Cabra, Girona... Som la nostra infantesa”.

Girona

Embadocat amb el raonament, deixeu-me fer una mica de trampa i en comptes de Girona dir Balsareny. Evidentment que el nostre Balsareny no és aquell dels meus pares. Avui, també nosaltres som la nostra infantesa i, fent esment de la frase d’en Gironell, "avui val la pena tenir present el que diu William Wordsworth: el nen és el pare de l’home”.

Amb clarors i grisors, Balsareny viu avui un nou esdevenir que convida a passejar amb optimisme pels nostres carrers amb tot de records. Encara diu Gironell: “Quan els nostres fills ens convidin a tornar a trepitjar aquest territori il·limitat, insondable, suggeridor, que és la infantesa, tinguem molt present que potser quan siguin grans seran homes i dones que faran realitat allò que somniaven pels carrerons de la seva ciutat”.

La burilla

“Una burilla triga 10 anys a desaparèixer, a desintegrar-se. El potencial destructiu d’aquest residu és enorme i latent. No acaba només amb el que ha desfermat quan algú sense seny decideix treure-se-la dels llavis i de manera impune impulsar-la per la finestreta del cotxe perquè s’estavelli contra qualsevol element de natura que creix en vorals. Aquest filtre de dos centímetres porta, parlant clar, tanta merda dins que resisteix tots els embats de la natura haguts i per haver. No hi ha cap bacteri que se la cruspeixi”.

Avui farà una quarantena d’anys, ara n’he complert setanta-vuit, que vaig dir adéu al tabac; i, a part dels meus pulmons, he de dir-vos que d’aquest filtre en vaig gaudir ben poc. Tota cigarreta era sense boquilla; per tant, em sento molt poc responsable d’haver contribuït a empitjorar aquest desgavell ecològic que avui és realitat. Reflexionant sobre el neguit que em produeix veure embornals plens de cigarretes, apel·lo a la responsabilitat. I que gaudiu d’unes bones i ecològiques vacances.


Josep Gudayol i Puig

Meteorologia - Juny 2015
















Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           22,6
Mitjana (min.+màx.)      23,0
Mitjana de mínimes       13,6
Mitjana de màximes      32,4
Mínima                            9,8; dia 5
Màxima                         37,9; dia 27
Mínima més alta           16,5; dia 29
Màxima més baixa         26,7; dia 16

Vent (km/h)

Ventada més alta          61,2; dia 9
Velocitat mitjana             8,5
Recorregut del vent        3.494,1 km

Pressió (hPa)

Màxima                        1.019,1; dia 4
Mínima             1.003,9; dia 12

La pluja (litres)

Dia 7                13,3
Dia 8                21,6
Dia 9                  2,5
Dia 10                3,6
Dia 11                5,2
Dia 14                4,2
Dia 15              16,8
Dia 23              10,2
Total                 77,4 litres

Francesc Camprubí i Jordi Soler



divendres, 17 de juliol de 2015

Mossèn Leandre

DE MEMÒRIA (48)
















Fa setanta anys la parròquia de Balsareny i el seu rector estaven més al centre de la vida del poble que no pas ara.  Tothom era oficialment catòlic, més enllà de les pròpies conviccions profundes de cadascú. I com a tals catòlics, tard o d’hora haurien de fer cap a la parròquia: bateigs, casaments, enterraments, per exemple, passaven forçosament per l’església. Sense comptar amb moltes activitats de tot ordre que la parròquia organitzava o patrocinava. En conseqüència, la figura dels capellans, i principalment la del rector, tenien una importància primordial.

Als anys quaranta del segle passat, la figura del rector mossèn Esteve Verdaguer (inspirador del Casal, sempre tan important), home d’una gran personalitat, però polèmic, va provocar la divisió de la parròquia i del poble en dos bàndols, per raons que ara no són del cas. Un dels dos bàndols tenia vara alta prop de bisbe de Vic i va aconseguir desplaçar mossèn Esteve. Al seu lloc, va ser nomenat rector de Balsareny mossèn Leandre Picas i Casadejús, l’home que va regir la parròquia pràcticament tots els anys que ocupen els temes d’aquesta sèrie «de memòria». I penso que bé li havia de dedicar un record afectuós, atès l’estret tracte personal que hi vaig tenir i la seva presència en el pensament de tots els qui el van conèixer, que encara són molts.

Mossèn Leandre Picas era fill de Borredà i tenia dos germans capellans més grans que ell. Va estudiar al seminari de Vic (era del curs de mossèn Lluís Pla, de cal Peret Carnisser, que morí assassinat a Súria els primers dies del cop d’estat del general Franco) i va ser ordenat capellà abans de la guerra. Va sofrir, doncs, la persecució anticlerical dels anys 1936-1939, i se’n va salvar. Però una experiència així marca per tota la vida. Era doncs, un capellà conservador, xapat a l’antiga.

Va haver de pacificar la parròquia i ho va fer sense esforç. El seu tarannà l’hi duia d’una manera natural. Era un bonàs, sense malícia, i defugia les complicacions, que li costava de comprendre. Es dedicava en cos i ànima a la seva vida sacerdotal, a les tasques de la parròquia i a les devocions tradicionals d’aleshores, que eren moltes.

La catequesi —ensenyar la doctrina als infants— era una de les seves ocupacions preferides. Els diumenges, és clar, abans del rosari de la tarda. I recordo també que els dissabtes al matí venia a l’escola —aleshores els matins del dissabte eren lectius— a explicar-nos l’evangeli de la missa de l’endemà. Mossèn Leandre no era un bon orador. Els seus sermons solien ser llargs, embolicats, reiteratius i denotaven poca preparació. Una vegada, per la Mare de Déu d’agost, patrona de la parròquia, va fer un  sermó inintel·ligible a causa de la dentadura postissa, que li anava caient mentre parlava  i no s’entenia de res (entre les rialles mal dissimulades de l’Ajuntament en ple, assegut als primers bancs).  Acabada la missa, en entrar a la sagristia, va remugar: «Mecatxis, per una vegada que me l’havia preparat!».  No m’invento res.

Una altra carència, que no defecte, era el seu escàs domini del castellà. En les partides de baptisme, matrimoni o defunció escrivia els noms tal com els sentia. Amb l’arribada massiva de l’emigració andalusa, amb el seu accent particular, el rector solia escriure, per exemple, Fernande o Zeró per Fernández o Serón. Tampoc no invento res. En un sermó en castellà, que llavors se’n feia un cada diumenge, va afirmar: «Los que ya hemos llegado a la edad adúltera...» (per ‘adulta’, és clar)”, amb cert estupor dels pocs que escoltaven atentament els sermons.

Mossèn Leandre era un home caritatiu i misericordiós,  i es preocupava de les necessitats dels seus feligresos, fossin o no catòlics practicants. En això ni en res no feia excepció de persones. Visitava els malalts i els duia el consol espiritual i els sagraments quan eren necessaris i, si hi era a temps, i la família ho demanava, els ajudava a ben morir.

Com a constructor no tenia l’empenta del seu predecessor. Tanmateix, va edificar la rectoria nova.

Mossèn Leandre tenia una majordona enèrgica, de molt forta personalitat i que sovint es ficava on no li demanaven: la senyora Loreto Salarich, filla, crec, de Sant Hipòlit de Voltregà. Autèntic terror d’alguns vicaris i de qui no li seguís la veta. Era, això sí, molt eficaç en la cura del benestar dels capellans al seu càrrec.

Mossèn Leandre  es va veure de sobte capellà del bisbat de Solsona quan, el 15 de setembre de 1957, Balsareny va deixar de ser parròquia del bisbat de Vic, com ho havia estat sempre. Això el va trasbalsar una mica, ja que tenia tots els amics i companys a Vic. Tot i que el bisbe Tarancón, de Solsona, el va tractar amb molta consideració, mossèn Leandre va tornar al bisbat de Vic com a arxipreste d’Artés pocs anys després. Balsareny el va acomiadar amb afecte amb un acte en què, entre altres, qui això escriu va adreçar-li unes paraules de reconeixement. I ben merescut.

Jordi Planes


Foto: Arxiu CCB. Mossèn Leandre Picas (a l’esquerra) el dia de la seva arribada, el 1948. El capellà del centre és el vicari, mossèn Francesc Planes. Els escolans són Jesús Mazo,  Josep Sensada, Antoni Arnaus i Quique Ortega.

L'alegria de la missió

Ens plau de publicar, un any més, el tradicional recordatori elaborat per Maria Dolors Soler Costa amb motiu de la peregrinació anual a Lourdes, el juny de 2015. 


Obituari

DES DEL 16 DE SETEMBRE DE 2014
AL 15 DE JUNY DE 2015

DATA                 NOM                                                     EDAT

22-09-14          JOAN ABEYÀ ROSELL                                 98
24-09                MARIA XANDRI COROMINAS                 86
25-09                ANNA MARIA SOLER PERXENS              85
17-10                JULIO FERNÁNDEZ ARRIERO                  56
13-11                ANTONIO JOSÉ ILLESCAS RAEZ             49
21-11                MARIA XANDRI CARDONA                      81
30-11                KIKU MARTOS PADILLA                           53
04-12                FRANCISCA JURADO LUQUE                  89
08-12                SILVESTRE EXPÓSITO MORENO            78
19-12                LEONORA GARCIA NAVARRO                93
27-12                FRANCISCA CAPEL GARCIA                    85

06-01-15          ANDRÉS ARJONA JURADO                        90
10-01                ANGEL CALPE DE GRACIA                        87
12-01                CARMEN MUÑOZ GASCÓN                       79
16-01                PILAR FRANCH CANUT                              90
21-01                MARIA LLOBET SERRA                               83
01-02                MARIA MARTIN TORRES                           81
13-02                CELESTINO GARCIA NAVARRO             86
22-02                ANDREA PÉREZ MOLINA                           64
22-03                MARIANO HENARES SERRANO              64
26-03                CONRAD SERRA CLARET                           80
10-04                FRANCISCA CRESPO PIEDRA                   84
18-04                RAFAEL SEVILLANO FENOY                    83
13-06                ÀNGEL ESCUDÉ GORCHS                           85
13-06                RAMON VILÀ PIÑA                                       66      
12-07                JAUME RIBA CODINA                                  65      
                                                                                                              
Actualitzem la llista de persones de Balsareny que han finat en els darrers mesos. Amb totes, al llarg dels anys, hem compartit vivències, i entre tots plegats hem anat construint la petita història del nostre poble des de la convivència quotidiana. Un record emocionat per als que ens han deixat, i un condol sincer als seus familiars.
R.C.    

dilluns, 13 de juliol de 2015

'Concert per a la mà esquerra', de Jesús Bonals


El passat 3 de juliol es va presentar a la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles el llibre Concert per a la mà esquerra, de Jesús Bonals (Editorial Andorra, 2015). La presentació es va complementar amb un concert a càrrec dels alumnes de cant de l’escola municipal de música i arts de Navarcles i Sant Fruitós, acompanyats al piano per Anna Puigmartí i dirigits per Jordi Noguera, i unes paraules de cloenda de Llorenç Ferrer i Alòs, alcalde de Navarcles.

Autor de novel·les molt celebrades amb el pseudònim de Raimon Esplugafreda, Jesús Bonals (Balsareny, 1943) ens ofereix una novel·la ambiciosa i vibrant, centrada en un fill que vol reconstruir la vida del seu pare. Una vida que ens parla dels anys de la República, de la Guerra Civil, de l’exili i de la postguerra, dels emboscats al Solsonès durant la guerra i dels «passadors», guies que ajudaven a travessar la frontera d’Andorra, primer cap a França, durant la Guerra Civil, i després cap a Espanya, durant la Segona Guerra Mundial. La recerca ens presenta un vast retaule de personatges, d’aventures, de drames i de passions, de misèries públiques i d’heroïcitats secretes.

El llibre representa ser la transcripció literal d’unes cintes enregistrades per un dels personatges principals, l’oncle Pere. És, per tant, allò que els crítics en diuen un «flux de consciència», una transcripció pretesament no retocada d’un relat tal com raja. Per deixar-ne constància, l’autor fa servir el recurs de no posar punts i seguit ni punts i final (excepte a la fi de cada capítol), reduint la puntuació a comes, interrogants i signes d’admiració; i eventualment dos punts i punts suspensius. També fa començar els paràgrafs amb minúscula i no fa servir el guionet per indicar els diàlegs. Val a dir que el lector s’hi acostuma de seguida, i no passa res, al contrari: en queda un tret característic. L’autor fa esment explícit de les influències de Manuel de Pedrolo i Ramon Folch i Camarasa, però potser hi podríem trobar ressons d’autors tan diversos com André MalrauxGeorges BernanosVirginia Woolf, Lluís Cerarols, Pep Coll o Jaume Cabré.

Com sol passar en els monòlegs, de vegades l’oncle Pere es desvia del tema i amolla reflexions i consideracions que li vénen al cap. Sovint, aquestes disquisicions fan referència a fets històrics o geogràfics o etimològics, i són especialment interessants perquè aporten valors afegits: esments a l’estraperlo, als escamots de la FAI, al pas clandestí de jueus pel Pirineu, als plàtans de la carretera, a l’afer Banca Catalana i a Jordi Pujol, a la visita del Papa (i els aiguats que va portar), als Jocs Olímpics, a Lluís M. Xirinacs, a TV3… Tot plegat dóna cos, color i gruix al relat.

Hi ha una galeria de personatges rica i complexa. Alguns resulten especialment ben trobats: l’oncle Pere, la Pilar, la Rosa, el Pòlit, la pubilla de Molí-Sanç, el tinent, el senyor Venedig i el seu fill, el mestre Olzinelles, el senyor Colldejou… També els difunts dels quals es reconstrueixen fragments de vida: en Ramon Valldora pare,  l’Estevet,  el Nelet, l’oncle Miquel…  La narració de la retrobada dels jueus a la festa de la Saleta és especialment emotiva.

L’obra es complementa amb un seguit de quadres genealògics que resulten molt útils al lector per situar-se en el teixit de les diverses famílies que intervenen en l’acció al llarg dels anys, i que basteixen un entrellat complex de relacions, amb amors secrets, fidelitats i traïcions, i actes humanitaris d’abnegació personal enfrontats a sordideses polítiques i accions inconfessables. Entremig, omnipresent, la música —el Concert per a la mà esquerra i la Suite del Ball de l’Àliga de Santa Creu, o la cançó popular balcànica Rosa de Temesvar— i, latent, la dramàtica epopeia d’uns jueus fugitius. I sempre l’amor.

Finalment hi ha una bibliografia que recull assaigs històrics de Daniel Arasa, Francesc Cabana, Josep Clarà, Xavier Fàbregas, Llorenç Ferrer i Alòs, Néstor Luján, Roser Porta, Josep M. Reguant, Antoni Rovira i Virgili, Joan Sellarés Serra, Felip Vendrell, Josep Viadiu i molts altres; sense oblidar la Postguerra del balsarenyenc Marc Mas i Soler.

En resum: un retaule de la vida a pagès durant la guerra i la postguerra, recuperada a través de diferents punts de vista als anys 90, amb una galeria de personatges molt interessants. Un llibre molt ben escrit i que enganxa; una obra mestra que fa de molt bon llegir, i que recomano vivament.

R. Carreté



diumenge, 12 de juliol de 2015

Sopar del carrer Vell


El dia 4 de juliol de 2015 van començar els tradicionals sopars d'estiu amb el que corresponia al carrer Vell (Àngel Guimerà), al qual corresponen aquestes fotos. El 18 de juliol és previst que es celebri la festa del carrer Nou (Sant Domènec), i el dia 25 la del carrer del Castell; per al mes d'agost, les del carrer del Cadí, plaça Ricard Viñas, baixada del Torrent i carrer de la Creu. Després de cada sopar hi ha ball, i en cas de mal temps els actes es traslladarien a la sala Sindicat.











Fotos: Maribel Andreu