diumenge, 29 de desembre de 2013

Angelina Pujol - Nadal d'amor i d'esperança


Nadal d’amor i d’esperança
     A la meva filla Àngels

En aquesta hora d’enyorança plena,
tocs de campanes alcen el seu vol.
Som a Nadal, la gent de goig s’emplena,
però el meu cor segueix tenyit de dol.

Ni plors ni enyor em curen la ferida
de ta partença sense retornar.
Tota il·lusió s’esmuny fallida.
Ens podrem veure en el més-enllà?

Sols amb la FE mantinc la confiança.
A casa del PARE ens retrobarem.
Vull el Nadal d’amor i d’esperança,
missatge pur, lliurat des de BETLEM.

Angelina Pujol

BON I SANT NADAL
Manresa 25-12-2013




















Ens plau de publicar aquesta emotiva Nadala que ens ha fet arribar l'Angelina Pujol, de cal Portella. 

dijous, 26 de desembre de 2013

45è Concert de Sant Esteve

La Coral Sant Esteve ha clos aquest any de commemoracions del seu cinquantenari amb el seu tradicional concert, que va omplir la sala Sindicat d’un públic expectant. No hi va mancar, tampoc, la Polifònica de Puig-reig, que hi ha participat sempre al llarg de tots aquests anys: una mostra d’amistat i de fidelitat digna de destacar, i que el públic de Balsareny va agrair amb els seus aplaudiments.

Va obrir l’acte la Coral Infantil, dirigida per Mn. Joan Bajona, cantant Payapang Daydig (popular filipina) i La Mare de Déu i Les dotze van tocant (populars catalanes). Els acompanyaven Marc Comabella al piano i Dúnia Fornell a la flauta travessera, que prèviament van interpretar l’Hallelujah de Leonard Cohen.


La Coral Sant Esteve va oferir el motet de Mendelssohn Aus Tiefer not schrei’ ich zu dir, i un coral de la cantata 140 de J. S. Bach, peces dirigides per Olga Puigbò; i tres nadales catalanes: El rabadà jovenet, El rústec villancet i Dorm, infant, dorm, del mestre Francesc Vila, dirigides per Joan Bajona.


La polifònica de Puig-reig, dirigida per Ramon Noguera i acompanyada al piano per Josep M. Conangla, a més d’un conjunt jove de violí, viola i violoncel, va interpretar els clàssics nord-americans White Christmas, d’Irwin Berlin, i Bethlehem, de Claude M. Schönberg, i tres corals del Messies de Händel: The Lord gave the world, And he shall purify i And the glory of the Lord, a més d’una versió de la popular catalana Fum, fum fum.


Finalment, les dues corals conjuntament van cantar Allà en un pessebre (popular alemanya), l’Al·leluia de Händel i Santa Nit. Un excel·lent colofó als actes que durant tot l’any han celebrat el cinquantè aniversari de la Coral Sant Esteve.

Sarment 
Fotos: Sarment

diumenge, 15 de desembre de 2013

Editorial



‘Descalç sobre la terra vermella’

El segon Fòrum de Balsareny sobre les causes de Pere Casaldàliga ens ha aportat, a més dels debats i conclusions de la taula rodona sobre la pau al món i de la comparació entre les personalitats de Joan XXIII, Pere Casaldàliga i el papa Francesc, la preestrena de la minisèrie de TV3 ‘Descalç sobre la terra vermella’, tal com fa un any havia anunciat el seu productor, Francesc Escribano. La gent de Balsareny ha agraït aquesta deferència omplint el Sindicat per veure la pel·lícula —que podrem gaudir per TV3 el mes de febrer vinent— i n’ha sortit satisfeta: el “nostre” bisbe Pere hi surt reflectit amb sensibilitat i rigor, però sobretot les seves causes (que per a ell és el més important, no pas la seva persona) hi surten explicitades de forma impactant. Esperem que l’obra, que ja ha començat a obtenir premis, tingui entre nosaltres, i al Brasil, el ressò que es mereix, i es pugui visualitzar arreu del món per donar testimoni de les causes del bisbe Pere. Gràcies a Escribano i a tots els que han fet possible aquesta obra d’art.


Dol a Iberpotash

La situació legal de la mina Iberpotash està en stand by a l’espera que es resolguin els recursos presentats per la Generalitat i l’empresa. Juli Gendrau, delegat del govern a la Catalunya central, va voler donar un missatge de tranquil·litat assegurant que l’empresa “compleix la legalitat” i que el recurs de la generalitat està “molt ben argumentat”. En aquest butlletí continuem donant espai a publicar opinions sobre l’afer, que esperem que es pugui resoldre salvant els llocs de treball de la gent i garantint l’activitat minera en un marc sostenible i respectuós amb el medi ambient, que no ha de ser incompatible amb l’activitat empresarial. Mentrestant, el passat 6 de desembre, un tràgic accident a la mina de Cabanasses de Súria costava la vida de dos miners. Les causes que han provocat el despreniment d’una galeria a 800 metres sota terra s’estan estudiant. En tot cas, en un any i mig la mina ha sofert quatre morts en tres accidents d’índole diversa. Ens unim al dol de les famílies.


Signa un vot

El govern central continua la seva activitat de laminar les llibertats individuals i col·lectives amb la llei de seguretat ciutadana, i prepara una gran envestida recentralitzadora que —sota el pretext de l’estalvi— pretén desposseir les comunitats autònomes (llegiu Catalunya) de moltes institucions pròpies, regulades per l’Estatut. Mentrestant, l’ANC està fent una campanya de recollida de firmes per la independència, demanant al Parlament de Catalunya que convoqui la consulta el 2014; i que, si la consulta no es pot celebrar perquè el govern central ho prohibeix, es consideri el document signat com un vot favorable de cara a una declaració unilateral. A Balsareny, cada primer dissabte de mes, una mesa en un espai públic recollirà firmes per a aquesta campanya.


Data i pregunta

El 12 de desembre, el conjunt de forces polítiques favorable a la consulta va presentar l’acord sobre la doble pregunta: 'Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, voleu que aquest Estat sigui independent?', i va establir la data de la consulta per al 9 de novembre de 2014. Ara el Parlament estudia presentar al Congrés una proposta perquè l’Estat transfereixi o delegui a Catalunya les competències per convocar referèndums; previsiblement, el Congrés la tombarà. Paral·lelament, el Parlament vol promoure una llei de consultes populars pròpia, per poder celebrar la consulta dintre d’un marc legal. PP i PSOE han afirmat que no permetran que es celebri, i probablement impugnaran aquesta llei al TC. Caldrà, doncs, en els propers mesos, fer molta pedagogia a tots nivells, però el pas que s’ha fet el dia 12 és una fita històrica. Keep calm!


Bon Nadal i bon cap d’any

Balsareny ja té a punt les activitats tradicionals nadalenques. Pastorets, Cagatió infantil, Concert de Sant Esteve, activitats de la Marató, concert de l’Escola Municipal de Música, concert de Nadal de l’Escola Guillem de Balsareny, ball de Cap d’any, Quinto del Traginer, activitats del Casal de la Gent Gran, i altres. 

El Cercle Cultural us desitja bones festes!


CCB



Comiat a Lluís Viu

OBITUARI

Aquest desembre ens ha deixat, als 87 anys, en Lluís Viu Bruch, una persona molt vinculada a les activitats culturals del poble. 

Va ser el primer ‘Lluquet’ als Pastorets de la Colònia Soldevila el 1948. El 1998 vaig tenir l’honor de poder actuar amb ell, i amb altres històrics, com en Ponsa o en Forasté, a Sant Esteve en la commemoració del cinquantenari dels Pastorets. Després hi va seguir vinculat a la nova etapa dels Pastorets de Balsareny, des del 2002 fins fa ben poc; i va estar actiu cantant a la Coral Sant Esteve fins el passat setembre. Abans, l’abril de 2013, va participar en l’obra ‘Balsareny, més de mil anys’, on vaig poder compartir un cop més escenari amb ell, com abans en muntatges com la ‘Residència Sant Esteve’ o els recitals de ‘El poema de Nadal’ de J. M. de Sagarra. També va ser un membre molt actiu de la coral de Sant Joan de les Abadesses, on vivia. 

Al seu funeral el van acompanyar els cants de la Coral, amb el ‘Parenostre’ de Llorenç Riu, les ‘Muntanyes del Canigó’ que tant li agradaven i el ‘Virolai’. Especialment commovedora va ser la interpretació de ‘Signore delle Cime’, que els seus companys cantaires li van oferir emotivament com a comiat. 

El recordarem com a l’home afable i bonhomiós que sempre va ser, alegre i de bon cor, sempre disposat a ajudar en tot allò que fes falta. El trobarem a faltar.

                                                             * * *

També ens han deixat recentment, a l’octubre, Francisco Clemente Carvajal i Bartolomé Gil Guerrero; al novembre, Carme Vendrell Vila, Lourdes Picas Torras, Josep Picas Casaldàliga i Dolors Riera Valls; i el desembre, Isabel Ramírez Borrero i Josep Ballart Franquesa. Tots mereixerien un comentari recordant el seu pas per Balsareny, sovint llarg de molts anys, en què han deixat arrels i fruits i han ajudat a configurar la nostra societat fins que la llei de vida se’ls ha endut inexorablement. Des del Sarment ens afegim al dol dels seus familiars.

R.C.

OBITUARI - DE L’11 D’OCTUBRE AL 14 DE DESEMBRE 2013

DATA                 NOMEDAT

11-10                FRANCISCO CLEMENTE CARVAJAL, 72 anys
13-10                BARTOLOME GIL GUERRERO, 95 anys
28-10                M. CARME VENDRELL VILA, 72 anys
27-11                M. LOURDES PICAS TORRAS, 90 anys
28-11                JOSEP PICAS CASALDALIGA, 87 anys
29-11                DOLORS RIERA VALLS, 86 anys
13-12                LLUIS VIU BRUCH, 87 anys
14-12                ISABEL RAMIREZ BORRERO, 74 anys              
14-12                JOSEP BALLART FRANQUESA, 78 anys                    

Jordi Vilanova: un 'Eugenio' desinteressat

ENTREVISTA
















Jordi Vilanova Fernández va néixer a Manresa el dia 4 de juliol de 1977. Va estudiar E.G.B. al col·legi Guillem de Balsareny i és tècnic auxiliar electricista gràcies al curs de F.P de primer grau fet a l'IES Llobregat de Sallent. És tècnic especialista en prevenció de riscos laborals, curs que va dur a terme a la Universitat Les Heures de Barcelona. Actualment, treballa a l'empresa Audens Food, SA.

A Vilanova no li agrada massa llegir. Tot i això, aquests dies està llegint Descalç sobre la terra vermella, de Francesc Escribano. Li agrada molt viatjar i acostuma a estiuejar a l'Escala. Sempre que pot, visita Astúries, terra on va néixer la seva mare, i també la família que té a Galícia. Aquest estiu va visitar Menorca. A més a més, amb la Maria Àngels, la seva dona, han visitat Mèxic, Itàlia, Bèlgica i Holanda, entre altres països. En el temps de lleure dedica moltes hores a contemplar el paisatge, escoltar música, cuinar i anar a buscar bolets, món en què el va introduir la seva tieta Pepeta.

Jordi Vilanova és admirador del Reugenio, a qui ha pogut seguir en actuacions als escenaris barcelonins.

—Balsareny et va poder veure fa poc a la sala Sindicat amb un monòleg d'acudits. Com va començar la teva dedicació a l'espectacle?

En primer lloc, he de dir que no és cap dedicació. Sempre que m'he caracteritzat d'Eugenio, ha estat entre amics i d'una forma desinteressada, tret d'una ocasió en què em van voler contractar per a un aniversari. Actuar a la sala Sindicat dins dels actes de la Setmana de la Joventut va ser possible gràcies als amics del Consell, els quals ja m'ho havien proposat en més d'una ocasió. Des de sempre m'ha agradat l'humor i, dins d'aquest món, els acudits del mestre Eugenio i de Jofre Bafalluny, de qui, de tant en tant, també explico algun acudit.

Vaig conèixer en Guillem Lluch de Taradell, un altre admirador d'Eugenio, que em va deixar un DVD. Amb aquest DVD i Internet, he pogut ampliar el meu repertori. Us he de confessar que se m'estaven acabant els acudits i amb ells la possibilitat de passar-m'ho bé amb els amics. Per sort, en Gerard i la Montse em van regalar un altre DVD i amb aquest, juntament amb un llibre que em va regalar la Maria Àngels, la meva dona, me n'he pogut sortir. De fet, van ser els germans Conesa que em van donar l’oportunitat d'actuar al bar musical La PaRockia, i els ho agraeixo molt: ens ho vam passar molt bé.

—Per a tu, l'artista neix o creix?

—Primer de tot, no em considero un artista. Tothom neix amb unes habilitats, però ha de saber créixer en tot allò que fa. Tot i que l’avarícia, les esgotadores polítiques d'austeritat o les injustícies socials que rebem alguns, sembla que no ens ho permetin.

—M'atreveixo a qualificar d'excel·lent la teva imitació de l'Eugenio. Per què ell?

Faig d'Eugenio entre amics, tal com t'he dit, perquè l'admiro i m'hi trobo molt bé recordant-lo. Estic molt content de com va anar l'acte al Sindicat, va ser la primera vegada que vaig poder actuar davant de tanta gent. Al davant hi tenia el meu poble, la nostra gent! A més a més, va ser molt gratificant tenir entre el públic la meva mare, ja que ella no m'havia vist actuar mai. El meu amic Joan, mànager personal, també pren una part importantíssima en la posada en escena del meu personatge, l'Eugeni Vilanova. També vull agrair a la família Cortès-Bessa el tamboret de Cal Bessa, l’establiment de la carretera de Manresa on tants i tants moments havia compartit amb el meu pare. Hi ha molts imitadors de l'Eugenio: només cal mirar el YouTube. De fet, el seu fill ha creat l'empresa "Saben aquell que diu", Produccions amb Reugenio, a qui he anat a veure al teatre convidat pel meu cunyat, Antoni Rovira.


A part de l'Eugenio, et sents atret per algun altre personatge de la faràndula?

—Sí. Em sento atret per molts personatges del món de l'humor, alguns del passat i alguns del present: Joan Capri, Gila, l'equip de Minoria Absoluta, el Terrat i Toni Moog, entre d'altres. En tots ells crec que hi ha un missatge intel·ligent a través del seu humor. Però els que més admiro són l'Eugenio i en Rubianes. D'aquest últim no crec que en surtin gaires imitadors, ja que penso que és inimitable. Vam sentir molt la seva pèrdua. Tant de bo encara estigués entre nosaltres i ens expliqués com veu la situació actual del país. M'agradaria tant sentir la seva opinió sobre els polítics, banquers, l'obsoleta i corrupta monarquia! Sí, el Pepe Rubianes va ser el millor de tots.

—Hi ha hagut alguna influència familiar en tot això?

—Sí, és clar. Segurament si a casa no hi hagués hagut una cassette on es podien escoltar els acudits més clàssics, o si no haguéssim vist en família l'Eugenio quan  sortia per la televisió, o si no hagués tingut el meu germà, que sempre té algun acudit per dir, la cosa segurament no hauria anat així.

—Per últim, has actuat en altres escenaris del país?

—Sí, i de tots ells en tinc un bon record. Va ser després de la meva actuació a La PaRòckia que en Francesc Haro em va proposar anar a la Coromina de Cardona, on es celebra el "Sopar de los Camioneros", l'últim divendres de setembre. En aquesta trobada es reuneixen tots els homes que viuen o han viscut en aquesta població. Per cert, aquest any ja han celebrat el seu 25è aniversari. Vaig acceptar de bon grat la proposta, però com que no em dedico plenament a fer espectacles, de moment dubtava d'anar-hi sense la meva colla. Però, d'altra banda, també em feia molta il·lusió actuar-hi perquè a la Coromina era on van créixer els meus pares abans de venir a Balsareny. També em plau recordar la meva actuació a l'esplanada del Castell de Balsareny davant d'un centenar de persones. Fou la celebració d'aniversari de la Fina i el Jacint, on tots els assistents anàvem guarnits amb vestits dels anys seixanta.

Josep Gudayol i Puig
Fotos: M. A. Rovira




Balsareny Avui










Araguaia amb el bisbe Pere Casaldàliga: 
carta 75

Com sempre, ha arribat puntualment aquest missatge dels amics d'Araguaia corresponent a aquest mes de novembre. Quan aquestes ratlles vegin la llum a Balsareny, ja s'haurà dut a terme un segon fòrum en favor de les causes del bisbe conciutadà nostre i, com sempre ha dit ell, «En Pere de Cal Lleter». Avui doncs, ens centrem en l'article «El papa Francesc amb Pere Casaldàliga».

«En aquests sis mesos de papat, Francesc, bisbe de Roma, ha nomenat explícitament dues vegades en Pere Casaldàliga. Senzilles referències que ens parlen d'ell com a referent mundial del què vol dir ser cristià compromès i testimoni viu de Jesús. Perquè en Pere, igualment que Francesc, creu en el Déu de la vida i en la misericòrdia de l'ésser humà. Perquè tots dos han optat per un Evangeli dels pobres, tot fent-nos descobrir la història, la cultura, l'economia i la política des de les víctimes. Una forma comú de ser i de fer església: sobris, austers, profètics.

»El passat mes d'agost, es va celebrar el Capítol General de l'ordre de Sant Agustí i la missa d'obertura fou celebrada per Francesc, bisbe de Roma. Acabada la celebració, va voler saludar tots els presents. Quan li va arribar el torn al pare Paulo Gabriel, aquest li va explicar: "Els agustins tenim una comunitat a la Prelazia de Sao Felix do Araguaia. Jo he viscut vint anys amb Dom Pedro Casaldàliga i ara vinc de ser-hi quasi tot el mes d'agost, amb ell." I el Papa Francesc li contestà: “Digui-li el que porto al cor."

»En un altre moment, tot aprofitant la visita de l'Adolfo Pérez Esquivel a Roma, en Pere li va demanar que traslladés al Papa el seu desig de la defensa indígena, i que rehabilités oficialment la teologia de l'alliberament i els seus teòlegs, tot mostrant una reconciliació afectiva amb ells. En la mateixa audiència, A. Pérez Esquivel va entregar al Papa una copia del "Pacte de les Catacumbes", manifest creat pels bisbes durant el Concili Vaticà II (entre ells Helder Cámara, Leónidas Proaño i Sergio Méndez Arceo) per una església pobra i per als pobres.

»Pérez Esquivel va parlar també dels drets humans i Francesc va dir amb claredat, tot mencionant els màrtirs de tot el món: "Cal cercar la veritat, la justícia i la reparació". Van parlar que "els màrtirs són llavors de vida" i Francesc de Roma va citar entre els profetes els teòlegs de l'alliberament Pedro Casaldàliga, poeta establert al Brasil; el bisbe de l'Equador, Leónidas Proaño; el bisbe salvadorenc Óscar Romero i el bisbe de Brasil, Helder Cámara.»

El papa Francesc s'ha convertit en un gran referent per a la humanitat, per la transferència de les seves actituds i la presència de valors sobre la dignitat humana. Vivim en una època de grans canvis, però amb greus oblits dels líders internacionals. El papa va recordar la tasca de rehabilitar la política, que és una de les formes més elevades de la caritat, assenyalant que els joves tenen una especial sensibilitat davant la injustícia però moltes vegades se senten decebuts amb la notícia de la corrupció.







Set treballadors de Gates guanyen 180.000 euros a la Primitiva

Des del Sarment volem felicitar els set guanyadors que fa uns dies van tenir la sort d'encertar de ple els sis números del sorteig de ‘la Primitiva’ de la Loteria Nacional. Cinc dels set afortunats són de Balsareny, els altres dos són veïns d'Artés i Sant Vicenç. El premi va ser de 1.577.587 euros, que, un cop deduït el 20% per a Hisenda i repartit entre 7, dóna la xifra esmentada per a cada agraciat.

Va ser a la Llibreria Els Colors, de Balsareny, on es va validar la butlleta premiada. La Margarida Noguera, propietària de l'establiment, ens diu: "La Kati i jo estem contentíssimes d'haver donat sort a aquests set treballadors de l'empresa Gates. Fa temps que juguen a la Primitiva i ho fan sempre amb la mateixa combinació."

La Margarita fa quatre anys que té el punt de venda de les loteries de l'Estat a la seva llibreria, i durant aquest temps ha repartit dos premis importants. A banda d'aquest últim, va validar una Bonoloto retribuïda amb 97.600 euros. Noguera afirma que va notar un sensible increment en la venda de loteries en els dies posteriors i espera que amb aquest últim premi passi el mateix.


En Xavi de Manresa, improvisador musical a les places

«Em dic Xavi i sóc de Manresa. Tinc la sort de tenir coneixements musicals, ja que vaig anar al Conservatori de Manresa. Sóc tècnic en informàtica i estic a l'atur. Els estudis d'informàtica em permetrien tenir una feina, però no a Manresa, sinó a Barcelona. El cas és que no em sortiria a compte, perquè per un lloguer de pis a la ciutat em demanen 400 euros i no seria compatible amb el sou.»

Són paraules d'en Xavier, aquest jove que des de fa un temps podem veure gairebé cada dijous tocant la guitarra a la plaça de la Mel de Balsareny. La seva formació musical li permet fer improvisacions musicals al carrer, manifestant la seva «gratitud musical en reconeixement envers un públic agraït». Gràcies, Xavi, i sort!


Musical al Sindicat a favor de La Marató

El grup de Navarcles ‘L'Esplai’ va posar en escena a la sala Sindicat el musical que porta el mateix nom del poble: «Navarcles».  La recaptació de l'espectacle es destinà a La Marató de TV3. Aquesta obra, de posada en escena magnífica i, al mateix temps solidària, està dirigida per Jaume Costa i es situa durant els temps de la Guerra Civil. Després de l'actuació a Balsareny, el grup navarclí va actuar al Teatre Kursaal de Manresa.

Josep Gudayol i Puig



diumenge, 8 de desembre de 2013

'Descalç sobre la terra vermella'



Complint el compromís que havia adquirit en la primera edició del Fòrum Casaldàliga, l’octubre de 2012, Francesc Escribano ha portat a Balsareny la première de la minisèrie de TV3 Descalç sobre la terra vermella, basada en el llibre dEscribano del mateix títol, amb guió de Maria Jaén i Marcos Bernstein, i dirigida per Oriol Ferrer. La minisèrie, d’unes tres hores en total, es passarà a TV3 el mes de febrer de 2014 dividida en dos capítols. A Balsareny se’n va fer una doble projecció: en primer lloc, a la tarda del dia 7 de desembre, en el marc del segon Fòrum de Balsareny per als participants del fòrum; i el mateix dia, al vespre, en sessió oberta per a la gent de Balsareny. 



El Sindicat es va omplir d’un públic delerós de veure la pel·lícula (alguns que l’acabaven de veure al fòrum s’hi van quedar per tornar-la a gaudir); tothom va aplaudir llargament al final de la projecció i els comentaris a la sortida eren unànimes destacant la qualitat de la producció i el rigor amb què es posaven de manifest les causes que motiven el bisbe Casaldàliga en la seva lluita en defensa dels desposseïts.



Van presentar i cloure l’acte Francesc Escribano, productor executiu de la minisèrie i autor del llibre en què es basa; el director de la pel·lícula, Oriol Ferrer; i dos dels actors: Jordi PuigKai’, que interpreta el francès Pare Jentel, i Blai Llopis, que interpreta el jesuïta portuguès Joao Bosco, assassinat per la policia el 1976 en presència de Casaldàliga.  

Francesc Escribano, Jaume Rabeya (alcalde), Oriol Ferrer, Jordi Puig 'Kai' i Blai Llopis


El repartiment l’encapçalen Eduard Fernández (Pere Casaldàliga) i Sergi López (cardenal Ratzinger), i hi apareixen, entre altres, Pablo Derqui, Clara Segura, Mario Gas, Eduardo Magalhaes, Cristina Lago, Mònica López, Babu Santana, Francesc Orella i Marcel Borràs. A destacar la fotografia, excel·lent, a cura de Néstor Calvo, que sap reflectir en imatges impactants el paisatge de l’Araguaia i l’entorn social i humà on l’acció es desenvolupa.


La minisèrie narra la vida del bisbe català Pere Casaldàliga i la seva incansable lluita a favor dels pobres i els més desafavorits de la regió brasilera del Mato Grosso. Es centra en els primers anys de la seva estada al Brasil, des que hi va arribar el 1968, i mostra —de forma obligadament resumida i simplificada, però en tota la seva cruesa i violència— el panorama desolador que s’hi va trobar, en un país governat per una dictadura militar (com aquí) al servei de les oligarquies i dels grans terratinents, que mantenien els indis i els brasilers pobres sotmesos a l’esclavatge i al terror, sense escoles ni hospitals ni medicaments, mentre els prenien les terres i assassinaven sense pietat tothom qui s’hi oposés. De seguida, Casaldàliga s’adona que cal prendre posició en aquella lluita per la supervivència i es posa decididament, i per sempre, al servei dels indefensos, fins amb risc de la seva pròpia vida.


L’obra s’estructura en flashbacks partint de l’entrevista que Casaldàliga va mantenir, el juny de 1988, amb l’aleshores cardenal Ratzinger, després papa Benet XVI, en ocasió d’una visita ad limina a Roma, a què el va convocar el papa Joan Pau II. Ratzinger va qüestionar les accions i els escrits del bisbe Pere des de l’òptica ultraconservadora de la cúria vaticana, i en Pere va respondre des de la lògica irrefutable de la seva veritat viscuda enmig de la misèria, l’opressió i la injustícia social. El cardenal va voler que el bisbe signés un document retractant-se de les seves idees i de les seves paraules, i Casaldàliga s’hi va negar. 


Dos mesos després, Casaldàliga va rebre un nou document del Vaticà en què se’l comminava a signar una crítica de la Teologia de l’Alliberament i a acceptar les restriccions i prohibicions que se li imposaven, entre les quals la de desplaçar-se i fins la de parlar (el Sarment d’octubre de 1988 se’n va fer ressò, i avui, 25 anys després, encara en subscric l’editorial). Casaldàliga no va signar el document i, gràcies al suport de la conferència episcopal brasilera, que va intercedir en favor seu, la cosa no va anar més enllà.


La història de Pere Casaldàliga es desenvolupa al voltant d’uns valors universals en el context de la Teologia de l’Alliberament i de la situació geopolítica de la dictadura brasilera dels anys 70. La resistència pacífica, el sacrifici personal, la superació de les pors i dels dubtes, la prioritat del bé comú, la solidaritat amb els oprimits i la capacitat de mobilització de consciències, són valors que es desprenen de la pel·lícula —perquè es desprenen del testimoniatge i de la pròpia vida del pare Pere.


Descalç sobre la terra vermella és un relat apassionant amb una essència realista i esperançadora. En el context econòmic i social en què ens trobem actualment, històries com aquesta ens apropen a la veritat de la vida, a allò que és realment important, a la capacitat humana de lluitar per la nostra dignitat i per la conquesta dels nostres drets irrenunciables. 



Esperem poder-la tornar a gaudir aviat per TV3 i encoratgem tothom qui no l’hagi vista que se la miri: aprendrà molt sobre el nostre balsarenyenc més universal, però sobretot aprendrà el perquè de les seves causes, que és el que de debò a ell l’importa.

R. Carreté
Fotos de la presentació de la sèrie: Ricard Martínez


Les fotos de la pel·lícula són baixades d'internet. Es retiraran a petició.

dijous, 5 de desembre de 2013

El Mateuet i nosaltres

DE MEMÒRIA (31)



El Mateuet i nosaltres

Pels volts de l’any 1950, tres homes que estimaven la Catalunya que havien perdut perdent la guerra, i que estimaven Balsareny i les seves tradicions seculars, van reunir un grupet de nens del poble per formar una colla infantil de bastoners. Eren el Josep Riera Pladevall, el Llorenç Planes i el Joan Serarols. El Serarols, a més d’excursionista i formador d’excursionistes, era un vell bastoner. I ell fou qui va ensenyar a ballar els bastons a tot aquest grupet de nens a la pista del Met. Els nens jugaven assajant els diferents balls: la Marxa, el Picotí, l’Airosa, la Fricasea, el Rotllet... I així van aprendre aquesta més que centenària tradició local. Al capdavall, després d’entrades i sortides, el grupet inicial quedà format per Jordi Badia, Jordi Casas, Ramiro “Ramirete” Ortega i el seu germà Federico “Quique” Ortega, Esteve Pujals, els germans Joan i Josep Maria Ribera “Minguet”, Josep Sensada, Josep Soler “Merenci” i qui això escriu, Jordi Planes. A la primera ballada també hi havia un tal Paquito Franco, que aviat va marxar de Balsareny i no sé què se n’ha fet. Més tard se n’hi afegiria algun altre, com per exemple el Gilet Casòliva. Dels deu esmentats, alguns ens han deixat per sempre i en record seu dedico aquestes ratlles. Als qui quedem, en comencen de pesar els anys. Aquesta inicial colla infantil de bastoners, a més de sortir per Sant Marc, com és natural, també sortia per alegrar altres festes locals si hi era requerida, com és ara la festa del Casal, que es va celebrar durant força anys. Igualment, i atesa la seva raresa —no n’hi havia llavors cap més a Catalunya—, els petits bastoners vam anar a ballar a Manresa, per la festa de la Llum, i a Granollers, per la fira de l’Ascensió, amb èxit i il·lusió dels qui ens rebien.


Un bon dia va aparèixer als assajos de la colla el Mateuet, o sigui Mateu Boixadera. El Serarols, company de feina del Mateuet i apicultor com ell mateix, va descobrir que coneixia un vell ball propi de Balsareny: el ball de la faixa, que ja ningú no recordava. I ens el va ensenyar tal com avui es balla. En cantava la melodia i nosaltres n’apreníem el fer i desfer de faixes. Mossèn Jaume Freixa, capellà del Mujal, baganès de naixement i músic de cap a peus, va transcriure la música: alguns diumenges a la tarda, el meu pare, jo i el Mateuet anàvem al Mujal pel Collet del Nado i el mossèn, pacient i savi, anava treballant la melodia que avui coneixem. El Mateuet, de més a més, recordava que els balladors, al final de la ballada, cantaven aquesta estrofa, avui perduda:

“Saludem a tot el públic / i també l’autoritat / i aquest ball de la faixa / ja donem per acabat.”


Així que devia ser el dia de sant Marc de 1951, si la memòria no em falla, que vam estrenar el recuperat ball de la faixa de Balsareny, únic en el seu gènere a Catalunya. Ballàvem saltant amb aire —no com he vist anys després, que els balladors o balladores sembla que aixafin raïms—, conscients de fer una cosa nova. La primera figuereta la va fer el Quique Ortega. L’any següent, el mestre Don Ramiro va considerar que allò ja era massa catalanista i va retirar els seus fills del grup. La segona figuereta ja la va fer el Josep Sensada, sobre una capçana del nus central, plana, que va idear el Serarols, i que avui s’ha oblidat i el nus és més bonyegut.


El Mateuet era un home baixet i garrell —dèiem que tenia les cames entre parèntesis, burletes que érem—. Tenia una paciència bíblica amb nosaltres. Era home de bon humor, d’una gran saviesa natural i d’una curiositat infinita. Originari de Berga, va ser testimoni del patafi que els patriotes berguedans van fer amb el Pi de les Tres Branques: per realçar-lo, van decidir envoltar-lo d’una tanca de pedra i ciment. Ell els va indicar que els fonaments el matarien. I el van matar. Determinats patriotismes porten, de vegades, al desastre. Ho deia el Mateuet. Nosaltres el vèiem vell, però encara va durar. Va retirar-se com a hortolà del Casal. Érem molt amics, a desgrat de la diferència d’edat: pretenia fer xampany i me’n feia tastar les proves, a mi, un noiet. No hi va reeixir. Jo el tinc molt present en la memòria i valdria la pena que Balsareny el recordés: li va restituir una part important del seu patrimoni cultural.

Jordi Planes
Fotos: AFB - Biblioteca Pere Casaldàliga.

Les fotos 2 i 3 corresponen al 'Ball dels Picarols', de l'època d'en Jordi Planes, que hi surt, amb altres dels que esmenta. Les tres fotos restants són posteriors.

No hem trobat cap fotografia d'en Mateuet. Si algú en tingués alguna, l'agrairíem.




dimecres, 4 de desembre de 2013

Futbol Base i Escola de Futbol



FUTBOL BASE I ESCOLA DE FUTBOL - U. E. BALSARENY
TEMPORADA 2013-2014

Una temporada més, l’Escola Futbol Base U.E. Balsareny continua endavant amb la mateixa empenta i il·lusió, gràcies a les ganes i implicació de les persones que  estan al capdavant i, sobretot, dels pares, mares i jugadors que formen part dels diferents equips.
Amb un total de 45 nens inscrits, es tracta de l’entitat esportiva infantil més nombrosa del nostre poble. Aquests jugadors es reparteixen en 4 equips:
·         Minis Petits, de 3 i 4 anys, amb un total de 9 jugadors. Un entrenament setmanal i participacions puntuals en tornejos i partits amistosos. Els seus entrenadors són el Joan López i el Miquel Soler.
·         Minis Grans, de 5 anys, amb un total de 6 jugadors. Dos entrenaments setmanals i lliga en el Consell Comarcal del Bages. Els seus entrenadors són el Carles Yuste  i el Ferran Baraldès.
·         Prebenjamins, de 6 i 7 anys, amb un total de 14 jugadors. Dos entrenaments setmanals i lliga de la Federació Catalana de Futbol. Els seus entrenadors són el Carles Santamaria i el José Antonio Fabián.
·         Alevins, de 10 i 11 anys, amb un total de 14 jugadors. Dos entrenaments setmanals i lliga de la Federació Catalana de Futbol. Els seus entrenadors són el Carles Reposo i el Sergio Flores.
El nostre principal objectiu és el de continuar consolidant el projecte que vam encetar ara fa tres temporades. A l’escola prioritzem la formació dels nens/es, tant a nivell esportiu com humà, davant dels resultats i de la competició. Volem que els infants s’ho passin bé aprenent a jugar a futbol, que adquireixin uns valors tan importants com el treball en equip, el respecte pels companys i pels contraris, l’esportivitat., etc.
Per aconseguir-ho, comptem amb una estructura organitzativa, tant a nivell esportiu com administratiu, i un règim intern de funcionament molt ben definit, en els quals la participació de totes les persones que formen aquesta comunitat és summament important.
La direcció administrativa, és a càrrec d'en Francesc X. Llimargas. La direcció esportiva, encapçalada pel Toni Bonillo, treballa per formar un grup de tècnics amb objectius comuns i que realitzen la seva tasca d’una forma coordinada. S'intenta buscar sempre el millor per als jugadors, facilitant-los els aprenentatges que més convenen a la seva edat i al seu nivell, tenint en compte en tot moment l’entorn en el que estem i cadascuna de les situacions personals.
En total, disposem de nou tècnics, dos entrenadors per a cada equip i un entrenador de porters. A través d’aquesta plantilla de professionals, proposem uns entrenaments lúdics, basats principalment en el treball de la tècnica i la tàctica d’aquest esport, amb tasques i exercicis que s’apropen al màxim als objectius que volem aconseguir i que posteriorment caldrà aplicar a la competició. És per això que l’evolució dels jugadors és molt visible, fet que hem pogut constatar en aquestes dues temporades i mitja que portem al capdavant d’aquest projecte.
Volem agrair, com cada any, a tots els pares i mares la confiança que tenen en l’escola i la seva participació, assistència i animació en totes les activitats que es porten a terme.
No  ens podem descuidar del suport que ens donen l’ajuntament i els nostres espònsors, que ja són més de 30 comerços i empreses del poble, sense la seva aportació aquest projecte esportiu no seria possible.
Aquesta és la nostra adreça web. Us convidem a visitar-la i consultar les novetats, imatges i informacions, prou interessants:

Moltes gràcies a tothom.
Junta Escola Futbol Base U.E. Balsareny