diumenge, 29 de juny de 2014

Adéu a Eugenio Barranco



















A l’edat de 77 anys ens ha deixat Eugenio Barranco Sánchez, una persona molt apreciada pel seu compromís amb la vida del poble.

Barranco va ser el primer alcalde de la democràcia recuperada, ja que encapçalava la llista que va guanyar, per majoria absoluta, les eleccions del 3 d’abril de 1979, juntament amb Joan Soler, Jesús de Miguel, Esteve Díaz, Rafael Fernández, Josep Bonals i Esteve Bonals. Una candidatura (Independents per Balsareny) que s’havia forjat després d’anys d’activitat en el si de l’AMPA de l’Escola Guillem de Balsareny, on van defensar un model educatiu pioner i una absoluta implicació en la societat civil balsarenyenca. Aquell primer consistori es completava amb Conxita Planes, Jordi Planes i Gabriel Lozano (PSC), i per Ramon Giménez (PSUC), que aquell mateix any seria substituït per Dolors Claret.

Barranco es va distingir per ser una persona oberta d'idees i propícia a buscar consensos, i és mèrit seu —i de tots els regidors d’aquella primera fornada— haver tirat endavant, sense gairebé gens de recursos, un programa de recuperació de la participació cívica i de redreçament social ciutadà.

L’Eugenio va continuar sempre molt vinculat a les coses de Balsareny, i així va liderar a finals de 1992 el moviment ciutadà d’oposició al projecte d’instal·lar una minicentral tèrmica incineradora de residus industrials. Vint anys després, la seva inquietud per les qüestions d’interès públic encara el movien a proposar una plataforma ciutadana d’informació sobre els dipòsits subterranis de gas que es preveuen instal·lar a Balsareny. Sempre amb el mateix tarannà serè i dialogant, però ferm en les seves conviccions.

La mort, fa uns mesos, de la seva esposa, Maria Carme Vendrell Vila, que el va deixar profundament afligit, i la seva pròpia malaltia, se’ns l’han endut sobtadament. Ens deixa el record d’una bona persona, afable i cordial, que sempre tenia bones paraules per a tothom i moltes ganes de col·laborar activament en els afers col·lectius del seu poble. Un poble per al qual ell, quan va fer falta, no va vacil·lar a oferir-se posant-se al capdavant d’un cartipàs municipal no gens fàcil. Et recordarem sempre així, Eugenio, bon amic.


R.C.

dimarts, 24 de juny de 2014

Meteorologia - maig 2014









Maig de 2014

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)           16,4
Mitjana (min.+màx.)      16,7
Mitjana de mínimes          8,1
Mitjana de màximes      25,3
Mínima               3,3; dia 25
Màxima             31,7; dia 10
Mínima més alta           14,1; dia 21
Màxima més baixa         21,0; dia 12

Vent (km/h)
Ventada més alta            43,9; dia 23
Velocitat mitjana               8,8
Recorregut del vent      3.769,3 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.023,2; dia 14
Mínima             1.002,7; dia 19

La pluja (litres)
Dia  12               8,2
Dia  20               1,1
Dia  25             12,2
Dia  26               5,2
Dia  28               3,5
Dia  30               8,1
Dia  31               6,5
Total                44,8

Francesc Camprubí i Jordi Soler



dilluns, 16 de juny de 2014

Un calendari ben curiós

DE MEMÒRIA (37)

Al món, i en la història, hi ha hagut i hi ha calendaris diferents, encara que avui, a la pràctica, tothom es regeix pel calendari gregorià, reforma del calendari julià (de Juli Cèsar) empresa pel papa Gregori XIII al segle XVI. Però encara funcionen, bàsicament amb finalitats religioses o tradicionals, els calendaris musulmà (passen a l’any 1392), xinès (del 2637 aC) i hebreu, el més antic, que compta els anys des de la creació bíblica del món (enguany és el 5774). Amb tot, encara hi ha un calendari més curiós, que no compta ni dies, ni mesos, ni anys: és el calendari dels jocs infantils. Especialment d’aquells jocs que no depenen d’un equip, sinó de la destresa o afició de cada infant. Amb una curiositat suplementària: quan apareix el joc, tots hi juguen individualment. Sempre m’he demanat quin déu estrany impulsava la moda del joc, però és així, toca jugar-hi.

Un joc d’aquests, avui desaparegut almenys entre nosaltres, és el de la rutlla. Consistia en un cèrcol, per anar bé de ferro, que el noi empenyia amb un estri indicat, fent-lo rutllar amunt i avall dels carrers. Devia ser un joc força universal a Catalunya, perquè té fins i tot un senzill monument a Barcelona, a l’entrada del parc del Guinardó. Quan el misteriós calendari ho indicava, tot Balsareny s’omplia de vailets fent anar la rutlla pels carrers pedregosos del poble, alguns amb més destresa que altres, però tots amunt i avall. A més, a Balsareny havíem inventat un giny de filferro gruixut, en forma de lletra U, amb un mànec que ajudava molt a dirigir la rutlla. Evidentment, es feien competicions d’habilitat i de rapidesa, només per jugar.


El noi de la rutlla, al parc del Guinardó (Barcelona)

Tot d’una, desapareixien les rutlles i apareixien les baldufes, posem per cas, com seguint l’ordre d’un demiürg desconegut. I tots a fer ballar la baldufa de fusta amb punta de ferro (que alguns esmolaven perquè brunzís millor). L’embolicaves amb cordill piano, tret de les filatures, que anava de primera, i la llançaves amb força i traça. Si tot anava bé, la joguina semblava que s’adormís ballant. Si en sabies, la podies fer ballar, agafant-la de terra, al palmell de la mà. També es feien concursos i jocs entre els vailets: sembla que la competitivitat sigui inevitable entre els humans. De totes les joguines que he tingut, només he conservat la baldufa, que el meu nét gran troba molt estranya, ara que a la seva escola toca fer-la ballar. La seva ja és de plàstic i es trenca fàcilment.

La meva baldufa

A les baldufes, quan el ben curiós calendari ho ordenava, les substituïen les bales, que a Balsareny en dèiem boles. N’hi havia de tres classes, de menys a més. Les de fang, aproximadament rodones, eren la classe baixa; les compràvem a l’estanc i pesaven molt poc, costava fer-hi punteria i de vegades es trencaven. Les de vidre virolat ja eren més senyores. Eren cares, anaven escasses i, com que pesaven més que les de fang, s’hi apuntava millor. Ara bé, l’aristocràcia de les boles eren les que en dèiem de plom, perquè pesaven molt: s’hi feia una punteria excel·lent i arribaven a trencar les de fang. De fet, eren boles de coixinet de rodolament, metàl·liques, de mides diverses, però d’eficàcia comprovada. Qui en tenia una, tenia un tresor. El joc de les boles necessitava almenys dos jugadors, encara que cadascun jugava pel seu compte, a pam i pet, per exemple. Si guanyava, era pagat amb boles per l’adversari. I si perdia, de vegades acabava escotxinat, que dèiem. O sigui, sense cap bola.

El curiós calendari dels jocs donava per a moltes més variants. Però d’aquestes ja en parlarem un altre dia.


Jordi Planes
Fotos: J. Planes 

Festes de Primavera 2014

SOCIETAT

El dilluns 27 de maig, a dos quarts de dotze del migdia, la Coral Els Ametllers ens va delectar amb un magnífic concert. Seguidament hi va haver uns parlaments a càrrec de l’alcalde, Jaume Rabeya, i de la responsable del Casal, Teresa Delgado. A continuació es va inaugurar l'exposició de treballs manuals i patchwork. L’acte va finalitzar amb un pica-pica, al qual van assistir uns 40 usuaris del Casal.

A la tarda, a les cinc, el grup de teatre de l'Associació del Centre Civic d'Artés ens va oferir l’obra de teatre A prop del mar, dirigida pel seu autor, Jaume Costa, i magníficament interpretada pet un quadre escènic format per 36 membres. Va ser una tarda de teatre molt agradable. Els intèrprets van ser obsequiats amb un bon berenar.

El dimarts dia 27, a dos quarts de dotze, es van lliurar els premis del concurs escolar de relats sobre les fàbriques tèxtils de Balsareny. Un cop llegida l'acta del jurat, es van obrir els sobres amb el noms dels guanyadors. Va haver-hi un premi per a cada un dels cicles: Idaira Arincón (cicle inicial), Noa Sabio (cicle mitjà) i Laia Carulla (cicle superior) de l’Escola Guillem, amb un accèssit per a Àlex Pérez (cicle mitjà). Van assistir a l'acte uns 80 alumnes, 8 professors i pares d’alumnes, que van ser obsequiats amb una bossa de llaminadures els alumnes, i amb flors els adults. Un acte molt entranyable.

A la tarda, a les cinc, el grup La Il·lusió ens va oferir el seu nou repertori amb un èxit total. Van assistir a la representació 110 usuaris: no hi cabia ni una agulla. Van ser obsequiats amb un bon entrepà.

El dimecres dia 28 es va fer una excursió cultural a Barcelona, visitant l’Hospital de Sant Pau, una joia del modernisme català. Tots els assistents en van sortir gratament impressionats. Acabada la visita es va posar rumb a Cunit per degustar un suculent menú a base de marisc. A continuació hi va haver ball i, en acabat, vam tornar cap a casa.

El dijous dia 29, a les cinc de la tarda, hi va haver una demostració de Gimnàstica i Balls Llatins pels usuaris del Casal. Seguidament una sessió de bingo; i a continuació un berenar de germanor. Hi assistiren uns 60 usuaris. Aquest dia vam tenir la grata visita de Ramon Terrassa, director general d’Acció Cívica i Comunitària, que va quedar gratament impressionat per totes les activitats que es realitzen al Casal de Balsareny.

El divendres dia 30, a les 9 del matí, malgrat la pluja, vam fer una caminada a la font del Vilar, tornar per la Malesa al costat del riu.

A la tarda a dos quarts de sis, un gran ball a càrrec d’Ostres-Ostres.

El dissabte dia 31, a les 12 del migdia, missa pels usuaris difunts. A l'hora de l'ofertori es van fer les ofrenes dels grups que participen en les diferents activitats del Casal.

A les dues hi va haver un dinar de germanor, servit per la cafeteria del nostre Casal. Hi van participar 51 comensals.

I a les quatre de la tarda, un Cafè-concert amb el grup Postres de Músic, amb un gran repertori de cançons populars. L’acte va acabar amb el cant dels Segadors.

Associació Els Ametllers




L'Ajuntament respon

EDITORIAL

Ha arribat el juny i, sobtadament, la calor. El poble ha passat del cicle hivernal (Reis, Traginers, carnestoltes) al primaveral (Festa Major) i ara encarem l’estiu: piscina, vacances —els que treballen i en poden fer—, activitats d’esplai...

En aquest Sarment informem de l’assemblea del CCB, de les eleccions europees, de la festa de la Gent Gran, del casal Verge de Montserrat, d’activitats a la Biblioteca... Dels temes d’interès col·lectiu —la situació de la mina, els dipòsits de gas, el comerç local, l’atur— en parlem ben poc, i qui en podria parlar, si és que en sap res, ens n’informa encara menys. Fa anys que el país pateix una crisi econòmica que ens ha de deixar tocats per molt de temps, i aquí hi passem de puntetes, com si ignorar-la ens estalviés de sofrir-la. El país i l’Estat també han tingut les seves sotragades, amb unes polítiques que van de mal en pitjor i sense pinta de millora. D’altra banda, l’abdicació reial ha generat una moguda demanant que es consulti la ciutadania sobre el model d’Estat que es vol, i això ha portat a nivell estatal el debat sobre el dret a decidir que aquí fa temps que ens té ocupats.

Per cert, que les 146 persones de Balsareny que el gener havien signat un escrit demanant a l’Ajuntament que posés l’estelada a la façana de la casa de la vila (vegeu Sarment d’abril) han obtingut finalment una resposta escrita. La carta de l’alcalde, adreçada a cada un dels signants, exposa si fa no fa els mateixos arguments que ell mateix va adduir en el Ple del 23 de març passat. Comença recordant que l’Ajuntament, ja al maig i el juliol de 2013, va manifestar la seva voluntat de contribuir que el 9 de novembre de 2014 es pugui celebrar la consulta, sumant esforços amb independència dels colors polítics, a fi que «el procés de l’exercici del dret a decidir sigui un triomf de la democràcia que garanteixi la pluralitat i el respecte a totes les opinions, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majoritària de la voluntat popular».

La carta continua fent un reconeixement a les moltes persones i associacions que treballen per aconseguir aquest mateix objectiu, però conclou que «tenint molt present tots els ciutadans i ciutadanes de Balsareny, no es va considerar convenient, ja que pensem que no contribueix a sumar adhesions pel dret a decidir, accedir a la vostra petició». La carta recorda que aquest posicionament ja es va fer públic —sens dubte  fent referència al Ple de març, que és un acte públic, i al qual excepcionalment hi va assistir força gent—, però que l’alcalde ha cregut oportú respondre personalment als signants —compromís que va assumir en resposta a un dels assistents al Ple, que va ser autoritzat a parlar. Dos mesos després, ha contestat, i hem cregut interessant de comentar-ho, a fi de contribuir que el posicionament oficial del consistori sigui encara més públic, i que cada lector, signant o no del primer escrit, conegui els arguments de l’equip de govern i en pugui treure les conclusions pertinents.


CCB

Núria Puigivila, bibliotecària

ENTREVISTA


Núria Puigivila, responsable de la Biblioteca de Balsareny

Ens trobem a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny amb l’actual responsable del servei municipal, Núria Puigivila i Viñeta. La Núria va néixer el 26 de març del 1980 a Vic, on posteriorment cursà la diplomatura de Biblioteconomia a la UVIC. També compta amb la llicenciatura en Documentació, obtinguda a la Universitat de Barcelona (UB).

Puigivila és amant de la lectura. El darrer llibre que ha llegit és Eufòria, de Xavier Bosch. És també una gran viatgera. Coneix moltes zones d’Europa i Àsia, com Praga, Vietnam, Síria, les Illes Caiman i Jordània. Pel que fa al lleure, el que més li agrada és anar al cinema i escoltar diferents programes de ràdio, com per exemple “La competència”.

Com va anar tot això de venir a Balsareny i quan hi vas arribar?

-—Ja fa aproximadament quatre anys que treballo en biblioteques de la Diputació de Barcelona. Vaig estar a Navarcles durant gairebé tot l’any passat. Vaig optar a la plaça de direcció, però no vaig aconseguir-la. Quan se’m va acabar em van oferir de venir a Balsareny i, com que coneixia la zona, vaig decidir acceptar-ho. Sóc a Balsareny des del febrer.

—Així que ja coneixies Balsareny?

—Doncs sí: havia vingut algun any a la Festa del Traginers amb els meus pares i la meva germana.

—Quina impressió vas tenir en arribar-hi?

—Balsareny és un poble tranquil i acollidor que em recorda molt al poble on he viscut gran part de la meva vida, Calldetenes, a la comarca d’Osona.

—Des de la casa dels llibres de paper, i davant d’un món digitalitzat, quin futur li veus, a la documentació escrita?

—Bé, la biblioteca no és només un lloc on es guarden i es presten llibres. És un centre de coneixement i ho ha estat sempre; és el lloc on es cura la ignorància. El món digital ens proporciona eines que ens faciliten el compliment de la nostra missió i des de la Biblioteca Pere Casaldàliga ens adherim a aquestes eines amb la voluntat de difondre les activitats, informar del fons i dels serveis de la biblioteca, de mantenir informats de les novetats als usuaris, de potenciar-ne la participació, destacant-ne la part més lúdica i atractiva, i de crear els mecanismes per detectar les tendències i necessitats dels usuaris.

—Explica’ns com veus aquest espai de lectura i meditació.

—La biblioteca és sobretot un espai de trobada i d’intercanvi de llibres i lectors, de ciutadans i materials electrònics, audiovisuals i d’amants de la música i del cine, de persones a persones. Actualment, en un marc de greu crisi econòmica, la biblioteca realitza una funció social i educativa molt important, així com també d’inclusió social, ja que ha augmentat considerablement el nombre de persones a l’atur i en precarietat laboral.

—En atenció als nostres lectors digues-nos: quins són els serveis que actualment podem trobar a la biblioteca?

—Els serveis bàsics de la biblioteca pública són: servei d’informació i referència, servei d’informació local, servei d’obtenció de documents, servei de consulta i lectura, servei de préstec (personal, interbibliotecari i a entitats), servei de formació d’usuaris, serveis especials, serveis d’extensió cultural, i a més a més, accés a internet i a wifi a tota la biblioteca.

Josep Gudayol i Puig

Foto Arxiu

diumenge, 15 de juny de 2014

El calaix de la Biblioteca

POESIA 'UBI SUNT'




Segons el DIEC2 el mot “poesia” pot significar l’Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora.

És aquesta connotació la que van expressar  els quatre rapsodes del grup Poètics amb el recital Ubi Sunt, realitzat a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny el dia 8 de maig a les 7 de la tarda.

Ubi Sunt és una expressió llatina que significa enyorança d’un temps passat.

La vintena de persones que van assistir a la vetllada van gaudir, durant una mica més d’una hora, amb les veus de la Rosa, en Toni, en Gabriel, i en Quimet (que també tocava la guitarra) que ens van recitar 27 poemes d’autors tan diversos com Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, José Agustín Goytisolo, Montserrat Butxaca, Marc Romera, Francesc Garriga, Joan Brossa, Luis Cernuda, Montserrat Roig, Miguel Hernández, Joan Margarit, Miquel Martí i Pol, Màrius Sampere, Mercè Rodoreda, Vicent Andrés Estellés, Omar Khayyam, Amir Or, Toni Gol, Josep Pons i Alsina, Joan Salvat-Papasseit i Juan Ramón Jiménez.

L’audició es va acabar amb el recital del poema Elionor, de Miquel Martí i Pol, que va servir d’homenatge a les dones treballadores de les colònies tèxtils d’aquest eix del Llobregat i la posterior ovació del públic present a l’acte.


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE RAMON CABANA


La conclusió a la qual vaig arribar després d’escoltar el discurs de presentació del llibre Quaranta cursos, quaranta classes de Mn. Ramon Cabana és que és un ésser que traspua compromís.

Compromès amb diverses causes socials i polítiques i implicat, des de sempre, en la militància activa.

I és que a més de ser capellà ha estat durant 40 anys professor de diferents escoles i instituts.

Quaranta cursos de donar classe, condensats en quaranta lliçons de vida que ell mateix ha donat i ell mateix ha après.

Llegir aquest llibre és percebre les vivències que ha experimentat i les conclusions a què ha arribat un home compromès, carismàtic i estimat i odiat a parts iguals en tots els pobles on ha estat.

La vintena de persones que van assistir a l’acte van escoltar amb aire encuriosit, interessat i tafaner les seves anècdotes i vivències personals.

Felicitats, Ramon, per la publicació d’aquest llibre.


Entrega de premis del concurs literari de Sant Marc


Com cada any, el dia 24 d’abril de 2014, es va celebrar l’entrega de premis del Concurs Literari de Sant Marc convocat pel Consell Municipal de Cultura de Balsareny.

La modalitat escollida d’enguany era la poesia; per tant, tots els premis atorgats van ser per treballs poètics que complien els requeriments demanats pel Consell Municipal de Cultura.

Pels volts de les sis de la tarda, la biblioteca estava plena de bat a bat, i els preparatius per la celebració ja estaven tots a punt.

Es respirava inquietud entre la canalla assistent a l’acte per la possibilitat d’obtenir un dels premis.

A les 18.00h en punt va començar l’acte, presidit pel regidor de Cultura de l’Ajuntament de Balsareny, Roc Carulla, i per la pubilla de Balsareny 2013-2014, Laura Calveras.

Com a conseqüència del malaurat accident viscut al poble durant els últims dies de Setmana Santa, en què el jove David Martínez Arteaga va perdre la vida, víctima d’un accident de trànsit, els companys i amics del jove el van voler recordar llegint-li unes paraules de record, amb la posterior ovació del  públic emocionat assistent a l’acte.

Posteriorment, es va procedir a l’entrega i posterior lectura del poema per part del guanyador/a de cadascuna de les 8 categories.

Els guanyadors van ser:

Categoria menors de 6 anys: Nil Codina Garcia
Categoria de 6-7 anys: Kenny Henares Tamayo
Categoria de 8-9 anys: Bernat Sivill Pla
Categoria 10-11 anys: Mar Sangüesa Bustamante
Categoria 12-16 anys: Desert
Categoria joves de 17 a 20 anys: Desert
Categoria de 21 a 59 anys: Diego Galera Morales
Categoria de més de 60 anys: Manola Asensio Asensio.

La festa es va acabar amb un petit concert  de les Corals de l’Escola Municipal de Música de Balsareny.


Núria Puigivila

Callar patint

CERCLE LITERARI

La reflexió d’uns versos arribats des de l’entitat del Casal Verge de Montserrat a cura de Manola Asensio omplen avui aquesta secció.

Llum apagada

Plorar amb pena quan la llum
amagada d’un amor brilla joiosa.
Contempleu les negrors de la vida,
sent propietàries d’un somni de color de rosa.
Fingir indiferència i fingir calma
quan uns llavis amb amor sospiren,
tanquen els ulls i amb passió ens miren.
Digueu no, quan amb tendresa grata
el sí es bolqui escampat pels llavis;
tingueu en les vostres mans la ventura
i gaudiu i patiu, turmenteu-vos.
Oh dolor amagat i silenciós,
pena igual a la teva no l’he trobada;
el més terrible i angoixant plor
és aquell que plorem dins nostre.

Manola Asensio



Josep Gudayol i Puig

Balsareny Avui

El Cor Juvenil del Conservatori Municipal de Música de Manresa a Balsareny

En el marc de l’església de Santa Maria de Balsareny, els joves del Cor Juvenil del Conservatori Municipal de Música de Manresa van oferir un gran concert de veus blanques. El cor el formen una trentena de nois i noies; el va dirigir Francesc Vallès i Lluís Roselló el va acompanyar al piano. Cal ressaltar que els balsarenyencs Dúnia i Abel Fornell formen part d’aquest grup. A l’acte hi van col·laborar la Coral Sant Esteve i la Parròquia de Santa Maria de Balsareny.

A dos quarts de set de la tarda, una setantena de persones ompliren la nau central de la nostra església parroquial. Una bona assistència de balsarenyencs i bagencs van poder gaudir d’un excel·lent recull de cançons i harmonies interpretades amb una gran qualitat vocal.

El programa el van compondre les següents peces: (I) Sanctus (E. Butler), Laudate Pueri (F. Mendelsson), Ave Verum (G. Fauré), Pater Noster (X. Sarasola).  (II) Ma Llibertat (G. Moustaki), Krinitsa (popular ucraïnesa), Vell pelegrí (espiritual negre). (III) Bonse Aba (popular de Zàmbia), Bo yabo haboker (J. Hadar), No ma is an island (gòspel) i Goza mi calipso (A. Hernández).


Visita al Museu de vestits de paper de Mollerussa i a les Borges Blanques

Un autocar amb més d’una quarantena de persones es va desplaçar a terres lleidatanes per tal de visitar el Museu de Vestits de Paper de la ciutat de Mollerussa. Aquest museu respon a una crida que era quasi obligada, reconeixen així una costum arrelada a Mollerussa i a una forma d’art poc coneguda fora d’aquesta ciutat. D’entre les singularitat de Mollerussa potser la més coneguda és el concurs que es va celebrant des de fa 49 anys. El Museu és fruit d’aquest concurs i de tots els seus participants, perquè gràcies a ells avui es pot comptar amb més de vuitanta vestits exposats per compartir-los amb tot el públic visitant.

Durant la visita vam poder admirar alguns dels vestits exposats i confeccionats per la modista balsarenyenca Anna Bonals. En acabat, l’autocar es va dirigir cap a la població de les Borges Blanques, població que l’entitat ja havia visitat anteriorment, i on es va retrobar amb la família Arderiu Peix. El Pere i la Pilar, de nou, van esperar al grup al peu de les portes del Casal, on participarien d’un àpat d’allò més suculent. Més tard, a mitja tarda, tots plegats van gaudir d’un espectacle del grup “La Il·lusió” de l’entitat balsarenyenca. Vull remarcar que sempre és molt agraït retrobar-se amb persones que en anys passats van formar part de la plantilla de treballadors de la Colònia Soldevila, com és la Rosa Espunya. La seva família va formar part durant molts anys del col·lectiu de la fàbrica tèxtil de Sant Esteve de Balsareny.


Adéu a la Festa de Primavera

Balsareny Avui informa sobre l’acte celebrat a la seu del Casal de la gent gran que va acomiadar la coneguda Festa de Primavera, el dissabte 31 de maig de 2014. Una cinquantena de balsarenyencs van gaudir d’un bon àpat en el marc sociable i agermanat de l’entitat. Aquest va ser el punt i final d’una altra setmana de festivitat lúdica, esportiva i gastronòmica d’una de les entitats balsarenyenques amb major nombre d’associats.

Entre plat i plat van arribar les suculentes postres: el grup musical Postres de Músic, que va oferir un concert musical de fi de festa. Amb veu i piano ens van interpretar els següents temes: Granada (cançó espanyola); Adiós muchachos, El Choclo i Por una Cabeza (tangos); La mare, Rosó i L’estaca (cançó catalana); La bella Lola i El meu avi (havaneres); El chico, Amparito Roca i Olé Aragón (pasdoble i vals jota); És la Moreneta, La puntaire i Per tu ploro (sardanes); El cant de la senyera i La santa espina (himnes patriòtics). Finalment, el grup musical i els comensals van entonar l’himne de Catalunya Els segadors.


Càritas balsarenyenca busca local

Darrerament ens ha arribat una nota de l’entitat Càritas Parroquial de Balsareny pregant-nos que fem pública la següent petició: «Si algú sap d’un local a la fi de portar diferents activitats pròpies de la nostra entitat, li agrairíem que ens ho faci saber. Moltes gràcies».




Josep Gudayol i Puig


Noces d'or al Casal

SOCIETAT

El dia 4 d’abril del present any, a la Residència Casal Verge de Montserrat de Balsareny, vàrem estar de festa. Vam celebrar que un dels nostres residents, Francesc Sala Bransuela, i la seva esposa, Eulàlia Pitarch Sáez, complien les noces d’or: 50 anys de casats.

Tot el personal, patronat i residents vàrem voler homenatjar-los en tan significativa data.  Per fer-ho, es va preparar una jornada plena de sorpreses. Per esmorzar, tal com es feia en els casaments d’antany, una bona tassa de xocolata desfeta. Després se’ls va fer entrega d’un ram de margarides i roses blanques a l’esposa i un detall floral de solapa a l’espòs, i se’ls va proposar de renovar els seus vots. La resposta per part d’ambdós va ser afirmativa, així que se’ls va acompanyar a l’espai de celebració acompanyats d’alguns dels seus familiars. Allà els esperaven el personal, el patronat i els residents. Amb la marxa nupcial sonant, i rebuts amb un fort aplaudiment i alguna que altra llàgrima, els emocionats nuvis van caminar cap a l’altar, on els esperava el rector del poble. La part més emotiva de la cerimònia va ser la renovació dels vots, que va tenir com a final l’esperat petó. A l’acabament, com mana la tradició, se’ls va sorprendre amb una pluja d’arròs i molts petons i abraçades per donar l’enhorabona a la feliç parella. I per acabar la festa, els nuvis van convidar tothom a pastís i cava.

Moltes fotografies són testimoni de totes les emocions que es van viure aquell dia.


MOLTES FELICITATS, PAQUITO I BIENVE! Us desitgem que pugueu compartir el vostre amor amb nosaltres durant molts més anys.

Pilar Meca, animadora sociocultural

Fotos: P. Meca

Santi Fornell, premiat a Terrassa

CERCLE LITERARI

Felicitem el nostre col·laborador Santi Fornell, que el passat dia 5 de juny va obtenir el tercer premi al Concurs de Poesia organitzat pel Centre Cívic Francesc Macià de Terrassa, amb el poema Lluitar o plorar? El primer premi va ser per a Montserrat Tenllado, per La direcció del cor o poema dins el poema; i el segon, per a Rosa Maria Borobia pel poema Estel.

Sarment

Lluitar o plorar?

Per racons líquids traspassen emocions
com l’espasa que talla l’aire i fereix l’esperit.
Escletxes al ferro que traspuen sentiments
suant llàgrimes metàl·liques, fredes, dèbils.
Nostàlgia que omple els espais de culpabilitats,
d’allò que potser esdevingué i tal vegada no fou.

Lluitar per la supervivència de l’esperit,
contra la fragilitat dels sentiments,
contra l’oblit de les sensacions?

O plorar per la duresa de les accions,
contra la injustícia vital,
contra una vida buida i immoral?

I en canvi ens despertem cada matí,
com si fes alguna falta...

Santi Fornell

http://blogs.terrassa.cat/biblioteques/?p=13409

Agraïts

OPINIÓ

Els pares del David volem donar les gràcies de tot cor pel recolzament que hem rebut de part de tantes i tantes persones, conegudes i no conegudes, del poble i de fora, en els moments que per desgràcia ens ha tocat viure: una situació tan difícil d’afrontar, que mai a ningú hauria de passar.

Aquest recolzament demostra una vegada més que les persones tenen molt bon cor, tot posant-se a la pell dels qui pateixen i fent ben seu el dolor d’uns pares que ploren la pèrdua d’un fill.

Gràcies de tot cor per compartir amb nosaltres aquests moments d’angoixa que no ens fan sentir tan sols. Gràcies per la vostra ajuda desinteressada, la qual us agrairem sempre, de debò.


Família Martínez Arteaga

Obituari gener-maig 2014


DATA                 NOM I EDAT

06-01                      JOSÉ PÉREZ BRAVO, 78 anys
14-01                      ANTONI FUSTÉ RIERA, 45
15-01                      URBICI MAS VALVERDE, 82
16-01                      SALVADOR EXPÓSITO MORENO, 80
04-02                      MERCÈ SABALA SANFONT, 92
10-02                      CARME ALTARRIBA SOCIATS, 71
10-02                      CARMEN BARRIOS LÓPEZ, 87
18-02                      ENRIQUE RODRÍGUEZ RIVERA, 82
21-02                      CATERINA SELLARÉS AUFERIL, 99
23-02                      PALMIRA PUBILL PUIG, 89
11-03                      PERE VALVERDE BOIXADÉ, 80
21-03                      AURELIA DE LA FUENTE VALDIVIESO, 86
22-03                      MANUEL MASCARAY MATEO, 90
12-04                      RAMON ESTEVE ANGRILL    
20-04                      DAVID MARTÍNEZ ARTEAGA, 12
15-05                      CONCEPCIÓ CODINA VILA, 89
21-05                      PILAR LÓPEZ PARRA, 78                                                            

Inexorable, el cicle de la vida es va enduent balsarenyencs i balsarenyenques, natius o d’adopció, que han conviscut amb nosaltres, amb els quals havíem parlat tantes vegades que només en podem servar records emocionats. El nostre condol a les famílies de tots ells, i en especial a la del jove David, víctima d’un accident que ens va commocionar tant. Reposin tots en pau i en la nostra memòria.


CCB