divendres, 25 de juliol de 2014

Meteorologia - juny 2014









Juny de 2014

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)           21,6
Mitjana (min.+màx.)      22,1
Mitjana de mínimes       13,0
Mitjana de màximes      31,2
Mínima                            7,9; dia 1
Màxima                         36,4; dia 12
Mínima més alta           17,8; dia 9
Màxima més baixa         25,2; dia 3

Vent (km/h)
Ventada més alta            41,8; dia 28
Velocitat mitjana               8,2
Recorregut del vent      3.227,0 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.018,9; dia 12
Mínima             1.005,6; dia 14

La pluja (litres)
Dia 14                 4,1
Dia 16                 1,6
Dia 17              16,4 
Dia 18              13,1 
Dia 24              15,3
Total                 50,5

Francesc Camprubí i Jordi Soler



diumenge, 20 de juliol de 2014

A l'estiu, cigales

EDITORIAL

I hem arribat a l’estiu. Un estiu que ha començat amb unes temperatures més que moderades i amb alguna pluja; però la piscina ha obert puntualment i no han mancat les habituals activitats d’esplai per als menuts, al Campus Esportiu d’estiu, i per als més granadets, al Casal de la Gent Gran. Es va encendre el foc de Sant Joan i el juny es va acomiadar amb una animada Shopping night, on el comerç local va exhibir les seves ofertes, un dissabte a la nit, a la fresca; i amb una trobada de gegants, a càrrec d’Els K+ Sonen, que van batejar i presentar en societat la nova geganta, Blanca.


El juliol ha començat amb natació: a més dels cursets —que acabaran el dia 28—, hi ha hagut el torneig Bages d’estiu, i després les 10 hores de natació, en el marc de la campanya “Mulla’t per l’esclerosi múltiple”. L’agenda esportiva ha brindat també una expedició del Centre Excursionista Balsareny a la Tuca la Forqueta, a la vall d’Eriste, a Benasc; i ha programat un any més les tradicionals 24 hores de futbol sala, que tindran lloc els dies 26 i 27.


La moguda cultural es basa en els dijous de cine a la fresca organitzats pel grup La Garsa; les Trobades amb la Ciència, amb un taller d’astronomia per a infants a càrrec dels AstroAmics i un sobre el funcionament de la ràdio, amb Francesc Camprubí i Ramon Magem. Els sopars amb ball al carrer i la festa de Sant Cristòfol omplen d’animació els espais públics locals, i les entitats continuen desenvolupant les seves activitats abans del parèntesi estival.


Al poble es fa alguna obra. Al nucli urbà, al carrer del Trull, s’hi instal·la una caldera i dipòsit de biomassa que servirà per alimentar amb energia renovable la calefacció de la Casa de la Vila, les escoles, el CAP, el Casal de Gent Gran i el Casal Verge de Montserrat. Avui és una inversió econòmica important, però que crea feina, cosa que està prou bé; i demà ha de servir per estalviar diners al comú; a l’interior, l’alcalde ens ho explica en un article.


Per altra banda, a l’extraradi es fa una extracció de grava a prop de Cal Maiol; per cert, que per evitar que els camions passin per una part del nucli urbà, es desvien —com ja es va fer fa pocs anys quan es van excavar els Sants Peres— per l’antic camí de la Via. Això ha provocat queixes d’algunes de les persones que fan servir habitualment aquesta zona per passejar, ja que els camions aixequen pols i embruten la vegetació adjacent; val a dir que l'empresa intenta minimitzar aquest dany fent-hi passar de tant en tant un camió cisterna que rega —i enfanga— el camí. Costa, de trobar-hi solucions òptimes. 


Mentrestant, el Suprem ha tombat el recurs d’Iberpotash sobre el runam salí, i l’empresa reacciona dient que pot parar la inversió prevista per al projecte Phoenix: la incertesa torna a planar sobre un sector, el miner, que ja n’ha viscut prou i de tots colors. Esperem que el seny s’imposi. 


Moltes entitats ja pensen en la programació del curs vinent. Els Pastorets ja preparen el tradicional recital de poemes que tindrà lloc el 7 de setembre, i preveuen per finals d’aquell mes o començaments d’octubre l’assemblea general de l’associació, que donarà inici als assaigs de la nova temporada. L’assemblea local de l’ANC, després de la conferència de Vicent Partal, ja està preparant l’organització dels autocars que han d’anar a Barcelona l’Onze de Setembre; quan surti aquest butlletí, ja es podran reservar les places en determinats establiments.


Cada cosa al seu temps i, a l’estiu, cigales, diu el refranyer. Les vacances serveixen per recarregar les piles, però tothom té clar que la vida segueix i les activitats socials no paren; i que a la tardor se’ns girarà feina. Nosaltres no sortirem a l’agost, però tanquem juliol amb un número doble. Desitgem un bon estiu a tots els nostres lectors.


CCB

divendres, 18 de juliol de 2014

Instal·lació de biomassa i xarxa de calor


INSTAL·LACIÓ DE BIOMASSA I XARXA DE CALOR 
PER A DIVERSOS EQUIPAMENTS DE BALSARENY

La Comissió Europea va posar en marxa el que ha denominat “PACTE D’ALCALDES”, una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació de la ciutadania en la lluita contra l’escalfament de la Terra.

En l’esmentat pacte, al que l’Ajuntament de Balsareny es va adherir en acord de Ple del dia 31 de maig de 2012, es pren el compromís de reducció d’emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i de fer actuacions concretes amb la implantació d’energies renovables.

L’Ajuntament de Balsareny amb aquest compromís internacional i local ha endegat aquest projecte, que és un nou model d’estalvi energètic, una eficiència en l’ús dels recursos i la utilització d’energies renovables.

Aquest projecte consisteix en una xarxa centralitzada de calor per subministres a diferents edificis. Aquesta xarxa subministrarà calefacció i aigua calenta a les escoles Guillem, al Centre d’Assistència Primària, a l’Ajuntament, al Casal de la Gent Gran i a la residència Casal Verge de Montserrat.

Els beneficis ambientals són un dels aspectes més rellevants que porta la implantació dels sistemes centralitzats de producció de calor. La major eficiència contribueix a la millora de la qualitat de l’aire i minimitzar els gasos d’efecte hivernacle amb la reducció d’emissions de forma global.

ESTALVI EMISSIONS GEH

Tenint en compte la mitjana dels consums històrics i el mix de combustibles consumits, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH), que en aquest cas corresponen íntegrament a emissions de CO2:

EDIFICI                                  COMBUSTIBLE                    POTÈNCIA            CONSUM ANUAL                 CO2
                                               ACTUAL                                               INST. (KW)            (kWh/any)                             (Tn/any)

1.AJUNTAMENT                   Gas Natural                           130                           60.158                                    12,0
2.CASAL GENT GRAN         Gasoil                                    237                           66.243                                    17,9
3.RES. CASAL VERGE M.    Gas Natural                           400                         553.504                                  110,7
4.CONSULTORI MÈDIC          Elec. (joule+bomba)                37                           25.650                                      2,8
5.CEIP GUILLEM-PRIMÀRIA   Gasoil                                   232                         136.743                                    36,9
6.CEIP GUILLEM-ED.INF.        Gasoil                                     81                           32.616                                      8,8

                                                                                        1.117                         874.914                                  189,1

NOTA: La biomassa, tot i que requereix una certa despesa energètica per a la seva extracció i transformació, es considera neutra en quant a emissions de CO2.

Aquests càlculs s’han realitzat en base als següents paràmetres:

COMBUSTIBLE                  CO2       CO2_UNITS                        PCI         PCI_UNITS                          FONT

BIOMASSA-ESTELLA       0,00 Kg.CO2/kWh                              3.570,00 kWh/Tn BS30                      IDAE
BIOMASSA-PELLETS       0,00 Kg.CO2/kWh                              4.069,00 kWh/Tn                                 ICAEN
ELECTRICITAT                   0,20 Kg.CO2/kWh                                     1,00 kWh                                      ICAEN
GAS NATURAL                   0,20 Kg.CO2/kWh                                   10,80 kWh/m3                               ICAEN
GASOIL                                0,27 Kg.CO2/kWh                                   10,22 kWh/l                                    ICAEN
GLP                                       0,23 Kg.CO2/hWh                                   13,14 kWh/kg                                ICAEN


RESUM DEL PROJECTE

El present projecte contempla la instal·lació d’una caldera de biomassa per al subministre de calor als següents edificis situats al nucli urbà de Balsareny:

-       Consultori mèdic (ús sanitari)
-       Casal de la gent gran (ús social)
-       Ajuntament (ús administratiu)
-       Residència “Casal Verge de Montserrat” (ús social i assistencial)
-       CEIP “Guillem de Balsareny”- ed. Infantil (ús educatiu)
-       CEIP “Guillem de Balsareny”-ed. Primària (ús educatiu)

Dita instal·lació substituirà calderes de combustibles fòssil (gas-oil, gas natural) i calefaccions elèctriques per una de biomassa (estella forestal).

Els principals paràmetres es poden resumir en la següent taula:

Abast del projecte
Disseny i valoració econòmica dels següents elements:
-       Dimensionat caldera
-       Obra civil (sitja, edifici caldera)
-       Xarxa de distribució de calor
-       Entrega de calor a les instal·lacions existents
Potència actual instal·lada
1.116,9 kW
Potència a instal·lar
500 kW
Capacitat neta de la sitja
70 m3
Longitud xarxa de calor
358 m (716 m comptant el circuit de retorn)
Estalvi anual en emissions de CO2
189,1 Tn CO2/ any
Pressupost d’execució per contracta (PEC)
334.833,93 €

Aquesta important obra, és possible gràcies a l’aportació del 83’94% del seu cost per la Diputació de Barcelona.


PREVISIÓ DE CONSUM D’ESTELLA

Partint dels consums històrics a les instal·lacions, es preveu un consum anual d’energia primària de 925.835 kWh (equivalent al consum històric, amb un increment del 5,5% en concepte de pèrdues en la xarxa de calor).

El consum d’estella amb una humitat del 30% (base seca), tenint en compte un PCI de l’estella és d’uns 3,57 kWh/Kg, dóna una xifra d’unes 259,3 Tn/any.

En quant al volum anual, comptant una densitat de 350 kg/m3, aquest serà d’uns 741 m3/any.

FREQÜÈNCIA DE CÀRREGA

Tenint en compte que tenim una sitja de 70 m3 útils i el consum anual de 741 m3/any, es preveu que caldran unes 10,5 càrregues anuals.

SUPERFÍCIE FORESTAL GESTIONADA

El terme municipal de Balsareny engloba unes 1.800 Ha forestals. Tenint en compte una extracció de 20 Tn estella BS60/any, aproximadament cada any caldrà tractar 16 Ha/any de bosc.

Considerant una periodicitat d’extracció d’uns 10 anys, el subministre d’estella per aquesta instal·lació permetrà gestionar unes 160 Ha de massa forestal (un 8,9% de la superfície forestal disponible al municipi). Per tant, la sostenibilitat en quant a disponibilitat de recursos naturals, queda plenament justificada.

La previsió d’engegada de la instal·lació és el proper mes d’octubre i l’estella forestal que s’utilitzarà serà procedent de la gestió dels boscos de Subirana principalment i de Fusimanya.

Esperem continuar treballant per complir amb els compromisos contrets amb el “pacte d’alcaldes”, i si no hi ha res de nou els propers mesos veurem com amb una altra inversió important en enllumenat públic, iniciarem el programa de substitució per enllumenat LED, el primer però, de prova ja en un ampli sector.

L’Ajuntament de Balsareny en el marc del “pla d’acció per a l’energia sostenible es va comprometre a reduir 3.154 T CO2eq fins el 2020, que representa una reducció del 24,5% respecte a les emissions de l’any 2005.

Jaume Rabeya i Casellas
Alcalde


Anna i Gerard: Pubilla i Hereu


Anna Rovira i Gerard Capdevila: Pubilla i Hereu 2014-16

El passat 26 d’abril es va celebrar a Balsareny la proclamació de la nova Pubilla i el nou Hereu de Balsareny per al període 2014- 2016. Els escollits van ser l’Anna Rovira i el Gerard Capdevila.
El Gerard, nascut el 3 d’abril de 1996, viu a Balsareny. Aquest any ha acabat el CFGM de Pagesia i, tot i que aquest any ha compaginat estudis i feina, l’any que ve vol dedicar-se només a treballar. La lectura, afirma que no li agrada gaire. Pel que fa a l’esport, abans jugava a handbol, però va deixar-ho fa un temps. Una de les aficions del Gerard són els gegants. Forma part de la Colla Gegantera i Grallera de Balsareny. A més dels gegants i del Pubillatge, participa a la festa dels Traginers, al Consell de Joventut i als Pastorets.
L’Anna, nascuda l’11 de maig de 1996, viu al barri de Cal Nosa (Balsareny). Ha acabat 2n de Batxillerat social-humanístic i ha fet la selectivitat aquest juny. De cara a l’any que ve li agradaria entrar a Barcelona a estudiar el grau de Turisme. Pel que fa a la lectura, els últims llibres que s’ha llegit són El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, i El Cafè de la granota, de Jesús Moncada. Respecte a l’esport, diu que sempre li ha agradat. Fins fa poc feia natació; abans jugava a bàsquet i anys enrere havia practicat patinatge sobre rodes. El que li agrada fer a les seves estones lliures és cantar i tocar la guitarra. L’Anna, tal com va dir a la seva proclamació, ha fet més vida a Navàs que aquí, però durant aquests dos anys li agradaria acostar-se al poble de Balsareny.  

—Quina entitat us va presentar a Hereu i Pubilla?
A: Els Traginers.
G: Els Geganters i Grallers de Balsareny, juntament amb la comissió de Traginers.

—Com és que vau decidir presentar-vos?
A: A Navàs sempre hi ha hagut molta afició amb això del Pubillatge: cada any vas a la plaça a veure qui surt, i fa gràcia. Vaig decidir-ho perquè m’agrada representar el meu país i per mantenir aquesta tradició tan maca. Llavors un dia vam quedar amb la Laura, l’última pubilla de Balsareny, per parlar-ne.  
G: Des que era petit m’havia passat pel cap que tard o d’hora m’agradaria fer-ho. Els representants d’altres pobles, juntament amb la Laura Calveras, també em van animar a presentar-m’hi.

—I això que siguin dos anys de pubillatge en comptes d’un com a la majoria de poblacions, què us sembla?
G: Una gran sort, perquè et permet conèixer i descobrir els indrets de la nostra Catalunya durant dos anys.
A: Quan diem als altres pobles que a Balsareny fem dos anys de Pubillatge, diuen que a tots els agradaria estar-hi dos anys. Segurament: jo encara no he vist prou com funciona, però de moment l’experiència és bona.

—Què us va semblar la proclamació? Us va agradar l’acte?
A: A mi el comiat de la Laura em va emocionar molt. Va ser molt emotiu el fet que remarqués el paper dels seus pares acompanyant-la a les sortides, donant-li aquest suport, la implicació de la seva família i l’esforç que ha fet ella per estar present a tantes proclamacions.
G: M’imaginava una cosa simple i em vaig trobar amb un gran acte. També estem molt agraïts a la Laura, perquè ens ha obert moltes portes a altres pobles.
A: A més, tenint algú com ella al costat, que saps que sempre hi pots comptar, no et sents tan sol. Al principi, una persona que conegui tot això la necessites al costat, i ella va acompanyar-nos a la primera proclamació que vam anar.

—I el fet de ser només un Hereu i una Pubilla, què us sembla? Us sap greu ser només dos?
G: Em sembla bé, tot i que el poble ofereix la possibilitat de tenir dos fadrins i dues dames.

—Des de la proclamació, heu fet moltes sortides? Heu conegut molta gent?
A: Hem fet totes les sortides que hem pogut. En el Pubillatge, el que vols al principi és que la gent et tracti bé; per tant, els veterans que donen l’entrada als nous ja fan les coses molt fàcils. La gent és molt oberta i de seguida et fas amb tothom.
G: Actualment hem fet unes deu sortides i anem coneixent gent nova a cada poble.

—Us ho imaginàveu així?
A: Jo no en tenia gaire idea; em feia molt respecte sortir. Sempre he sigut una noia que em costa fer-me amb la gent i pensava que em costaria. Però en veure que la gent és tan oberta, doncs... No m’ho imaginava com una experiència tan bona.
G: Des de fora es viu diferent de com ho veus un cop ets a dins.

—Quins propòsits teniu durant aquests dos anys de Pubillatge?
A: Com a propòsit tenim crear una gran família amb la gent del Pubillatge de tot Catalunya, perquè en realitat el Pubillatge és això: anem coneixent molta gent i anem establint lligams. Un altre és anar com a mínim una vegada a cada lloc durant aquests dos anys.
G: El nostre objectiu és portar Balsareny arreu del territori català.

—Us heu plantejat presentar-vos a candidats dels títols nacionals del Pubillatge?
G: Sí, de la Catalunya central i nacionals.
A: Sí, a mi també m’agradaria.

Laia Riu

Foto: Arxiu

Paula Soler: una promesa

ENTREVISTA

Paula Soler Trapé: una promesa balsarenyenca en música i teatre

Aquesta secció avui es complau de poder fer arribar als nostres lectors la paraula i les il·lusions d'aquesta balsarenyenca de 12 anys que, amb el seu potencial artístic, ens omple d'aire fresc.

Ens trobem a la Baixada del Torrent, a casa dels avis de l'entrevistada. La Paula Soler neix a Balsareny el 29 de juny de 2002. Actualment cursa sisè de primària a l'escola La Salle de Manresa. Li agrada la lectura: diu que «llegir és com entrar en llocs on no has estat mai» i que «hi ha llibres molt divertits. Ara estic llegint Gerónimo Stilton i també Diari d'una penjada, de Rachel Renee Russell». Li encanta viatjar, tot i que encara no ho ha fet gaire. Un any va anar a Olot i li va encantar fer un àpat de fesols; també va divertir-se molt fent una escalada al Pedraforca.

—Hem sabut del teu potencial en el món artístic. Aquest fet, neix o creix en la persona?

Jo crec que aquests valors els portes molt a dins. A mi sempre m'ha agradat poder-me expressar davant del públic. Ja de ben petita, a l'escola i també a casa, sempre estava a punt per fer representacions.

—Què significa, per a tu, la paraula «aprendre»?

—Tota persona ha de tenir l'oportunitat d'aprendre. De molt petits ja comencem a aprendre. La vida és com una escola on hem vingut per poder aprendre. Aprendre a llegir, a escriure, a estimar... A partir d'això, algun dia podrem arribar a aconseguir allò que ens motiva. A mi, sense voler ser pedant, m'agradaria arribar molt lluny en el món del teatre, ja que m'hi trobo molt bé dalt d'un escenari, m'hi sento lliure.

—Parlant d'aprendre, com valoraries les lliçons dels mestres?

Un mestre és una persona que sempre s'ha de respectar; però també haig de dir que a vegades els trobo pesats, perquè et volen fer repetir allò que tu ja et saps prou bé. El mestre sempre té raó, però crec que d'errors en fa tothom. Ningú és perfecte.

Tens els caràcter que tens per algun familiar teu?

- Sí. La meva àvia és molt simpàtica i molt oberta amb els altres, rep a les persones amb molta atenció. Jo a vegades m'hi enfado, però de seguida rectifico. L'estimo molt, és la millor àvia del món! Ep, que el meu avi no s'enfadi! També és molt alegre i sempre fa bromes a tothom. El meu pare és un xic tímid, però molt bona persona.

—De les teves activitats extraescolars (teatre, música, dansa i pintura), quina és la  que més t'omple?

—Tal com us he dit, m'agradaria ser una gran estrella teatral. Ara que tinc 12 anys, m'empeny una gran il·lusió: la d'arribar molt lluny!

Josep Gudayol i Puig



San Juan de la Cruz

CERCLE LITERARI

Balsareny Avui es complau a presentar els versos del poeta balsarenyenc Diego Galera i Morales. El nostre conciutadà va ser premiat en l'edició d'enguany del Concurs Literari Sant Marc amb el poema San Juan de la Cruz. En l'acte de lliurament de premis, el text va ser llegit pel mateix autor.

Josep Gudayol i Puig

SAN JUAN DE LA CRUZ

Déjame que me acerque a tu historia
con arrimo y sin arrimo; como quiera
la paloma volar; como volar quisiera.
A oscuras dejar del alma memoria.

Volver juventud, infancia ilusoria.
Y deshaciéndome en verso te diera
el culto que bien mereces. Debiera
de la noche oscura mayor gloria.

Venciendo el viento que se aproxima,
subir contigo a lo más alto de la cima
pues ante mí, tambien hallo Carmelo.

La vista agudizo más allà del otero
buscando a mi pecho amparo. Quiero
conocer el azul nítido del Cielo.


Diego Galera Morales


Balsareny Avui

Aniversari de la Coral Infantil Romaní



El dia 24 de juny, festa de Sant Joan, una trentena de persones es reunien a l'església de Santa Maria de Balsareny per tal de celebrar l'aniversari de la Coral Infantil Romaní, que enguany fa 35 anys. La Coral Romaní també va voler celebrar, amb el seu concert, el sant de mossèn Joan Bajona, ànima de la Coral Sant Esteve i de la Coral Infantil.

Després de les paraules de presentació de Josep Creus, el concert va començar sota la direcció de mossèn Joan Bajona i Pintó, amb Marc Comabella al teclat i Dúnia Fornell a la flauta.

L'himne de la coral, amb música de Joan Bajona, va ser la peça que va encetar el concert. Van seguir cinc cànons a tres i quatre veus. Seguidament, cinc cançons més: El Cóndor Pasa (Perú), Puff, el drac màgic; El Corn del Pastor (Finlandesa), Si pogués oblidar i Que tinguem sort (Lluís Llach). El concert va finalitzar cantant Els Segadors.

Fotos: A. Fontanet

Música i pintura

El dia 15 de juny es celebrava un any més el gran concert de fi de curs de l'Escola Municipal de Música, que integren una quarantena d'alumnes. Ells i l'equip docent ens explicaven:

«Així com una obra pictòrica ens genera diverses sensacions mentre contemplem les imatges que ens ofereix, la música ens transporta quan drecem l’oïda vers uns sons que ens deixen veure amb els ulls tancats. Per a aquest concert hem aparellat quadres i cançons; a cada pintura, una tonada; a cada melodia, una imatge. Escoltarem amb els ulls ben oberts i mirarem amb les orelles ben descloses.»

Repertori i obres aparellades:

Tots cantem (Antoni Miralpeix) - Jardí d'infància (Hans Thoma)
La flor del lilà (Béla Bartok) - Jardí florit (Claude Monet)
El rotlletó (tradicional catalana) - La dansa (Henri Matisse)
El rossinyol (tradicional catalana) - Poble dels Pirineus (Enric Rubió)
Bon dia, Pachelbel (Antoni Miralpeix) - La Lletera (Johannes Vermeer)
Illes dins d'un riu (Barry Gibb, T.Penya) - Paisajes fantásticos (Nico Brunet)
El Tango de Roxanne (Sting, del film Moulin Rouge) - Moulin Rouge (Toulouse-Lautrec)

Les corals que van formar part del concert van ser les dels nivells de sensibilització, elemental, mitjà i adults.

Sorteig de la Coca Gegant al Forn Serra

Foto: Arxiu

Enguany s'han acomplert quatre anys del sorteig de la coca gegant per la revetlla de Sant Joan. Cada any, en aproximar-se aquestes dates, el Forn Serra organitza el sorteig de l'esmentada coca, que és de tres gustos i té dos metres de llargada.

La mecànica del sorteig és la següent: en comprar una coca de Sant Joan es rep una butlleta on el client hi ha de fer constar el seu nom. La butlleta s'introdueix dins d'un cilindre. En arribar el dia de la revetlla, s’extreu una de les butlletes dipositades, se’n llegeix el nom i es lliura el premi. La butlleta guanyadora l’extreu cada any mossèn Joan Bajona; també cal esmentar la participació de Ràdio Balsareny, en concret, del seu director Marc Vilardell Casado. Enguany, el premi va correspondre a Carmina Pastor.

Visita cultural a Can Papiol, a Vilanova i la Geltrú


Malgrat els temps que corren, l'associacionisme segueix viu, per mitjà de persones que volen que perduri en el temps l’esforç engegat pels nostres avantpassats, que creien en una societat humana i solidària i treballaven per fer el món millor.

El dia 7 de juny de 2014, una quarantena de persones s'enfilaven dalt d'un autocar per tal de seguir un itinerari guiat per Vilanova i la Geltrú, Cambrils i Salou.

El museu romànic Can Papiol, residència vuitcentista ambientada amb mobles i decoració de l'època, evoca la vida quotidiana d'una família benestant del segle XIX. Fou la casa pairal d'una de les nissagues més influents de la vila, els Papiol. Francesc Papiol i Padró (1750-1817), advocat i terratinent, persona de gran cultura i erudició, diputat per Catalunya a les Corts de Cadis de 1812, la va fer construir a finals del segle XVIII (1790-1801). En morir sense descendència, les germanes van heretar el patrimoni familiar i fou així, per matrimoni, que la propietat va passar a mans de la família Torrents. La Diputació de Barcelona va adquirir l'immoble l'any 1959 i es va inaugurar com a museu el 1961.

La façana té elements neoclàssics. Entrem als baixos, on es poden visitar les cavallerisses, el celler, el graner i els estris per fer el pa; després passem a l'entresòl, on trobem l'habitació de les minyones, la biblioteca i la cambra d'oli. A la planta noble, tot pujant per l'escala principal, es pot veure el rebedor i s'entra a la sala Imperi, on visitem l'alcova Imperi, la sala de malalts, la capella, etc. Entre les estances més interessants i luxoses destaquen la sala de música, la de billar i el gran saló de ball, on la família rebia els convidats i on es celebraven reunions, tertúlies literàries i vetllades musicals. A l’esmentada capella hi trobem l'urna de santa Constança (Constança va ser una nena màrtir de les primeres persecucions del Cristianisme a Roma). Acompanyats d'un guia local, sortim a la planta jardí, on en aquesta ocasió trobem els preparatius d’una celebració nupcial.

Acabem la visita i enfilem cap al Gran Buffet de Cambrils, sala acollidora per a un àpat suculent amb assortits de peix i de carn, segons el gust de cadascú. A la sobretaula, ball-disco per a tothom, amb dedicacions especials per tots els convidats. Van haver-hi forts aplaudiments de les taules balsarenyenques en el moment en què la megafonia feia un esment a la nostra Festa dels Traginers.

I després, tornada cap a Balsareny, amb la companyia de l'Elvira, la guia de l'autocar, que tant a l'anada com a la tornada va ser l’autèntica animadora del grup.

Com a únic punt negatiu, hem de dir que l'autocar no disposava de wàter. En recorreguts llargs, i tenint en compte que es tractava d'un grup de gent gran, és un servei molt necessari. Malgrat aquest fet, l'arribada a Balsareny es va convertir en ganes de repetir-ho ben aviat.

Josep Gudayol i Puig
Foto: Arxiu