diumenge, 21 d’octubre de 2012

Fira d'Entitats 2012

SOCIETAT


Nova edició de la Fira d’Entitats

Un any més, moltes de les entitats locals han exposat les seves activitats a la Fira d’Entitats que s’ha celebrat a la plaça de la Mel els dies 19, 20 i 21 d’octubre.

Els actes van començar divendres al vespre amb una xerrada molt interessant —per bé que amb molt escassa assistència— a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, autor de molts llibres sobre la guerra civil espanyola i director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, conegut per haver dirigit i presentat el programa «Postres de Músic» a Catalunya Ràdio fins al 2004 i, abans, per haver estat director del Museu d’Història de Catalunya (1996-2000). Sabaté va parlar del procés cap a la independència de Catalunya i va respondre durant dues hores a les nombroses preguntes que la vintena de persones que l’escoltaven li van formular. Una llàstima que un tema tan important mobilitzés tan poca gent.

A la nit, l’equip de Ràdio Balsareny va presentar el Rocktime, amb l’actualitat musical de la seva programació.

Dissabte a la tarda, l’associació Els Ametllers van fer una exhibició gimnàstica, la Coral Sant Esteve va fer un concert coral; tot seguit, l’ADF Tres Branques i l’associació de propietaris forestals Tres Castells van fer una demostració de maquinària pesada i d’estellar biomassa. Els Astroamics van presentar un audiovisual sobre imatges astronòmiques i van muntar una exposició sobre planetes; al seu torn, Ràdio Balsareny va presentar l’espai Sense fronteres.


El matí del diumenge va començar plujós, però després va sortir el sol i va fer un bon dia. Per tant, totes les entitats que havien muntat les seves carpes a la plaça van poder presentar les seves activitats, vendre loteria o productes de marxandatge i fer exhibicions diverses. La comissió de la Festa dels Traginers va celebrar una consulta popular per decidir quin serà el cartell de la festa de 2013 entre tres opcions escollides prèviament.
 
 
 
 
Les entitats que van posar parada a la plaça van ser: Agrupació Artística de Balsareny, ADF Tres Branques, Agrupament Escolta-Guies Guillem de Balsareny, Associació de Propietaris Forestals Tres Castells, Associació Els Ametllers – Casal de la Gent Gran, Associació GADA – Grup d’Ajuda per Deixar l’Alcohol, AMPA de l’Escola Guillem de Balsareny, Associació Més Ràdio Música i Cultura, Astroamics, Autocross Balsareny, Balsareny per la Independència - ANC, Biblioteca Pere Casaldàliga, Càritas Balsareny, Centre Excursionista Balsareny, Club d’Escacs Balsareny, Club Esportiu Sala 2011 Balsareny, Club Natació Balsareny, Comissió de la Festa dels Traginers, Comissió de Reis, Consell de Joventut, Coral Sant esteve de Balsareny, Els Pastorets de Balsareny, ERIE Creu Roja Gossos, Grup d’Acordionistes, Geganters i Grallers de Balsareny, Mans Unides, Penya Barcelonista de Balsareny, Penya Madridista de Balsareny, Societat de Pescadors.

A migdia es va celebrar el tradicional dinar popular de les entitats i a la tarda hi va haver un espectacle de la programació de Tempo, en concret a càrrec de la companyia de Jordi del Río, que va presentar el muntatge Clic!
















 

Sarment
Fotos: Sarment / E.Carreté

 

diumenge, 14 d’octubre de 2012

Primer Fòrum Balsareny

SOCIETAT



Primer Fòrum Balsareny: Les causes del bisbe Pere Casaldàliga

Els dies 13 i 14 d’octubre s’ha celebrat a Balsareny el Primer Fòrum Balsareny, organitzat per un grup de persones provinent del món cristià que vol celebrar el cinquantenari del Concili Vaticà II, del qual es senten hereus; un esdeveniment que va suposar per a ells un estímul vital i un compromís rellevant per a l’església. Alhora, han volgut commemorar els 40 anys del camí de Pere Casaldàliga com a bisbe, fent present tot allò que ell i les seves causes han representat per a la renovació del missatge cristià compromès amb la humanitat.



L’acte, amb més de 280 inscrits, va començar a la sala Sindicat recordant la figura del papa Joan XXIII, autèntica ànima i promotor del Concili, i per això aporten al Fòrum l’enregistrament en vídeo d’unes paraules del qui va ser secretari del «Papa Bo», l’arquebisbe emèrit Loris F. Capovilla.

L’acte va seguir amb una taula rodona sobre la significació del Concili, amb la participació del monjo i historiador Hilari Raguer i l’escolapi i biòleg Ramon M. Nogués. L’acte es va cloure amb un debat entre els ponents i el públic assistent, que va coincidir amb els ponents a demanar una Església més plural i oberta.

A la tarda es van desenvolupar diversos tallers sobre ‘Els fruits del Concili’, tocant temes com el diàleg interreligiós; la lluita contra la marginació i la pobresa i la indignació davant de les injustícies; el treball per la pau; el bon humor i l’alegria cristiana a la llum de Joan XXIII; una Església plural i oberta a la diversitat; premisses, perspectives i perills d’un nou Concili Ecumènic; espiritualitat, mística i compromís; i el Concili, l’Església i els joves.

Al vespre es van presentar les conclusions dels tallers. Seguidament, el periodista Francesc Escribano va parlar de la pel·lícula sobre Pere Casaldàliga, Descalç per la terra vermella, que ha dirigit, basada en un llibre escrit per ell mateix. La pel·lícula, una minisèrie televisiva de tres hores, s’estrenarà probablement la primavera que ve; Escribano es va comprometre que, després de l’estrena mundial (que es farà a Sao Félix do Araguaia), s’estrenaria a Balsareny.
 

Al final de la jornada, el quartet de Carles Casas va oferir un extraordinari concert amb peces compostes per ell inspirades en Pere Casaldàliga, i arranjaments sobre músiques de Lluís Llach. L’acte va finalitzar amb una excel·lent actuació de la Coral Sant Esteve de Balsareny, que va acabar cantant la cançó Prelat del Mato Grosso, sobre el bisbe balsarenyenc, i recitant el seu poema Castell de Balsareny

El diumenge al matí, al Sindicat hi va haver una taula rodona sobre ‘Pere Casaldàliga, profeta i místic del segle XXI’, amb el claretià Joan Soler, membre de l’associació Araguaiam i Antoni Comín, exparlamentari i professor a ESADE. La conclusió de Comín va ser que “si d’aquí a dos segles encara hi ha Església, serà gràcies a persones com Casaldàliga”.


 
 

Després, a la plaça de l’Església, hi va haver una celebració eucarística amb sis oficiants, presidida per Mn. Climent Forner. Tot seguit, es va llegir el missatge del bisbe Pere al Fòrum, que reproduïm a part; el grup de rapsodes dels Pastorets de Balsareny van recitar diversos poemes de Pere Casaldàliga, i els Geganters de Balsareny, els Grallers i el grup de tambors Els k+ sonen van cloure la festa popular amb una ballada de gegants.

Tots els actes van estar molt participats i els organitzadors es van acomiadar amb l’esperança de poder continuar celebrant fòrums com aquest, en la línia de compromís amb l’esperit del concili i amb les causes del pare Pere.

Podeu trobar molta més informació sobre el Fòrum en aquest bloc:
http://primerforumdebalsareny.blogspot.com.es/


Sarment
Fotos: Sarment

 
 
Missatge del bisbe Pere Casaldàliga als participants
en el 1r Fòrum de Balsareny

Vull agrair, en primer lloc, que realitzeu aquest Fòrum (que és diàleg, comunió, compromís), al costat del meu Llobregat, sota el meu castell, al costat de la meva casa pairal.
Les vostres causes són les meves causes. Les causes del Regne, les causes del mateix Jesús.
 
El Concili Vaticà II, del qual ara celebrem els 50 anys de la seva inauguració, que feu molt bé de tenir ben present i alguns voldrien veure oblidat, ha significat per a mi i per al món un temps nou de l'Església que s'obre en diàleg a la humanitat i es fa solidària amb les alegries i sofriments de la família humana.

No s'ha d'esperar un nou Concili per a respondre al clamor de reforma de l'Església, urgent i universal. El nostre cardenal Carlo M. Martini, que molt bé feu en recordar en aquest Fòrum, ens ho va deixar ben clar en el seu magnífic "testament”. I els pobres i els lluitadors pel Regne ho mereixen.

Que l'Esperit del Crucificat Ressuscitat amari el vostre/nostre Fòrum i els nostres cors sempre en la recerca del Regne.

Que aquest sigui l'inici de molts altres Fòrums, sempre en la caminhada que fem junts per les causes del Regne. Sigui on sigui em tindreu al vostre costat. Units i fidels a l'Evangeli de Jesús.

Una forta abraçada ben casolana i propera, des de l'Araguaia al Llobregat. Sempre, junts, en la recerca del Regne. Us tinc ben presents. Gràcies! Sempre vostre!

Pere Casaldàliga
13-14 octubre 2012
 

Memòria i sentiments

OPINIÓ

Memòria i sentiments

Tinc 87 anys, em dic Angelina i sóc filla de cal Portella, germana del Peret.

Aquestes línies són d’agraïment per al Jordi Planes, pels seus escrits, que fan feliç a molta gent, en poder recordar fets de la infantesa, adolescència i joventut; això reconforta. Els últims articles m’han tocat de ple els sentiments.

L’article sobre El cinema m’ha fet recordar quan tenia 5 o 6 anys, que els diumenges, amb la mare i el germà, anàvem al cine del Centre. El pare, Ramon Pujol, va ser el primer encarregat responsable de la màquina de fer les projeccions. Tenia el carnet de cinematògraf (que, per cert, l’he trobat a casa i l’adjunto).


 
 
L’article sobre Els Casas, una nissaga de músics: jo vaig ser deixeble d’en Carlets, el qual, després, fou el meu sogre. Aquells temps de solfeig i preparatori de piano em van ser molt útil i un bon coixí per iniciar els meus fills em la música.

L’escrit sobre Anar al col·legi també m’ha fet molta il·lusió. Amb aquest grup jo també hi estava matriculada; va ser la primera tanda d’alumnes del poble que el senyor Ortega va preparar per fer batxillerat. No el vaig poder seguir a causa d’una llarga malaltia que m’ho va impedir. Per cert, hi ha un petit error al peu de foto: La que s’hi esmenta com a Lola Obradors no és tal, sinó que és la Maria Rosset, minyona en aquella època del senyor Viñas, que en acabar els seus estudis de mestra va ser molts anys inspectora de la zona.

Bé, no em vull allargar i fer-me pesada. Però ho he escrit amb tot l’afecte pel nostre poble i amics, i pel Jordi Planes i la seva família. Fins a una altra i felicitats!

Angelina Pujol

N.R. Agraïm molt a l’Angelina les seves paraules. Fem constar que els peus de foto no són responsabilitat de l’autor dels articles, sinó de la redacció del Sarment. És curiós observar que el carnet de cinematògraf del Ramon Pujol Portella és signat pel general Joaquim Milans del Bosch, capità general de Catalunya i governador civil de Barcelona, avi del general que va participar en l’intent de cop d’estat del 23-F de 1981 a València.

Alguns dubtes sobre els dipòsits de Gas Natural

OPINIÓ / TREBALL / POLÍTICA MUNICIPAL

Alguns dubtes sobre els dipòsits de Gas Natural a Balsareny

Volem aprofitar que el Sarment ens dóna aquesta oportunitat, per informar a tots/es els balsarenyencs/ques del treball realitzat pel nostre grup referent als dipòsits que Gas Natural - Fenosa vol construir al nostre poble. Un cop feta la xerrada informativa oberta al públic, hem constatat que continuen havent-hi dubtes; per això intentarem contestar les preguntes que més preocupen d'aquest projecte i que els ciutadans ens han fet arribar:

1 - És perillós tenir aquests dipòsits subterranis en el nostre terme? Serà una instal·lació segura?


Per la informació obtinguda fins aquests moments les cavitats no representen cap risc per a la població. Estaran a una profunditat compresa entre els 600 i els 900 metres. En aquesta profunditat no hi ha possibilitat de combustió, a causa de la manca d'oxigen.

Per altra banda, cal dir que la instal·lació no suposa cap modificació de les condicions del medi ambient. Les cavitats es localitzaran fora dels nuclis urbans i no ens consta que mai cap instal·lació que ja funciona a Europa i de les mateixes característiques hagi volat pels aires.

2 - Què heu fet des de l'oposició?

Des de l'oposició hem demanat més informació a través del partit, a la Junta d'Aigües de Manresa,enginyers tècnics de medi ambient i l'ACA; també estem esperant informació d'altres indrets d’Alemanya, que ens hem posat en contacte amb ells, on ja s’estan realitzant aquestes activitats,

Volem dir que aquest tema l’hem fet arribar al Parlament de Catalunya i està en tràmits per tenir-ne més informació, però l'avanç de les eleccions al Parlament de Catalunya ha fet que qualsevol tràmit parlamentari quedi aturat. Un cop es torni a engegar la nova legislatura, farem que el tema surti en comissió i/o ple parlamentari. 

3 - Hi ha més dipòsits com el que volen construir a Balsareny? On?


Sí. N'hi ha concretament a França, al Parc Natural del Lubernon i Gas Natural - Fenosa ens ha convidat a visitar-los.

4 - Com garantiran des de Gas Natural - Fenosa que es farà un ús raonable de l'aigua? Hi haurà un cabal mínim que garantirà que en època de sequera es pari el projecte?


Per garantir que Gas Natural - Fenosa farà un ús raonable de l'aigua caldrà signar algunes clàusules per la construcció, tant amb l'Ajuntament com a la Junta d’Aigües de Manresa, que ja ens ha comunicat que en cas de sequera o altres necessitats podrien parar durant un temps la seva construcció, tot i que en principi han calculat que hi ha aigua suficient per fer les cavitats i per a tot  allò que fins al moment se'n fa ús (aigua de boca, regadiu, ramader, industrial etc...), tot i l'increment d'uns cent litres per segon.

5 - Un cop utilitzin aigua per fer dipòsits, com anirà al col·lector de salmorra?


El col·lector anirà des de les cavitats i s’enllaçaran amb el col·lector d’Iberpotash, que també està previst que es faci nou. Aquest nou col·lector de salmorres serà de major capacitat, amb una longitud total d'uns 119.500m (uns 96.500m són del col·lector principal i uns 7.000 m de col·lector corresponent al tram de Balsareny, i uns 17.000m es corresponen amb conduccions de noves incorporacions salines fins a aquest col·lector).

Es farà una canonada d'impulsió des de l'arqueta de captació de l'aigua de la Sèquia fins la futura planta de lixiviats de Balsareny.

6 - En quin punt es troba el projecte actualment?

El projecte es troba en un moment en què per demanar la llicència d'activitat s'han hagut de mirar els cinc plans directors que regeixen el nostre territori. Per poder avançar amb els tràmits administratius, l'empresa ha hagut de demanar que es faci un pla especial d'activitats, ja que l'activitat que volen dur a terme no està reglada en cap dels plans d'ordenació territorial que afecten la zona, però tampoc s’hi prohibeix el seu desenvolupament. Davant d'aquest buit legal, han hagut de fer aquest pla, que serà aprovat, o no, per la institució competent. Estem a l'espera de la seva aprovació.

7 - Realment tindrà un baix impacte ambiental?


El projecte s'integrarà en el paisatge. Existeixen exemples d'altres projectes que no impacten de manera visual o sonora en el medi ambient, com per exemple, la reserva de Manosque, ubicada al Parc Natural del Lubernon (França). Fins al moment no en tenim més dades.

8 - Us heu reunit amb la Companyia i/o us ha facilitat més informació del projecte?

No ens hem tornat a reunir amb la companyia, però si que ens ha fet arribar un document previ ambiental del col·lector, el qual inclou: plànols per on passarà el nou col·lector; diagnòstic territorial i del medi ambient afectat pel projecte;  causa i problemes que hi poden haver durant la construcció.

9 - Quins dubtes teniu?

Els principals dubtes que tenim tenen relació al medi ambient i l'impacte que causarà aquesta construcció. Tant el tema de la portada d'aigua per fer la construcció, la qual incrementarà en poc més de 100 l/s, com qualsevol possible trencament del col·lector de salmorres, el qual afectaria greument la salinitat de l'aigua, són els dos temes que més ens preocupen, perquè hem de tenir constància al 100% que aquests dos temes no succeiran, ja que sinó l'impacte ambiental seria greu. També volem saber amb exactitud a càrrec de qui anirà la construcció de les canonades de les salmorres i si l'ACA haurà de pagar quelcom en aquest projecte, ja que si és així això voldrà dir que nosaltres, els ciutadans, indirectament acabarem pagant l'obra i és quelcom que no volem que passi.

10 - En el cas que el projecte s'acabi fent, quin  percentatge de llocs de treball ocuparan balsarenyencs?

S'impulsarà la contractació de personal directe (200 persones durant la construcció i 30-40 durant l'explotació) i també personal indirecte. Suposem que això s’haurà de pactar amb l'Ajuntament.

11 - Veurem reduïda la nostra factura de gas pel fet de tenir els dipòsits al nostre poble?

Fins que no comencin les negociacions amb l'Ajuntament no ho sabrem.

12 - Els terrenys on es farà són del poble? Quin serà l'import de venda? Què es farà amb aquests diners?

Els terrenys són de particulars i suposem que es pagarà un lloguer pel seu ús.


Per qualsevol dubte us podeu posar en contacte amb nosaltres a: balsareny@esquerra.org

Grup ERC-Balsareny


dissabte, 13 d’octubre de 2012

Editorial

 













 
El Concili i el bisbe Pere

Un grup de persones de l’àmbit cristià han escollit Balsareny com a seu del Fòrum que commemora els cinquanta anys de l’inici del Concili Ecumènic Vaticà Segon (11 d’octubre de 1962) i, amb un cert retard, el 40è aniversari de la investidura de Pere Casaldàliga com a bisbe de Sao Félix do Araguaia (23 d’octubre de 1971). El Concili va suposar un pas molt necessari per posar al dia l’Església catòlica (aggiornamento, en deien) en aspectes com la flexibilització de la litúrgia, amb misses en llengües vernacles i de cara al poble, capellans sense sotana, l’obertura al diàleg amb altres confessions, el reconeixement de la llibertat religiosa i  la pluralitat cultural... En el seu temps —i especialment a l’Espanya «nacionalcatolicaintegrista»—, va suposar capgirar moltes rutines, sacsejar moltes inèrcies i fins i tot va generar rebel·lions obertes, com la de monsenyor Lefèbvre a França. Va sorgir una nova Església —impulsada, de fet, pels capellans joves, sensibles a l’obertura conciliar— més propera al poble, que s’organitzava en comunitats de base i que feia costat a les reivindicacions obreres, socials i democràtiques (recordem les vagues de la mina o la Marxa de la Llibertat). Tot i que no va resoldre encara alguns tabús molt arrelats (doctrina sobre el control de natalitat, ministeri de les dones...), es pot dir que, en general, el Concili va suposar per a l’Església catòlica una alenada d’aire fresc, just com volia el seu promotor, Joan XXIII. 

Una de les conseqüències col·laterals del Concili va ser l’aparició al Tercer Món de la Teologia de l’Alliberament, un moviment religiós i social que propugnava que el paper de l’Església en una societat opressora ha d’estar decididament al costat dels oprimits. El moviment, titllat de marxista, aviat va topar amb les estructures jeràrquiques d’una Cúria que, un cop finat Joan XXIII, va experimentar una involució que ja es va començar a notar amb Pau VI, encara en ple Concili, i, després del brevíssim lapse («Columbi lapsus», en digueren els Joglars) de Joan Pau I, es va fer palesa amb els pontificats de Joan Pau II i ara de Benet XVI. No cal dir que un dels principals exponents de la Teologia de l’Alliberament ha estat i és Pere Casaldàliga, el nostre balsarenyenc universal, qui ha sabut defensar les seves causes amb la fermesa, tenacitat i coratge d’un autèntic profeta.

Ens agrada que el Fòrum hagi volgut lligar la commemoració del Concili amb un recolzament a les causes del bisbe Pere, i que sigui Balsareny la seu d’aquesta important trobada, de les conclusions de la qual esperem poder, en números successius, informar una mica més a fons.


La senyera al balcó

Les circumstàncies polítiques s’han precipitat amb la convocatòria d’eleccions anticipades i amb l’assumpció de postulats sobiranistes clars per part de la coalició majoritària al Parlament, CiU, a part dels altres partits que ja optaven obertament per l’Estat propi. Les eleccions es veuran en clau plebiscitària i en el rerefons hi ha la voluntat de celebrar una consulta («preferentment» dintre de la legislatura) on s’ofereixi a l’electorat català el dret a decidir. Semblaria que en una democràcia això hauria de ser una cosa normal (vegeu com el Regne Unit i Escòcia s’han posat d’acord per celebrar el referèndum escocès el 2014), però tant el Govern espanyol com diversos grups de pressió de la caverna més profunda han posat el crit al cel i estan omplint els mitjans de missatges amenaçadors, insultants i catastrofistes. Caldrà ser més pedagògics que mai, saber explicar bé les coses, tenir arguments raonables enfront dels exabruptes i continuar fent camí per la via pacífica i democràtica.

L'Ajuntament de Balsareny, en el ple celebrat el 27 de setembre, va proclamar que Catalunya té dret a decidir sobre el seu futur de manera lliure i democràtica; a una hisenda pròpia que posi fi a l’espoli fiscal que patim; i treballar juntament amb els ciutadans i les entitats per fer cada vegada més àmplia la majoria social i econòmica necessària per esdevenir un estat propi dins de la Unió Europea. El grup d’ERC va proposar que es pengés l’estelada al balcó; la resposta va ser que normalment no es posa la senyera excepte en les festes senyalades, però que ho tindrien present.

Per altra banda, ja són molts els ajuntaments de Catalunya —recentment, el de Navàs— que han acordat, no tan sols penjar als seus balcons l’estelada amb caràcter permanent, sinó també proclamar-se moralment «territori català lliure i sobirà», instant el president de la Generalitat i el Parlament que iniciïn al més aviat possible el procés de declaració de sobirania nacional catalana i convoquin els referèndums i comicis necessaris per preparar la transició cap al nou estat català.  Com que el proper ple ordinari serà a finals de novembre, ja passades les eleccions, l’agrupació Balsareny per la Independència, branca local de l’ANC, s’ha adreçat formalment al consistori demanant-li que convoqui un ple extraordinari per debatre aquestes propostes.
 

Entitats

La vida de les entitats segueix el seu camí. S’ha celebrat la festa de la Gent Gran i quan aquest exemplar surti a la llum haurà tingut lloc una vegada més la Fira d’Entitats, amb la participació de prop d’una trentena d’associacions locals i amb una interessant xerrada de Josep Maria Solé i Sabaté sobre el present i el futur de Catalunya. S’ha presentat una nova associació local (GADA), s’han celebrat assemblees a entitats com el Centre Instructiu i Recreatiu o la Penya Barcelonista de Balsareny per renovar les respectives juntes, i la dels Pastorets de Balsareny per començar a posar fil a la propera temporada. També la Coral Sant Esteve està acabant de perfilar les activitats d’un 2013 en què celebrarà el seu cinquantenari, una fita remarcable que mereix una felicitació cordial. Entre tots anem fent coses, entre tots anem fent país. Hi ha molta feina a fer, encara, però mentre hi hagi gent amb ànims de posar-hi empenta, ens en sortirem, reeixirem.

CCB

GADA: Autoajuda per deixar l'alcohol

SOCIETAT / SALUT
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
GADA:  Autoajuda per deixar l’alcohol

El passat dia 27 de setembre, a la sala petita del Sindicat, va tenir lloc l’acte de presentació de l’Associació GADA (Grup d’autoajuda per deixar l’alcohol), una nova entitat balsarenyenca que té com a objectiu combatre l’addició a l’alcohol.

Va obrir l’acte el Dr. Josep Cañellas, que va parlar dels efectes nocius físics del consum d'alcohol. Va explicar com l’addicció a l’alcohol, igual que a d’altres drogues, repercuteix en la salut i pot provocar problemes al fetge, pàncrees, càncer de gola, etc., a part d’altres seqüeles col·laterals (agressivitat, violència domèstica, risc d’accidents de treball i de circulació). Va destacar que l’alcoholisme és una malaltia crònica, que es pot tractar, però que fins i tot quan sembla que s’ha superat, a la més mínima que hom baixi la guàrdia s’hi pot recaure. També va subratllar que als que la pateixen els costa molt d’assumir que es tracta d’una malaltia i que no la poden controlar.

Tot seguit va parlar la psicòloga Dra. Anna Gallardo, que va tractar dels efectes nocius psicològics del consum d'alcohol. Va explicar que l’alcoholisme és una malaltia multidimensional: en l’àrea del comportament (psicologia), en les seves conseqüències socials (família, amics) en l’accidentabilitat (laboral, conducció perillosa) i en altres aspectes legals (baralles, homicidis).

En algun moment de la vida, va dir, el 90% de les persones adultes han tingut alguna experiència amb l’alcohol, un 60% han tingut un o més esdeveniments adversos relacionats amb l’alcohol. Moltes persones, per sort, a partir d’aquestes experiències aprenen a moderar la beguda i a no desenvolupar dependència o abús per l’alcohol. Els trastorns relacionats amb l’alcohol poden aparèixer pel consum (dependència i abús) o bé induiïs (intoxicació, abstinència, deliri, demència, psicosi, trastorn de l’estat d’ànim, ansietat, etc.).

Davant de la malaltia, les estratègies i l’objectiu del tractament i rehabilitació estan orientats a establir un acord molt clar entre l’alcohòlic i els membres de la família, ja que és tan important la persona afectada (que es motivi i es mantingui abstemi de per vida) com la seva família. S’acostumen a combinar tècniques farmacològiques i psicosocials; l’abordatge terapèutic es basa en el cicle evolutiu de les persones, ja que l’alcoholisme del jove, de l’adult i de l’ancià presenta perfils i problemes diferents, amb repercussions tant per a ell com per a la seva família diferents (pares, parella, fills petits o grans, etc.).

Els tractaments són individuals en la fase d’inici (comportament), de grups (on el recolzament mutu augmenta la motivació i la malmesa autoestima), teràpia familiar i/o de parella (hi ha disfunció en el sistema familiar que cal modificar) i els grups d’autoajuda (que reforcen la decisió de no entrar en contacte amb l’alcohol). És molt important l’educació dels adolescents i joves, als quals s’ha d’informar adequadament amb l’objectiu de prevenir la possible malaltia.

Finalment va intervenir Esteve Carreté, qui va presentar els altres membres de l’Associació GADA i va explicar els objectius que es proposen dur a terme, sense cap ànim de lucre: 

  • treballar en el reconeixement del malalt alcohòlic;
  • donar suport als malalts i a les seves famílies per tal que puguin accedir als tractaments que es fan al CAS de drogodependències de la Fundació Althaia de Manresa;
  • crear un grup d'autoajuda, fent xerrades periòdiques d'orientació sobre l’alcoholisme per tal d'evitar les recaigudes; i
  • col·laborar en activitats de prevenció, enfocades als joves, adolescents i a tothom en general.
També va participar en l’acte Sandra Fàbregas, treballadora social de l’Ajuntament de Balsareny.  

Algunes persones assistents es van adherir a l’entitat com a socis, i alguna es va interessar per la manera com es podria ajudar en determinats casos concrets.

Els organitzadors van fer constar la seva gratitud a tothom qui ha ajudat a fer possible que s’hagi constituït aquesta associació, i en especial al Dr. Cañellas, a la psicòloga Dra. Anna Gallardo, a la treballadora social Sandra Fàbregas, a l'Ajuntament de Balsareny, tant a l’alcalde Jaume Rabeya com al regidor de Salut, Jaume Vila; i va agrair l'assistència del públic present, entre el qual hi havia el president de l'Associació Manresana d'Alcohòlics Rehabilitats, acompanyat de quatre membres de la seva junta.

Qui desitgi posar-se en contacte amb l’Associació GADA, per fer-se’n soci i col·laborar que aquest projecte arribi a més persones amb problemes d’addicció a l’alcohol, o per oferir o demanar ajuda, pot fer-ho als telèfons 938396100 (Ajuntament, Sandra Fàbregas), 938396127 (CAP, Dr. Cañellas), 938748040 (Dra. Gallardo, consultori) o 650872239 (Esteve Carreté), o a l’adreça electrònica karparer@gmail.com .

Sarment

La gent gran al Parlament


La Gent Gran al Parlament

Una representació de membres del Consell de la gent gran del Bages (entre els quals hi havia el president del Casal de Balsareny, Esteve Díaz) van visitar el dia 1 d’octubre el Parlament de Catalunya en el marc dels Plens de l’Experiència que s’hi celebren cada any des del 2004 per commemorar el Dia Internacional de la gent Gran i, aquest any, l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu. En aquests Plens, les persones gran poden fer arribar les seves reflexions, inquietuds i experiències als diferents grups polítics amb representació parlamentària. Joan Cals, representant del Consell consultiu de la gent gran del Bages, hi va llegir una ponència que recull les principals preocupacions del col·lectiu, entre les quals:

La qualitat de vida en la salut: demanant millores en la prevenció de malalties cognitives, potenciant els circuits de salut i l’educació en hàbits saludables i demanant canvis en la manera d’aplicar la taxa de l’euro per recepta amb criteris d’equitat envers les persones grans amb economies més febles.

El lloc de vida: destacant que la gent gran vol viure i envellir a casa; impulsant polítiques que facilitin la remodelació i l’accessibilitat als habitatges; i demanant actuacions d’urgència enfront dels desnonaments que afecten persones grans.

A nivell econòmic: fent esment que la gent gran ha estat la principal constructora de l’estat del benestar que fins ara hem gaudit i ara en pateix les retallades.

Reptes de futur: potenciar la formació, l’accés a les noves tecnologies i aconseguir superar certs estereotips en els mitjans de comunicació; i adaptar l’urbanisme als problemes de mobilitat i accessibilitat.

Sarment
Foto: Consell de la Gent Gran

Festa de la Gent Gran


 
 
SOCIETAT
 
Festa de la Gent Gran

Els dies 6 i 7 d’octubre van tenir lloc la ja tradicional Festa de la Gent Gran. Va començar dissabte amb l’Aplec del Roser a l’església romànica de Sobirana de Ferrans. A la tarda, al Sindicat, dintre de la temporada de SonaB, va haver-hi un recital de boleros a càrrec de Núria Cols. En acabar, actuació de la Coral Infantil Romaní i de la Coral Els Ametllers (a la foto), lliurament d’obsequis i aperitiu.

El diumenge hi va haver la missa especial per a la Gent Gran, seguida per una actuació dels Geganters i Grallers i el Ball de la Faixa de Balsareny. A migdia, al Sindicat, el dinar de la festa, seguit per un animat ball amb Doble Swing i Fernando, la Veu de Mèxic.

Sarment
Foto: J. Peralta

Adéu al Servei de Psicologia Municipal


OPINIÓ

Adéu al Servei de Psicologia Municipal

Abans de les vacances d’estiu, l’Ajuntament de Balsareny va comunicar a la direcció de l’escola Guillem la suspensió del Servei Municipal de Psicologia a partir del setembre.

En primer lloc, ens agradaria recordar els orígens d’aquest servei que es va crear l’octubre del 1980. En aquells moments, l’AMPA de l’escola Guillem de Balsareny ja va veure la necessitat de contractar un professional de la psicologia per atendre la població infantil de la Llar d’Infants i l’Escola Guillem. Aleshores hi havia ganes d’avançar en ferm per millorar la qualitat de l’educació. Es va aconseguir l’ensenyament en català i també es va treballar molt per atendre les necessitats de tot tipus d’alumnat —fins llavors gens contemplat— i fer realitat la igualtat d’oportunitats. El Servei de Psicologia, en aquells moments, es va creure que seria l’element ideal per a treballar amb l’alumnat de necessitats educatives especials i les seves famílies i, des de bon començament, també es va convertir en una eina d’assessorament pedagògic per als professionals de l’educació del nostre poble.

Cal dir que no va ser un camí fàcil; les AMPA van tenir moltes dificultats per implantar aquest servei. En un principi, es va cobrar una quota a totes les famílies, independentment de si n’eren usuaris o no, perquè es considerava que tothom en sortia beneficiat, ja fos a nivell individual o col·lectiu de treball a les aules. La introducció del Servei de Psicologia va ser acceptada de forma progressiva i, amb el temps, tothom va prendre consciència dels avantatges que oferia tenir-lo a les escoles del poble i que la figura del psicòleg/a fos un professional més de l’àmbit educatiu de Balsareny.

Després d’uns anys de manteniment del Servei de Psicologia per part de les AMPA de la Llar d’Infants i l’escola Guillem, el mateix Ajuntament, conscient de la necessitat i els bons resultats, es va fer càrrec del servei, i no cal dir que va ser una millora educativa molt important. D’aquesta manera, l’escola de Balsareny comptava amb un Servei de Psicologia propi i es va convertir, juntament amb altres tres escoles, en una icona capdavantera al Bages. Ens vam avançar a l’estructura que poc després es crearia des del Departament d’Ensenyament: l’EAP.

Del Servei Municipal de Psicologia de Balsareny se’n van fer càrrec diferents professionals, tots ells molt competents en aquest camp, tal com han demostrat després en els àmbits professionals que han exercit. La societat avançava i aconseguia nous reptes educatius; per això, l’any 1981 el Departament d’Ensenyament de Catalunya va crear els EAP, uns equips d’assessorament i orientació psicopedagògica formats per psicòlegs, pedagogs i assistenta social. A l’escola de Balsareny també li corresponia treballar amb l’EAP del Bages i rebre aquests serveis, però molt encertadament va conservar el seu propi gabinet psicològic, perquè oferia una dedicació més àmplia als centres de la nostra població . Des de l’inici, el Servei Municipal de Psicologia de Balsareny i l’EAP del Bages es van coordinar de manera òptima i aquest treball conjunt va permetre avançar en una mateixa direcció en el camp psicopedagògic.

Després de tots aquests anys, cal que expliquem en què ha consistit la tasca del Servei Municipal de Psicologia. En primer lloc, en volem destacar l’immillorable servei, que ha abastat des del treball individual amb els nens fins l’assessorament a les famílies, al professorat de les escoles del municipi —Infantil i Primària, Llar d’Infants, EM de Música i Teatre i l’IES Llobregat— i a les regidories d’Ensenyament de l’Ajuntament. Durant aquests anys, la figura del Tècnic en Educació ha estat qui ha coordinat els diferents serveis educatius.

Els nens i nenes d’aquest poble coneixien la psicòloga des de la Llar d’Infants i la rebien com una persona més que formava part de la seva educació i creixement. Aquest fet facilitava en gran mesura l’apropament dels alumnes a ella i la comunicació es realitzava en un ambient de confiança i seguretat, lluny de la barrera que suposa, moltes vegades, mostrar obertament amb un psicòleg les teves emocions, pors, dubtes, fracassos... Amb els anys, els nois ens han expressat, moltes vegades, la seva gratitud per l’ajuda rebuda des d’aquest Servei.

Per als alumnes també ha estat molt important la resposta immediata que els oferia la psicòloga. Moltes vegades, els mateixos nens demanaven per anar-la a veure. Conviure tots plegats ha facilitat donar una resposta en breu. Ha estat com tenir “el metge especialista” a casa.

Per altra banda, el Servei Municipal de Psicologia ha proporcionat a les famílies que ho necessitaven un espai i un temps per reflexionar conjuntament la manera d’ajudar els seus fills a avançar. El fet de pensar plegats una problemàtica afavoria progressar en l’anàlisi dels casos i/o la derivació cap a professionals especialitzats que fessin teràpies amb durades més llargues.

La figura de la psicòloga —en els darrers anys, la Joana— moltes vegades ha contribuït a acostar posicions entre les diferents persones que intervenim en l’educació: nens, famílies i mestres establíem línies de treball conjuntes que ajudaven molt a l’evolució i maduració dels nens. El camp d’actuació ha estat molt ampli: el naixement d’un germà, la gelosia, el patiment, les pors, les adopcions, les dificultats en les relacions, les separacions, la mort d’un familiar, les actituds poc positives d’alguns alumnes, etc.

Per als mestres, el Servei Municipal de Psicologia ha estat, en molts moments, un treball cooperatiu. Ens ha orientat favorablement davant de les dificultats d’aprenentatge d’alguns alumnes, les conductes que interfereixen el treball en una aula, les dificultats de relació entre iguals, etc. Per als mestres, comptar amb la psicòloga al centre ha suposat una agilitat i eficàcia en l’orientació psicopedagògica d’alguns alumnes i el seguiment de pautes d’actuació individuals i col·lectives.

En el nostre cas, la psicòloga ha estat una peça clau en la formació dels mestres a través de seminaris, grups de treball i claustres. Hem aprofundit temes molt diversos: el llenguatge, les emocions, la mediació, la relació de l’escola amb les famílies, etc. En tot moment, ens ha aportat els seus sabers des del camp de la psicopedagogia que ha completat la nostra formació. Igual que amb els alumnes i les famílies, la psicòloga al centre representava la immediatesa en les demandes i la tranquil·litat en les actuacions.

A més a més d’aquestes tasques, des de l’any 2006 s’ha posat en marxa el programa “Projecte de Millora de l’Èxit Escolar”, subvencionat per la Diputació de Barcelona. Aquest consisteix en un treball de coordinació entre les escoles de Balsareny, Sallent i Cabrianes i l’IES Llobregat. La Joana, com a psicòloga Municipal de Balsareny, i el Ramon Garcia, com a Tècnic en Educació de l’Ajuntament de Sallent, són els responsables del projecte, que coordinen i el fan avançar amb encert.

En aquests moments, el Servei Municipal de Psicologia a l’Escola Guillem ha desaparegut. S’ha posat punt i final dràsticament a tota una història plena d’esforços i èxits des de fa 32 anys. Des d’ara comptarem amb els serveis de l’EAP del Bages, però no cal dir que la diferència de dedicació horària i la immediatesa en les respostes es veurà molt reduïda.

Ens sap greu que un servei que va costar molt de crear se suprimeixi sense marge de negociació. Volem que sapigueu que les “retallades municipals” en el camp educatiu es fan notar, i molt. La primera escapçada va ser reduir el 50% del pressupost que l’Ajuntament dóna a l’escola. Esperem que les prioritats a l’hora de reduir-ne altres siguin encertades i, sobretot, dialogades. Voldríem ser optimistes i creure que en millors moments econòmics es pugui restablir el servei i dialogar sobre els ajuts econòmics que l’Ajuntament fa a l’escola Guillem.

Claustre de mestres de l’escola Guillem de Balsareny

Nota: Volem donar les gràcies a la psicòloga, Joana Almansa, per la seva dedicació i la gran professionalitat que durant tants anys hem pogut compartir. Trobarem a faltar els teus consells.

Quan el sentit comú desapareix


OPINIÓ

Quan el sentit comú desapareix

El món del funcionariat és de vegades un xic complex d’entendre. Per aquest motiu voldríem fer quatre pinzellades, per tal que el lector pugui entendre perfectament el que volem explicar.
L’articulació dels funcionaris es fa mitjançant una estructura bàsica, que s’articula en grups, cossos i nivells. Un cop que una persona adquireix la condició de funcionari, s’integra en una estructura matricial en base als denominats grups, en funció dels estudis mínims exigits pel seu accés, i en base als cossos, atenent les característiques de les funcions a desenvolupar. La funció pública espanyola té cinc grups de titulació:

  • A: Tècnics superiors, on es requereix una titulació de llicenciat universitari o enginyer superior.
  • B: Tècnics mitjans, on es requereix una titulació de diplomat o enginyer tècnic.
  • C: Administratius, amb una titulació de batxillerat, FP II o tenir un mòdul de grau superior.
  • D: Auxiliars administratius, amb graduat escolar, FP I o mòdul de grau mitjà.
  • E: Personal subaltern, amb certificat d’escolaritat.
A partir d’aquí el sou de cada grup és totalment diferent depenent del grup a què pertanyi i al nivell, tot i que el sou base d’un A no pot superar en tres vegades el sou d’un E. Llavors existeixen altres components que fan que la diferència pugui ser major.

Amb tota aquesta aproximació al funcionariat públic, volem explicar que, en les darreres setmanes, a l’Ajuntament del nostre poble hi ha hagut uns moviments poc clars. Després de suprimir el servei de psicòloga a l’Escola Guillem (grup A dins el funcionariat), la persona que ocupava aquest càrrec ha anat a cobrir la vacant que ha deixat una interina de l’Escola Bressol, després que no se li renovés el contracte. La qüestió és que la interina pertanyia al grup C. Actualment la persona que ocupava el grup A, està realitzant tasques del grup C.
Després que la Diputació de Barcelona fa uns anys va fer una auditoria on va detallar la funció que realitzava cada funcionari de l’Ajuntament de Balsareny, així com les hores de dedicació i el sou que li pertocaria, resulta que el sou de la persona que ha davallat dos grups continua sent el mateix. És a dir, menys càrrec i el mateix sou.

Davant d’això vàrem demanar a l’Ajuntament, primer de tot, per què es feia fora la persona del Grup C, i ens van respondre que per amortitzar la seva plaça, és a dir, per reduir costos, davant la davallada de nens a l’Escola Bressol en aquest curs 2012/13. La sorpresa és que el sou de la persona que ocupava unes hores a l’Escola Guillem, com a grup A, no se li ha retocat. Per tant, continua cobrant el mateix, tenint menys responsabilitat, i on l’auditoria de la Diputació de Barcelona va deixar ben clar quin era el barem de les retribucions, segons el lloc de treball.
Si el que es volia era fer una reducció de costos, potser el sou també s’hauria d’haver retocat. Però la qüestió es torna més kafkiana: la funció de la directora, quan exerceixi com a persona de suport de l’Escola Bressol (Grup C) serà de fer de suport a les aules, és a dir, haurà d’estar a les ordres d’aquella persona que és manada per ella. Serà manadora i manada al mateix temps. Algú sap com es pot fer això?

Tot plegat és un desgavell. És per aquest motiu que el Grup Municipal d’ERC a Balsareny volem donar a conèixer aquesta situació, ja que no creiem ni just ni ètic que una persona a qui se li elimina una funció on tenia una retribució d’acord amb el seu grup funcionarial, ara se li continuí pagant el mateix, quan la seva tasca com a Grup A a l’Escola Guillem ha desaparegut, i la seva nova tasca com a Grup C requereix un sou molt més baix. Si realment volien amortitzar i reduir costos, l’Ajuntament de Balsareny ha fet cas omís a la Diputació de Barcelona, a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat i al sentit comú, i d’amortitzar res de res. Manquen respostes clares i concises, manca sentit comú.

Grup Municipal d’ERC

Rossend Alsina, showman autònom


ENTREVISTA

 
Rossend Alsina, jove afecció feta realitat

En Rossend Alsina Calpe (el “Rossendo”) té per nom artístic “Showman Autónomo”. En Rossend va néixer a Balsareny l’any 1955 i va realitzar els estudis primaris als Claretians de Sallent i el batxillerat a La Salle de Berga; posteriorment va fer un curs de Realització de cine i televisió a Barcelona. També compta amb la formació de solfeig, que va cursar a l’Escola de Música de Manresa, i, tal com ens diu ell, “practico el Pich & Pat al meu hort”. L’últim llibre que ha llegit és L’ombra de Sant Benet, de Ramon Carreté i Adolf Todó. Pel que fa als viatges li encanta viatjar per Tailàndia, l’Índia i Eivissa.

—Balsareny coneix els orígens de Cal Rossendo. Què en recordes, de la teva infantesa?

—La meva família tenia carnisseria i botiga de queviures i hi havia molta feina. Me’n recordo de l’avi Rossendo i de la iaia Agustina, que em van estimar molt, i de la meva mare i el meu pare, sempre treballant i que jo els ajudava.

—Actualment el poble et coneix de fa anys com a un gran showman. Explica’ns: com va anar el dedicar-te al món de l’espectacle?

—Aquesta afecció em ve del néixer. Recordo que als 17 anys ja tenia un cotxe que enganxat al vidre del darrera hi portava una inscripció que deia: “Señora, no se ría, que su hija puede estar dentro”. Era una furgoneta amb un telèfon mòbil i tot. Van passar els anys i em vaig posar a tocar les castanyoles del meu avi Isidoro, que era manyo, les quals eren d’un tipus petit, molt adients per a poder tocar les jotes. En trobar-les un bon dia, va ser quan va començar tot.

—Balsareny Avui recorda la que crec que va ser la teva primera aparició pública en el marc de la Sala Sindicat. Podríem reconstruir com va sorgir?

—Érem a l’any 1984 i jo ja estava fent de showman en clubs i festes privades; a la ciutat de Barcelona jo era un showman amb nòmina. Al Sindicat hi he tingut dues actuacions, una per una festa organitzada per la Perruqueria Mercè, molt amiga nostra, i una altra l’any 2006, quan l’Ajuntament va organitzar l’espectacle “Andalunya”.

—Des del carrer, a sota casa vostra s’han escoltat tocs de trompeta. També tens coneixements musicals o bé són simplement d’orella?

—La veritat és que és molt difícil tocar d’orella: necessites una base de solfeig per poder mínimament llegir, escriure i així crear música. Espero seguir estudiant i aprenent tan com pugui.

—Finalment, explica’ns: quina és la teva dedicació artística actual?

—Doncs bé, ara estic compromès amb YouTube. Des del mes de març d’enguany ja hi tinc 15 vídeos penjats i durant aquests següents mesos n’hi he penjat un de nou, ja que aquest va ser el tracte. Existeix un canal obert amb el nom de “Showman Autónomo”, format per vídeos en català i castellà, per arribar a gent d’Espanya i Amèrica del Sud que em puguin veure. Aprofito per dir-vos que amb aquesta crisi que estem patint intento fer arribar somriures a persones que encara avui no saben que existeix aquest gest que implica ser feliç. Treballo i estic molt il·lusionat amb tot un seguit de projectes de cara al futur.

—I un darrer interrogant més: quina part hi té a veure la teva parella, la Kalisa, en el teu món artístic?

—Més que parella, la Kalisa Rios és la meva directora artística, ja que, com de segur sabeu, ella és una gran actriu, directora i professora de teatre, i puc dir-vos que sense els seus coneixements i els seus bons consells, encara avui estaria cantant a la dutxa. A la Kalisa la coneix un gran nombre de gent arran de les seves actuacions dins el programa Karakia en representació del seu país, Colòmbia. I res més, afegir que us espero al meu canal de Youtube “Showman Autónomo”, al qual hi podeu anar a parar també cercant el nom de Sendow o Rossendini. Espero que us agradi.

Josep Gudayol i Puig