dimarts, 18 de març de 2014

Balsareny surt al carrer


EDITORIAL

L’acabament de febrer i el començament de març han portat a Balsareny, com cada any, un conjunt d’activitats festives que han mobilitzat la gent. Una gent que demostra una ferma voluntat de resistir, de sobreviure com a cos social, de no deixar de passar-s’ho bé sempre que es pot, malgrat que després calgui tornar a tocar de peus a terra, per fer front com sigui a una crisi que no sembla tenir aturador.

Així, els Traginers van ser un gran èxit, amb molta gent de fora que se sumaven a la festa dels de casa. El Carnestoltes, al nostre nivell casolà habitual, va ser engrescat i acolorit, ple de bon humor. I la Caminada Popular, 28 anys ja fent camí, va gaudir d’un bon dia de sol i va posar moltes persones, de totes les edats, a caminar pel nostre terme; després, el CEB va presentar un audiovisual amb fotos de la caminada i un altre sobre l’excursió que havien fet al Clarabide. Enhorabona als organitzadors d’aquests actes —i d’altres que es van fent—, i gràcies als participants que els fan possibles.

L’ANC, amb la Coral Sant Esteve i els rapsodes dels Pastorets, presenta el dia 22 de març un acte amb la cantant Núria Feliu, com a colofó de la campanya “Signa un Vot per la Independència” que s’ha fet al llarg dels darrers mesos. Perquè Balsareny no es desentén pas de les inquietuds del país.

El 25 de març, el programa de Jordi Basté “El món a RAC1” ve a Balsareny: al Sindicat podrem veure en directe com el fan. I el Consell de Cultura, un any més, ha convocat el concurs literari de Sant Marc, centrat en la poesia. I per final de mes, la Fira de Primavera de l’Associació de Botiguers. La Biblioteca Pere Casaldàliga ofereix l’habitual “Hora del Conte” als més menuts, commemora el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb una exposició de llibres de dones novel·listes i promou la demanda de llibres sortejant entrades per als espectacles de ‘Tempo’ i ‘SonaB’, que continuen oferint al poble la seva excel·lent programació.

En esports, el dia 2 de març, Balsareny va ser un cop més la seu on començava la Transsèquia. El dia 8 es va celebrar el segon raid de la Ruta de les Mules; i les entitats esportives locals (escacs, futbol base, futbol sala, handbol sènior i juvenil femení) han anat jugant els seus partits de competició. 

Balsareny surt al carrer vestit de traginer o disfressat del que sigui, o fa via per camins de bosc, i no desatén la cultura, l’esport i l’esplai. Fent poble fem país. Sembla poc, i certament podríem aspirar que es fessin moltes més coses, però ja està bé que almenys mantinguem les que tenim.


CCB
Foto: A. Selgas

Núria Feliu a Balsareny



Núria Feliu recita a Balsareny

Balsareny per la Independència (BxI), l’agrupació local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) té previst fer la cloenda de la campanya “Signa un Vot per la Independència” el dis 22 de març de 2014, a les 6 de la tarda, amb un acte a la sala Sindicat que comptarà amb la presència de l’actriu Núria Feliu, que recitarà poemes patriòtics. A l’acte hi participarà també la Coral Sant Esteve de Balsareny, amb un recital de cançons catalanes, i els Rapsodes dels Pastorets de Balsareny, que també recitaran poemes. El coordinador de BxI, Josep Sanmiquel, farà una valoració de la campanya. En acabar, hi haurà coca i cava per als assistents, i la mesa per recollir signatures per als que vulguin “Signar un Vot” i encara no ho hagin fet al llarg d’aquests mesos de campanya.

Sarment

Foto: Núria Feliu per Sant Jordi 2013. Domini públic cedit per l'autor.

dilluns, 17 de març de 2014

La mare fa 98 anys

OPINIÓ
















La mare fa 98 anys

Nascuda prop del Bastareny, un riuet polit i juganer, la dolça remor de les seves aigües va acotxar els seus primers sons. Filla del Fuster de cal Frare i de la petita de cal Pernau. Terradelles —terres petites— de Bagà i de seguida Bellpuig: les dues referències de la seva infantesa. Va tenir dues germanes; era bessona i l'altra nena es va morir poc després de néixer... Més tard, la pèrdua de la Conxiteta, de deu anys, pèrdua en el temps però no pas en el record. Amb el rerefons tan i tan present del santuari i del Prat de Paller.

Torna de Bellpuig a Bagà plena d'il·lusions que s'aniran complint. L'ofici de modista li omplia les hores, però li  queda temps per viure la joventut. Serveix de model fotogràfica del seu cosí Josep Pedrals. I l'objectiu de l'amor del jove sastre Jana, que ja l'havia ullada abans. Comença el festeig. La guerra, innecessària i cruel, el dificulta, però no l'estronca. Sempre quedarà Paller.
 

Després del desastre, foc nou. Casament modest i il·lusionat. La nova llar, humil i càlida, a Balsareny. Naixia una nova família. Els fills, de mica en mica, treien el cap: tres noies i tres nois. Tres parelletes... tres àvies. El pal de paller aguantava, tant sí com no. I a poc a poc, entre família, vetllador i botiga els anys passaven. Els fills creixien i es reproduïen. Arribaven els néts: noves il·lusions, noves famílies. Tristeses també, però la roda de la vida segueix rodant, i dels nets neixen besnéts.
 

Mentrestant,a l'hora del repòs arriben els viatges: petit esbarjo després de tants treballs, sempre tots dos com al començament. I arriba el moment de les celebracions. Aniversari rere aniversari, per què no? Són molts anys a l'esquena i cada dia podria ser un aniversari, per a bé o per a mal. És encara la roda de la vida...

I aquesta roda us ha portat fins avui, 98 anys després. Els que en un moment o altre hi hem anat apareixent, estem tan contents de ser-hi que us volem dir amb veu emocionada allò que tothom sap:
US ESTIMEM, MARE, AVIA, BESÀVIA. NO US PODREM MAI DIR PROU GRÀCIES: SEMPRE QUEDAREM CURTS. PER MOLTS ANYS!

Jordi i Conxita Planes Casals
Fotos: Família Planes i Casals



Susanna Aguirre, estètica i salut

ENTREVISTA


Susanna Aguirre, atenció estètica i de salut

Susanna Aguirre i Torrabadella, nascuda a Manresa el 6 de desembre de 1979, va estudiar primària a l’Escola Pública Sant Ignasi de Manresa i secundària a l’Escola Lacetània. D’estudis superiors compta amb el mòdul de Grau Mitjà en Estètica (modulació Estètica cursat a Cristabel). Actualment és autònoma i regeix el Saló de Bellesa situat al número 2 del carrer del Nord de Balsareny, en l’antic immoble on hi havia hagut l’antiga Biblioteca. Tal i com ens diu, «vaig tenir la sort de poder trobar unes instal·lacions molt agradables per la seva ubicació i confort». En les hores disponibles de lleure ens comenta que «m’agrada molt poder passar-m’ho amb la família sense preferències de què fer i com». Referent a la lectura, ens confirma que li agrada llegir, però que no ho pot fer tant com voldria. El darrer llibre que ha llegit és Generació Sandwich, de Milagros Álvarez Gortari.

—Digueu-nos, en primer lloc, quins són els serveis que podem trobar a la vostra sala de bellesa?

—En aquest món de l’estètica es tracten uns mètodes d’eficiència i gratificació saludables, que proporcionen a la persona un gran sentit: el sentit de trobar-se amb aquelles faccions que et fan sentir bé. Aquestes són les següents: depilacions, manicures, pedicures, depilacions làser, tractaments facials i corporals, permanent i tint de pestanyes, massatges i serveis de dietètica.

—Tots els tractaments són a llarg termini o també n’hi ha de més immediats?

—Bé, avui dia podem trobar molts tractaments, tant facials com corporals, d’efecte immediat; com, per exemple, els antiarrugues, normalment utilitzant l’aparellologia, que funcionen molt bé. I respecte a altres tractaments, cadascú en pot seguir un o altre, depenent de les seves necessitats.

—Vau exercir la vostra professió en algun altre lloc abans de venir a Balsareny?

—Sí, en el meu currículum hi compten 10 anys treballats a Manresa amb la mateixa raó social i d’autònoma, tal com soc aquí Balsareny.

—Com és que vau arribar a un poble com Balsareny i quan ho vau fer?

—Bé, sóc al vostre poble per la raó del meu festeig amb un balsarenyenc, amb qui passat un temps em vaig casar. I avui dia gairebé ja fa 5 anys que hi sóc per raons de treball, tot i que visc a Santpedor.

—Ja per acabar, digueu-nos el vostre horari professional en què podem venir a fer-nos el tractament desitjat.

—L’establiment és obert al públic de dilluns a divendres des de les 9 del matí fins a les 12:30, i a la tarda, des de les 3 fins a les 7. Els dissabtes obro els matins de 9 a 13. Ara bé, en tots els casos intento adaptar-me sempre als meus clients.

Josep Gudayol i Puig


Comiat a Carme Altarriba

BALSARENY AVUI - OBITUARI

Comiat a Carme Altarriba i Sociats

De caràcter senzill i vitalitat sorprenent, sempre disposada a servir abans de ser servida i sempre al costat del seu espòs Josep Soler Costa, fa uns dies que ens va deixar la Carme Altarriba. La Carme del «Trokalana», tal com la coneixien totes les persones que hi havien mantingut un tracte personal a través de la seva activitat de disseny de moda i esplai, al seu establiment «Esplay Moda», a la plaça Ricard Viñas. Sarment va comptar amb la seva col·laboració publicitària des de l’any 1987.

Darrerament, ella i el Josep també eren fidels seguidors del programa Pista matinal de Ràdio Balsareny, quan sovint participaven en aquest mitjà a través de l’espai L’endevinalla, programa conduït pel sotasignat.

A continuació donem les gràcies a les famílies Soler Nadal i Soler Codina per fer-nos arribar les mostres d’amor de les nétes per a la seva àvia, a través d’uns missatges de condol i record que van formar part del comiat a l’església de Santa Maria de Balsareny.

«Iaia, et vaig conèixer quan tenia 5 anys i encara ho recordo com si fos ahir. Vull que sàpigues que eres i seràs una persona especial per a mi i els meus germans. Quan vam arribar a Balsareny ens vas acceptar tal i com érem, encara que no fóssim els teus néts biològics.

      Ja no hi haurà nits de cagar el tió amb tota la família o bé dinars de diumenge, ni les pessigolles que em feies quan estava enrabiada.

      Em dol que hi hagi pogut acomiadar-me de tu. Et voldria dir lo molt que t’apreciava i t’estimava. Per mi sempre seràs una de les millors persones que ha aparegut a la meva vida. Pensarem cada dia amb tu i esperem que siguis on siguis estiguis molt millor. Et recordarem com aquella persona alegre i feliç que eres. T’estimaré encara que ja no hi siguis. — Axanna Soler Nadal.»

«Records de la botiga, de caminades, de Nadals, de rialles, d’infantesa i de tristesa... La teva empatia despertava Balsareny dia rere dia i la teva valentia l’il·luminava a cada instant. Has deixat moltes espelmes enceses en el teu camí que seguiran el seu destí.

      Una llarga vida has hagut de lluitar i molts obstacles has hagut de saltar, sola o acompanyada, però amb força per no ser derrotada. No era la teva hora ni el teu moment; després de 71 anys plens d’un dens patiment, d’una ràbia impotent i d’un silenci prudent, ara ha arribat l’hora de ser feliç. Els teus últims dies han estat llargs i complicats, el llit era el teu refugi i l’aire la teva salvació.

      La iaia Carme feia temps que havia marxat, sols quedava el seu cos hipnotitzat. Ningú està educat per rebre la mort ni preparat per acomiadar, quan arriba la mort. Volem ser-hi en aquest dia assenyalat, obrir-te les portes d’un nou món i encaminar-te fins arribar a prop de les estrelles. Ha arribat l’hora heroïna, sigues forta i deixat cuidar pels àngels. — Blanca Soler Codina

Josep Gudayol i Puig


Meteorologia


Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)              6,4
Mitjana (min.+màx.)        7,2
Mitjana de mínimes          0,1
Mitjana de màximes      14,3
Mínima                           -4,1; dia 3
Màxima                         21,6; dia 14
Mínima més alta             6,8; dia 14
Màxima més baixa          5,1; dia 13

Vent (km/h)

Ventada més alta            49,0 dia 28
Velocitat mitjana               7,1
Recorregut del vent      2.587,74 km

Pressió (hPa)

Màxima                        1.022,1 dia 27
Mínima                987,5 dia 10

La pluja (litres)

Dia 1                 2,5
Dia 4                 2,7
Dia 5                 1,4
Dia 9                10,8
Dia 15               3,5
Dia 16               5,3
Total                26,2

Francesc Camprubí i Jordi Soler



Jordi Soler

Balsareny Avui


Indústria i medi, incompatibilitats en el món salí d’Iberpotash

Tota la pila d’anys de funcionament de les mines de potassa de Balsareny i Sallent han estat, i encara són, una alliberació econòmica per a moltes famílies de les dues poblacions i un reconeixement industrial a Europa i al món. Però tots aquests anys (més de setanta o vuitanta) són molts anys d’extracció de potassa, i com qualsevol matèria primera generada per un treball industrial, a més a més de proporcionar beneficis, deixa dificultats que tard o d’hora hem d’assumir tots plegats.

Aquest raonament vol venir a compte sobre l’afer judicial a què fa front l’empresa Iberpotash. Avui per avui i davant del contenciós presentat fa temps per una associació de veïns de Sallent (barri de la Rampinya), situat al peu de la muntanya del Cogulló, l’empresa prendrà la determinació de presentar un recurs al TSJC, recurs que també sembla que poden prendre els equips de política municipal de Sallent. La possibilitat d’ambdós recursos sembla que donaria la possibilitat de que les extraccions poguessin continuar. Segons informació del Regió 7, del 25 de febrer de 2014, «el que està en qüestió amb aquesta sentència és la possibilitat de continuar abocant el residu salí al runam del Cogulló, perquè aquesta muntanya artificial es considera que ha crescut superant els límits establerts. Però l’empresa necessita tenir el runam en actiu mentre es faci extracció de potassa a Sallent. La seva intenció és aturar aquesta activitat els primers mesos del 2015 per dedicar tots els esforços a l’explotació de Súria i deixar la mina de Sallent, que ha anat esgotant els seus recursos».

La Festa dels Traginers aposta en ferm per una continuïtat tradicional

L’Escola Guillem de Balsareny i la Llar d’Infants Pare Coll obriren la porta amb dedicació al mes de febrer i a la retrobada Festa dels Traginers. Una aposta ferma per la continuïtat sortia al carrer formant el rebrot de «Pel febrer floreix l’ametller i a Balsareny rebrota el traginer». En aquests dos centres educacionals és on creixen les noves fornades de balsarenyencs

Des d’aquí voldria felicitar a Aina i Laia Rodríguez Pulido, juntament amb Marc Cabra i Eloy Rivero, que van omplir l’acte de benedicció en honor a Sant Antoni dels Traginers Petits.

Segons paraules d’Àngel Ribalta, president de la Comissió de la Festa dels Traginers, aquest any s’ha volgut reforçar amb aquest objectiu perquè amb els anys es pugui acabar fent una rèplica dels Traginers grans que el diumenge honoren l’encapçalament de la festa.

Ningú sense pa

Fa uns dies, prop d’una vintena de persones decidiren trobar-se en un acte solidari dins de la campanya anual de l’associació balsarenyenca de Mans Unides.

Amb el lema «Berenar per a la fam», el grup d’assistents dissertaren sobre les grans necessitats que el món actual pateix a causa de la insolidaritat dels països més rics. Comunió i pregària tingueren uns complements d’alegria, amb l’humor de la pallassa Montserrat, que omplí l’estança d’un seguici imaginatiu d’humanitat. Amb el seu nas vermell, la Montse arribava amb uns acompanyants de categoria (el papa Joan XXIII, sant Antoni Maria Claret, Pere Casaldàliga, etc.) que portaven aquest missatge solidari: «ningú sense pa». Un humor blanc, mentre les busques del rellotge anaven trencant la tarda, d’acudits i cançons que feren florir rialles espontànies en uns moments d’autèntica trobada de dejuni i pau cristians.

Cal destacar una aportació agraïda: la que aportaren a través del vídeo les famílies Mingo Vallès i Casaldàliga Rojas en la seva visita al nostre bisbe emèrit Pere Casaldàliga, a São Félix do Araguaia a la selva del Mato Grosso. Paisatges, caminades i sopars amb els costums del lloc, pregàries i celebracions eucarístiques.


En la campanya engegada per la Parròquia de Balsareny (vegeu Full Parroquial Diocesà del 23 de febrer de 2014) i econòmicament parlant, fins a l’hora d’escriure aquestes ratlles s’havien recollit les següents quantitats: misses de la Parròquia (915,45 €), berenar solidari (120 €) i Comunitat d’Argençola (115 €).

Josep Gudayol i Puig

dijous, 13 de març de 2014

Caminada 2014


Crònica de la Caminada 2014

El diumenge 9 de març va tenir lloc a Balsareny la vint-i-vuitena edició de la Caminada Popular. Ens acostem ja a la trentena de caminades. El temps enguany va ser esplèndid, ja que va coincidir amb l’estada d’un potent anticicló durant força dies.  Això va fer que la participació fos alta, idèntica a la de l’any passat: 425 persones. Com sempre, aquesta activitat fou organitzada pel Centre Excursionista de Balsareny, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny i la Diputació de Barcelona i amb el suport de diverses empreses i comerços. Les inscripcions van començar a fer-se ben aviat, abans de les 7:30 del matí, al preu de 8 euros, llevat dels socis del C.E.B., que van pagar només 6 euros. I mentre la gent s’anava posant a punt, pocs minuts abans de les 8 es donava el tret de sortida.

La desfilada inicial pel Repeu va ser potent, amb una gran aglomeració. A poc a poc s’hi anava afegint gent, fins passats dos quarts de nou, quan es donava per tancada la inscripció i sortien també els del “cotxe escombra”. Des del Repeu es va accedir al Pont de la Via i es va seguir l’antiga via del tren uns 700 metres, fins a trobar un trencant a l’esquerra que portava a la falda del Castell. Aquí s’agafava un corriol molt dret, però que tal com es pujava ens donava la satisfacció de veure bones vistes de tot l’entorn, fins arribar al Castell, pel costat de l’església romànica.

Ens trobàvem aproximadament al quilòmetre 1,300. Al peu del Castell hi havia un primer control i avituallament, amb coca i moscatell.

Després el recorregut seguia per la baixada que ens ofereix el camí principal del Castell, fent ziga-zagues, fins a la capelleta de Sant Antoni. Allà es travessava la carretera asfaltada i, a l’altre costat, es continuava per un corriolet que, fent pujada, entrava dins del bosc. Al cap d’uns dos-cents metres, s’agafava un desviament a l’esquerra, que anava baixant fins a topar amb l’autovia. Se salvava aquesta passant per sota, per un tub rodó que serveix de desguàs i que té tanta llargada com els 8 carrils que té l’autovia en aquell punt (entre carrils centrals, accessos i via de servei). Va ser tot divertit, sobretot perquè els més alts s’havien d’ajupir un poc, ja que el tub només feia més o menys uns 1,80 metres d’alçària.

Un cop els caminants eren a l’altra banda de l’autovia, havien de prendre un camí força ample i molt pla, que va seguint paral·lelament la riera del Mujal durant més d’un quilòmetre fins arribar a un cobert, just després de travessar la riera. A partir d’aquest moment el camí s’anava enfilant de mica en mica, passant per camí ample i per corriols, fins arribar a l’altura del Collet del Nado. Sense acabar-hi d’arribar, se seguia per l’esquerra de la masia, ficant-se dins del bosc i accedint fins al cim d’un turó, que destacava per la presència de les restes d’unes tombes (ben bé 5 o 6) corresponents a una antiga necròpolis medieval.

Després de baixar de l’esmentat turó, ens situàvem a la pista ampla que ve de prop del Mujal i va cap a Sobirana. Calia seguir-la en direcció a Sobirana, passar pel costat de la casa i de l’església romànica i continuar fins a trobar la carretera de Súria, travessar-la i prendre la pista ampla de la Torre de Castellnou. Però aquesta es deixava de seguida per seguir un altre camí força ample per l’esquerra. Seguint aquest, al cap de poc més de mig quilòmetre, s’agafava un corriol per la dreta que es ficava dins del bosc i...  atenció!, perquè venia la part més dura de la caminada.

El corriol s’enfilava aviat per la zona coneguda com l’Aclau, fins arribar al punt més alt de l’indret, a més de 500 metres d’altitud. Un cop arribats dalt del cim, es travessava un sector pla  ressentit encara dels incendis del 94, com ho demostra la invasió actual d’espècies oportunistes situades al lloc que ocupaven els grans arbres, com el romaní, l’arboç i l’estepa borrera, un arbust més propi de llocs més baixos, però que ara s’ha escampat en aquella zona. I, per fi, s’arribava al segon control, on hi havia l’esperat esmorzar, amb l’entrepà de botifarra i un bon vi. La gent havia de reposar després d’haver passat ja el més difícil de la caminada, tot i que solament es trobava a la meitat, al quilòmetre 7.

Amb forces renovades els caminants es van disposar a continuar passant per la pista ampla de Castellnou fins arribar a la cruïlla amb el camí de Candàliga, on s’agafava un altre camí a l’esquerra que va seguint una carena (la que, més endavant, va cap a la Baga Fosca), amb zones cremades també del 94. Al cap d’uns dos quilòmetres de passar per aquest camí, calia desviar-se per la dreta, amb compte de no equivocar-se, per un petit corriol que entrava a un bosc baix però molt espès, perquè es va cremar també i ara presenta un atapeïment de pins que déu n’hi do! Passat aproximadament un quilòmetre s’arribava així a l’antiga casa, mig enderrocada, del Solà d’Aladernet, amb la bonica panoràmica de la Torre de Castellnou al davant.

Passada aquesta masia, es continuava pel camí ample, primer amb bosc madur però de seguida també amb zona cremada, però amb abundants arbustos i herbes també que aprofiten d’escampar-se allà on ningú “no els fa ombra”. En aquest cas podíem veure, en tota aquella zona, molts matolls de foixarda, una herba que de vegades costa de trobar i que no la veiem pas a tot Catalunya, que a més a més començava a estar ben florida, perquè precisament, i com a cosa no gaire habitual, floreix a finals d’hivern, amb unes inflorescències de color lila de dos tons diferents, molt maques.

Al cap d’un quilòmetre d’haver marxat del Solà, en pujada, s’arribava al conegut “Forat de la Noia”, on hi havia el tercer control i el refresc que suposa beure aigua i menjar-se una taronja ben suculenta. Era ja el quilòmetre 11 de la caminada.

Només quedaven 3 quilòmetres, i tot baixada, per arribar al final i complir els 14 quilòmetres de recorregut. Se seguia per la falda del Pla de Calaf fins a girar a l’esquerra cap al poble a l’alçada de Cal Berengueres. Això sí, lamentablement passant per una zona també cremada, en aquest cas l’any 2005, quan les flames arrasaven tot el Pla de Calaf procedents de Castellnou de Bages. Com a consol, aquest sector ens ofereix també alguna sorpresa en l’aspecte botànic: hi havia uns petits exemplars d’un arbust gens habitual al nostre entorn, com és el matapoll (Daphne gnidium), una espècie molt més pròpia de zones costaneres com el Garraf. De moment és l’únic punt del terme balsarenyenc on tenim constància de la seva presència. Es va poder veure al costat del camí, a uns 300 metres abans de Cal Berengueres.

Un cop arribats a la plaça de l’Església, després de 3 a 4 hores de caminar i fer salut, els participants van poder refrescar-se i prendre un petit refrigeri i rebre el record, que enguany era comestible, consistent en una botifarra blanca.

Com de costum, a la tarda, la jornada es va completar amb la projecció, a la sala petita del Sindicat, de les fotografies de la caminada del matí, i també de l’audiovisual del C.E.B. sobre l’ascensió, el passat mes de juliol, al Pic Clarabide, de 3.020 metres d’altitud.

Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat i Alfred Selgas









 



 









dimecres, 12 de març de 2014

A cops de roc

DE MEMÒRIA (34)

Si us hi fixeu, veureu que la majoria de cadells dels mamífers són molt juganers. Els seus jocs són com una mena d’aprenentatge per a la vida adulta, quan hauran de buscar-se el menjar de mil maneres. Els cadells del rei dels primats, o sigui nosaltres, també passen una molt llarga temporada en què la principal activitat és el joc. Els jocs dels infants, però, solen ser sovint regulats, tenen les seves normes, com la mateixa vida. D’aquests jocs amb reglament ja en parlarem un altre dia. Avui voldria recordar aquells altres jocs de quan era petit que no tenien regles o, si en tenien, canviaven cada cop que convenia. Solien ser sovint força bàrbars i dubto que els infants d’avui hi juguin si no és mitjançant una consola o un ordinador, sols, tancats en una habitació. Nosaltres jugàvem en colla.

Els nens de ciutats com Barcelona jugaven, diuen, a lladres i serenos. A Balsareny i altres pobles semblants només hi havia un sereno que no perseguia lladres, perquè oficialment no n’hi havia. A Balsareny, doncs, jugàvem a moros i cristians. Hi ajudava que a Balsareny hi ha dos castells i la imaginació infantil, com les velles llegendes, els atribuïa als moros. Principalment el fortí del serrat del Maurici, que per a nosaltres era indubtablement castell de moros. Fins i tot algú hi havia trobat el mànec rovellat del punyal del rei moro! El poble de Balsareny, pel nord, acabava a la carretera. Més enllà, les costes del serrat del Maurici, sense més obstacles que els garrics i les argelagues, eren propícies a les batalles campals de moros i cristians. Es formaven dues colles, generalment de manera espontània, i una d’elles, la més llesta, ocupava les ruïnes del fort. L’altra, l’havia de conquerir. Com? Amb certa estratègia, vorejant els pendents més abruptes, buscant amagatalls entre les mates, fent maniobres de distracció. I, sobretot, a cops de roc, tant els assetjats com els assetjadors. Les pedres volaven en tots els sentits i afortunadament no totes feien diana. Però sí algunes. Les búrnies i els trencs eren prou freqüents, tot i que la sang no arribava al riu. La batalla solia acabar per esgotament, sense vencedors ni vençuts, o perquè era l’hora de tornar a casa. L’endemà, si de cas, ja continuaria.

El mateix joc, però amb bastons i canyes com a espases en comptes de pedres, omplia les llargues estones de pati de l’escola –la plaça de l’església-. Els del senyor Ortega ens dividíem en dues grans colles, grans i petits, capitanejades per algun dels més grans, i ens embrancàvem en llargues batalles, corrent com bojos els uns darrere els altres per la plaça, el Trull i el Repeu. Un dia que jo mateix capitanejava una colla, vam anar-nos-en al Repeu i el fragor de la batalla no ens va permetre veure que el mestre ens cridava a entrar. Quan, tard, vam tornar a escola, el mestre ja ens esperava amb la palmeta a les mans. La meva presència, les meves excuses i les meves súpliques ens va estalviar el càstig físic.

Un altre joc, potser més bèstia, consistia a esmolar en punta les barnilles de paraigües vells, com si fossin fletxes. I com a fletxes les fèiem servir en guerres imaginàries però molt perilloses, no cal dir-ho. Recordo que al peu de la resclosa del Molí s’havia format pels sediments una illa força gran que dividia el riu en dos braços. Al mig, hi havia crescut una arbreda espessa de pollancres, bedolls i verns que per a nosaltres era una selva i on jugàvem precisament jocs selvàtics –o salvatges?- amb les fletxes que he dit, sense adonar-nos del perill. Un dia, un dels líders d’aquest joc va xopar de benzina una estopa que va posar a la punta de la fletxa i la va llançar a l’arbreda. L’incendi de l’illa va ser considerable i els valerosos tarzans, cames ajudeu-me cap al poble, com si no hagués passat res.

El que diré ara, més que  un joc era una salvatjada. Com que el diable era sovint representat amb formes de ratpenat –i present en totes les prèdiques religioses- alguns dels més atrevits caçaven de dia aquests inofensius i benèfics animalons, els clavaven en una fusta, crucificats, i amb un misto o una candela els calaven foc al cul. Les pobres bèsties cridaven de dolor i els animals que les martiritzaven deien, rient: “mireu, mireu, el dimoni ja renega”. No ho vaig veure gaire cops, però m’esgarrifava.

Ja veieu, doncs, com de vegades ens distrèiem. Si més no, a cops de roc.


Jordi Planes

Foto: Alumnes del Sr. Ortega, 1952

Foto cedida per Jaume Perarnau. Any 1952, segurament sota el pont del Riu. Hom hi pot veure, entre altres: Jaume Perarnau, Jordi Planes, Diego Molina, Josep M. Llimargas, Ramiro Ortega, Federico Ortega, Josep Lladó (‘Balderic’+), Antoni Sant (+), Jaume Usero (+), Emilio, Valentí. La foto la podia haver tirat José Ortega (‘Don Pepito’).

dissabte, 1 de març de 2014

Balsareny, de Carnestoltes


Un any més, la rua del Carnestoltes ha desfilat pels carrers de Balsareny i hi ha aportat alegria i color. Potser amb alguna comparsa menys que altres anys, la participació ha estat alta i el conjunt ha animat una tarda un xic fresca. Entre moltes altres disfresses, s’hi han vist divertides colles de pirates, espantalls, víkings, pallassos, patates de Mr. Potato, extraterrestres, presidiaris, monstres i zombies, jocs de taula, pingüins, óssos, mexicans, bruixes, princeses, cavallers templers, senyals de trànsit, cors de cartes de pòquer, una tribu de caníbals, un grup de clons de Michael Jackson, unes simpàtiques papallones i fins un gos que vol fitxar pel Barça. Tot amb molta gresca, balls i cançons i ganes de passar-s’ho bé. A la nit, el sopar i el ball amb DJ Carles i Dani Màgik han tancat la celebració. Les comparses guanyadores van ser: primera, els Piungüina; segona, els extraterrestres; tercera, els Senyals de Trànsit. Cal agrair l’èxit de la festa als organitzadors i felicitar tothom qui hi ha participat disfressant-se.



































Sarment
Fotos: Sarment i A. Selgas