dijous, 26 de gener de 2012

De freds i fredorades

DE MEMÒRIA (13)












A principis del segle passat es va publicar una famosa Geografia general de Catalunya sota la direcció de Francesc Carreras Candi. Era la primera d’aquella envergadura i es servia ja de fotografies. En el volum de la província de Barcelona, redactat per Cels Gomis, es dóna notícia del nostre poble i, entre altres curiositats, se’n descriu el clima amb aquestes paraules textuals i ortografia antiga: “Lo seu terme és muntanyós i de clima frescal”. Això era l’any 1910.

Trenta anys més tard, el clima no havia pas canviat. I puc assegurar que, a l’hivern, es passava de “frescal”. Habitualment feia un fred rigorós, agreujat per la falta de mitjans per a combatre’l. Encara aquí he d’insistir que la guerra havia empobrit el país i endarrerit l’accés a avenços que els països veïns ja havien aconseguit. Poques cases de Balsareny tenien mitjans de calefacció poc o molt acceptables, com és ara la calefacció central.  La majoria s’havia de refiar d’estufes rudimentàries situades en un lloc estratègic de la casa, on es feia vida. El fred dominava la resta d’habitacions, un fred glacial. Les estufes, quan n’hi havia, funcionaven amb carbó de pedra —car i de mal trobar—, amb serradures, que es compraven a la serradora de l’Orriols, i sobretot amb llenya que s’anava a fer al bosc (si us fixeu en fotos antigues, tot es veu molt més pelat que no pas avui). A moltes cases hi havia encara el foc a terra, avui celebrat com a llar de foc. Anava amb llenya, naturalment, i servia també per cuinar, però escalfava molt poc. Cal tenir present que l’aïllament de portes i finestres era precari i el fred es ficava per totes les escletxes.

Un altre sistema d’escalfar-se eren els brasers. Eren, per a qui no n’hagi vist mai cap, una mena de palanganes d’aram, emmarcades en un bastiment de fusta amb la rodona al mig. Se solien posar sota la taula o a prop d’on hom volgués escalfar-se, bàsicament els peus. Gastaven carbó vegetal, d’alzina, que venien els carboners, sempre emmascarats. Els brasers tenien l’inconvenient que si el carbó no cremava bé produïa monòxid de carboni i unes intoxicacions —mal de cap i vòmits— que podien fins i tot matar. No recordo que a Balsareny morís mai ningú d’això.

Un altre problema d’aquells hiverns —a part dels inevitables i dolorosos penellons— era a l’hora d’anar al llit. Sense res que hi ajudés, tant les habitacions com els llençols semblaven de glaç i despullar-se era una aventura perillosa. Afortunadament tothom se n’empescava alguna per esmorteir aquella sensació inicial: una rajol calent embolicat de roba, una planxa antiga igualment embolicada, un calorífic d’aigua. Un munt de solucions casolanes i barates, petits invents que el fred esmolava.

De tots aquells hiverns d’abans, cal fer esment del de l’any 1956. El dia de la Candelera, 2 de febrer, es va girar un vent siberià mai no vist de memòria de balsarenyenc (vull remarcar, però, que la memòria meteorològica sol ser molt fluixa). Durant dues setmanes,  els termòmetres no van pujar de més de quinze sota zero i van arribar fins a vint. Jo llavors treballava a la mina, al despatx, i anar-hi i tornar-ne en bicicleta era un esport de risc: el Balç, llavors empedrat, era una pista de gel i tocar els frens era una trompada segura. I per als cotxes, una perillosa virolla que de vegades et feien davant teu (i tu, per terra!). I com jo, molts poden explicar-ne alguna. Aquell fred persistent va matar definitivament les poques oliveres que encara hi havia al terme, especialment a la costa del Castell (al pati d’armes s’hi conserven unes  peces d’un trull —molí d’oli— trobades a la costa). Així es va acabar una indústria que havia donat nom a un carrer del poble, el Trull.


I per acabar, tot i que no és ben bé dels anys que relato, no puc deixar passar la nevada excepcional del Nadal de 1962. Balsareny va quedar aïllat uns quants dies per més o menys un metre de neu. Mil anècdotes que els que érem vius aquell dia i encara ho som recordarem sempre.

Diuen que el temps és boig. Sí que ho és, però des de sempre.

Jordi Planes, febrer de 2012


Fotos arxiu Jordi Sarri. Nevada del 1962

dimecres, 18 de gener de 2012

Els Reis d'Orient arriben a Balsareny


La Comissió Organitzadora de la Cavalcada dels Reis d'Orient vol agrair la col·laboració de moltes persones adultes en la cavalcada d'enguany. Gràcies a tothom per fer-la tan lluïda. Us animem a continuar-hi participant els propers anys.

Fotos Jordi Sarri



dilluns, 16 de gener de 2012

Maria Dolors Soler, peregrinació a Lourdes des de 1984

ENTREVISTA



















Ens trobem a cal Merenci, la casa de la Maria Dolors Soler i Costa. «Recordo que era l’any 1984 quan amb el meu pare i una tieta vaig anar per primera vegada al Santuari de la Verge de Lourdes. També recordo molt bé que l’any següent ja hi vaig anar amb el grup de peregrins. Cada any som un centenar».

La Maria Dolors va néixer a Balsareny el 18 d’agost de 1944. Li agrada llegir, i ho fa en Braille degut a la seva falta de visió ocular, i alguns llibres que ha llegit són Aloma i La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. En la vida quotidiana la motiva el fet de poder sortir a caminar i li encanta l’art del ganxet.

—Quant temps fa que fas aquests peregrinatges?

—Aquest 2011 s’han acomplert 27 anys des que assisteixo a Lourdes; i des del 1987, quan vaig conèixer una comunitat de cecs de Vic, hi vaig amb ells.

El sistema Braille és la modalitat d’escriptura que permet llegir a les persones invidents. Com vas aprendre a escriure i llegir en Braille?

—Era l’any 1989 i, com a conseqüència d’haver-me afiliat a l’ONCE, vaig conèixer un noi cec de Capellades. Ell fou qui em va donar a conèixer el sistema de Braille. Jo anava a Capellades i ell me n’ensenyava l’abecedari. Ara aquest jove ja no està entre nosaltres, ens va deixar a l’edat de 41 anys per anar a la casa del Pare.

—Actualment escrius en Braille en català. Ja que provens d’una escola feta en castellà, recordes com vas aprendre a escriure’l?

—Després de l’etapa escolar, vaig viure uns vint anys sense escriure res més. Després va ser el meu nebot Manel qui em dictava textos d’un llibre escolar seu.

—Tornem a Lourdes i a les ofrenes. Què és una ofrena?

—Una ofrena és oferir a la Verge alguna cosa. Poden ser flors, una peça de roba, alguna petició, etc. Al present se li poden afegir unes paraules dites des de dalt d’un faristol. Una ofrena que li vaig fer a la Verge va ser una manta de ganxet.

—Com i on us reuniu per planificar la peregrinació cap a Lourdes?

—Fins ara som un grup de nou persones invidents que ens trobem en comunió al poble de Malla, a Osona. Jo sóc l’única d’aquestes nou persones que sóc del bisbat de Solsona, les altres són del bisbat de Vic. No obstant això, la peregrinació la formen unes mil persones.

—Finalment, voldries afegir-hi quelcom?

—Sí. A favor de totes les persones que pateixen d’una falta de visió, he de dir que en moltes ocasions, la nostra societat no ens té prou en compte; per exemple, en qüestions urbanístiques. Darrerament, en tenim una prova evident: la supressió de les voreres representa per als invidents la falta d’un punt de referència per tal de poder-nos desplaçar sols.

Josep Gudayol i Puig, gener 2012

Sara Calpe, col·laboradora amb MIC al Paraguai

ENTREVISTA


«Crec recordar que fa més de tres anys que vaig entrar a tenir una relació directa amb la comunitat Claretiana de Manresa. Les monges són aquest meu contacte amb MIC (Missioneres Institució Claretiana). Des de Balsareny som la Núria Juncadella i jo mateixa les que podem fer aquestes aportacions, gràcies al nostre proveïdor Teixits Bonals, el qual ens permet enviar les peces de roba que MIC fa arribar a les persones pobres en el projecte del Paraguai».

Sara Calpe de Gracia va néixer a Fígols el 15 d’agost de l’any 1930. Li agrada llegir, però com que és una persona involucrada amb diferents entitats locals, no té massa temps per fer-ho. «Ben segur que haureu observat que amb un caràcter bellugadís em moc dins d’un món conduït per aquest nervi balsarenyenc. Això sí, sense falsa modèstia, mai no m’ha agradat tenir cap protagonisme». El caràcter sociable de la Sara fa que s’hagi involucrat en projectes com aquest.

A continuació transcrivim el comunicat que va emetre l’hospital públic de Yhú, que rep aquesta ajuda social:

«Aquell estiu, el director de l’hospital Dr. Freddy ens va convidar a celebrar l’aniversari de l’hospital. El 14 d’agost de 2008 ens hi vam apropar i vam participar en l’acte que es va iniciar amb la celebració de l’eucaristia. La festa va continuar amb danses típiques i música paraguaiana. Es va fer després d’un agraïment amical pels seus donatius econòmics per comprar material sanitari, que aquell any va ser menor, i per la generositat de la Sara Calpe que cada any entrega roba per fer llençols i bates pels pacients. Aquest gest ens va sorprendre molt i més quan ens va fer entrega d’un preciós ñanduti i un barret elaborat amb el mateix material».

Ñanduti és una paraula guaraní que significa teranyina i correspon a una de les expressions populars més característiques del Paraguai.

I tot seguit es transcriu una carta que va rebre la Sara des de Yhú:

«Quiero agradecer al grupo del campo de trabajo las sonrisas que despertaron en los niños de Kaiho de Tekohamiri: han hecho mucho bien a las personas que pudieron acercarse y nos enseñaron a las misioneras que la cultura y el idioma no son barreras para hacer felices a las personas. Lo que cuenta al final de todo es el amor y la voluntad que ponemos en logarlo y eso ustedes lo demostraron. Quiero que sepan que todos: Eli, Rebeca, Mar, Alberto, Jaime, Sandra, Lorena, Natalia, Lourdes tienen un lugar muy especial aquí en Yhú, se lo ganaron y se lo merecen».

Josep Gudayol i Puig, gener 2012

Balsareny Avui

Ara un color, ara un altre

Deixant a banda la crisi, els esforços de governants i opositors a Balsareny per anar endavant socialment, en  urbanisme i en Infraestructures s’han fet evidents. L’Ajuntament de Balsareny ha iniciat les obres d’adequació de les dependències interiors de l’antiga Llar d’infants per tal de condicionar-les per a les entitats del poble. Aquestes obres tenen un cost d’uns 45.000 euros i és previst que s’acabin entre febrer i març d’enguany.

Segons s’ha pogut saber, les obres les porta a terme l’empresa balsarenyenca “Construccions Artigas” i preveuen també adequar l’espai del parc infantil de l’escola com a espai enjardinat i obert al públic. Així doncs, Balsareny disposarà d’un nou indret per al descans i el lleure. L’esforç democràtic d’agrupar persones en un mateix lloc contribueix a unificar els habitants de Balsareny, facilitant arribar a enteses millors entre tots.

D’altra banda, darrerament també s’han pogut veure unes obres de moviments de terra sota el carrer del Trull, per tal d’habilitar en bones condicions l’espai que ja fa temps es va adequar com un aparcament públic.



El Sindicat va quedar petit

“De tan ple que està no hi podràs entrar. La gent omple fins hi tot el vestíbul”, són recomanacions que es van poder escoltar el matí de la celebració nadalenca que l’escola Guillem de Balsareny va dur a terme, un any més, a la sala Sindicat. Aquesta va quedar petita doncs, ja que en una tercera part ja era ocupada pel gran nombre d’alumnes que en aquest curs 2011-2012 són pedra viva a les aules de l’escola.

A partir de la presentació, feta pels mateixos alumnes, amb contes, acudits, flaixos publicitaris, cants, coreografies ballables de països diferents, llums i colors desfilaren amb el missatge de “Bon Nadal i feliç any nou 2012”.

Cal felicitar tot el professorat de l’escola balsarenyenca per aquesta iniciativa en la direcció d’un acte cultural i escolar molt vistós.



Final de curs de l’Escola de Música

A les portes del Nadal de 2011 va tornar a arribar la valoració educativa musical en l’àmbit de l’Escola de Música Municipal de Balsareny. L’escola compta amb la direcció de Joana Almansa, i amb la responsabilitat com a cap d’estudis de Pau Bombardó, juntament amb el treball de tot l’equip de professors que formen part de la didàctica d’instruments musicals com el piano, violí, guitarra, saxofon, bateria, etc.

A dos quarts de set de la tarda començava la teranyina d’intèrprets, instruments i autors: Rosa Herrera (piano), crescendo, descrescendo Emonts; Martina Junyent (piano), Old McDonald; Mireia Caballero (piano), Lightly Row; Aina Rodríguez (piano), Robin Redbreast; Pol Artigas (piano), Oh Susanna; Paula Martínez (violí), Love me tender; Mar Prat (piano), Cascavells de Nadal; Laia Carulla (piano), Tango; Laia Rodríguez (piano), Samba Brasil; Maria Sánchez (piano), Ara ve Nadal; Laura Acevedo (piano), amb la col·laboració de Núria Díaz (piano), When the saints; Paula Villagrasa (bateria), Tango; Judit Capdevila (piano), Clocks; Sara Estruch (piano), Big Band Tune; Àxel Garcia (clarinet), A groovy kind of love; Paula Caballero (saxo), Cravin Calypso, combo B, London Bridge.

El cor infantil, del qual cal destacar un gran estudi en les veus, interpretà: La festa dels Reis i Només falta una nit, de Joan Llongueras i Àngel Valverde, respectivament.

A partir de dos quarts de vuit, en la segona part: Arnau Martin (bateria), Breaks, combo A, L’alegre Sant Nicolau; Martí Llimargas (bateria), Figures i variacions; Álvaro Expósito (bateria), Breaks; Laura Barón (violí), Long long ago; Silvia Serra (violí), Sonatina en sol major; Àngel Ribalta (bateria), Techno; Pol Carreté (guitarres), Tanz, amb Marc Obrador, Mar Sangüesa, Xavi Vall, Joel Otero, Ferran Galiano, Arnau Gil, Pol Artigas, Àlex Acevedo i Mònica Riu; Mònica Riu i Josep Ll. Martínez (guitarres), American Honey; Cristian Nieto (bateria), Testify Machine; Toni Barón i Javier Sánchez (guitarres), Dire Straits.

El cor de nivell mitjà interpretà: Good night, Alegria i Sempre Nadal.


Mercat a cel obert

Volien recordar-nos que ja érem en un nou hivern? Les tres peces de roba d’abric van voler reivindicar quelcom? El fet va ser l’oblit ocasional d’alguna persona? Aquests interrogants encetaren l’any nou originats per trobar-se tres peces d’abric en un banc de la plaça de la Mel. Els abrics, que es trobaven en un estat de conservació impecable, van romandre al banc durant els dies del passat Nadal.

Sovint som testimonis d’una realitat de pobresa indigent, amb persones dormint al carrer o intentant-ho fer, però el fet que ens ocupa avui no recordo haver-lo viscut.

Després d’intentar esbrinar el cas, no se’n ha pogut treure l’entrellat, i després d’alguns dies les peces d’abric van ser retirades per compte dels serveis municipals.


La plaça Onze de Setembre guarnida



Crec que enguany ha estat el segon any consecutiu que la comunitat de veïns de la carretera de Manresa i Berga ha organitzat pel temps nadalenc propòsits de solidaritat amb el medi ambient i per la situació actual general. La iniciativa va voler fer reflexionar grans i petits mitjançant un element tan natural i elemental per fabricar oxigen.

L’acte va començar amb unes matines amb xocolata i pastes de bon paladar, que va fer reviure un d’aquells matins freds que els nostres avis i àvies, sense el confort de les calefaccions d’avui dia, amb unes típiques olles de fang feien desfer en les rústegues llars de foc –“quan érem de matines férem bones escaldines”– feien també amb la cançó.

Després es va farcir un arbre omplint-lo de llum, amb targetes manuscrites i amb unes bombetes de cartró barrejant-se amb la plena llum del dia. “Que amb il·lusió, dedicació i determinació sortim de la crisi! Que el millor del passat sigui el pitjor del futur! Que nevi a Balsareny! Seguir al costat de tots aquells que estimem! No a la discriminació, doncs som tots iguals! Pau per a tothom! I molts altres missatges com aquests foren el clam nadalenc dels balsarenyencs.

Josep Gudayol i Puig, gener 2012


Rocktime

AGENDA


El dia 21 de gener, el Rocktime canvia de dia per gaudir del gran honor de tenir als estudis de Ràdio Balsareny la mítica formació EVO, una de les bandes pioneres del heavy metal a Espanya, tot un luxe! Vénen presentant un nou treball brutal que després de 25 anys els torna a l’epicentre del rock: "Puta pasta".

I com que també ens agrada fer costat als grups que comencen, el 31 de gener tindrem el plaer de parlar amb els nois de SANTOS Y SOLDADOS. Una formació que prové de Galícia i que acaba de treure el seu primer treball a camí del so dels Héroes i el rock estatal. Molt interessants!

El 14 de febrer, a les 19:30h, l'equip del Rocktime entrevistarà KRULL, una formació canària que fa escassos mesos ha tret després de molts anys un treball de tornada. Un dels grans treballs de l’any passat.

Ràdio Balsareny 107.1 FM

divendres, 13 de gener de 2012

Galdós any nou

EDITORIAL

Ha començat l’any nou amb mala pinta. Apujades d’impostos que durant la campanya electoral eren explícitament descartades, més retallades en perspectiva, més atur i més endeutament en un cercle viciós que es mossega la cua... Un govern convergent a la deriva d’una caòtica geometria variable que sempre acaba tendint en una mateixa direcció; una oposició socialista que encara no s’ha aclarit en l’etern debat de saber qui vol ser i cap on vol anar; un espai nacionalista que s’emmiralla en Escòcia però que continua com de costum desunit i barallat; i a sobre un govern central que nega els recursos a les comunitats autonòmiques i que les culpa del descontrol, amb la qual cosa pretén legitimar el seu objectiu explícit d’harmonitzar les autonomies i acabar amb els fets diferencials: la llengua,  la cultura, el model d’ensenyament i els mitjans de comunicació públics a base d’escanyar-ne els pressupostos amb el pretext d’una crisi real, però gestionada amb el cul des de l’Estat —i d’algunes comunitats també, però no pas precisament les que en sortiran més malparades. Ja s’endevina prou que qui més ha contribuït, per força, a pagar els excessos dels altres serà qui més garrotades i menys ajuts en rebrà.

A Balsareny, també són temps de vaques magres. Amb una taxa d’atur del 15,7% (287 persones, octubre 2011; de fet, coincidint amb la mitjana de Catalunya i una mica per sota de la mitjana del Bages), amb el comerç local estancat igual que l’escassa indústria, no sembla que al poble estiguem tampoc per gaires alegries. Pel que fa a les coses de la Casa de la Vila, el tarannà no sembla haver canviat del d’èpoques anteriors: a jutjar per les sessions dels plens, l’equip de govern —que té majoria absoluta i està, per tant, legitimat per governar com vulgui— no sembla gaire interessat a escoltar i valorar les propostes dels altres grups, ni de vegades tampoc les de la societat civil. I tanmateix, tothom té coses a dir, tothom té aportacions que podrien ser interessants d’analitzar, per poder prendre en cada cas la decisió més bona, independentment de qui l’hagi formulada primer. Seria bo, i més en èpoques de crisi, mantenir una actitud més oberta i dialogant, i posar-hi el coll tots plegats —govern, oposició i ciutadania— a fi de fer rutllar la cosa pública amb el màxim d’eficiència i transparència possible. Això és el que el poble demanaria sempre als Reis, però els Reis només ens han portat carbó, i encara poc i del barat. Això sí, amb molt bones paraules, que tanmateix seria bo que anessin acompanyades dels gestos adients per fer-les creïbles. Esperem que les coses millorin durant l’any.

La societat es va movent en les inèrcies consolidades: s’han fet els Pastorets i altres activitats culturals del cicle nadalenc, han passat els Reis de l’Orient amb una lluïda participació de gent gran, i ara toca preparar els Traginers, el Carnestoltes, la Festa Major... L’esforç de les persones supleix la manca de recursos, la il·lusió fa moure la vitalitat d’un poble —d’una part del poble— que no es resigna a quedar-se quiet. Aquesta és l’actitud que cal tenir i conservar. Moltes de les activitats socials de Balsareny presenten aquest tret característic que es va veure també en la cavalcada del Reis: la col·laboració desinteressada de moltes persones sacrificant comoditats, la voluntat de cooperar en un tasca comuna, les ganes de fer coses sense cap altre guany que portar una mica d’il·lusió a les mirades dels infants. Sort que en això almenys anem bé. Per molts anys i que duri.

CCB, gener 2012 




Les idees i la seva utilització

COL·LABORACIONS 

Eva Perón
















Aquests dies es parla molt de la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, M’agradaria que el diagnòstic original estigués equivocat perquè segons sembla té un càncer de tiroide. També he vist un vídeo sobre l'estada d'Eva Perón a Espanya l'any 1947. Crec que és promocional, perquè ara han estrenat un documental d'aquesta visita, però també traça un perfil de la biografia d'aquest personatge, mitificat i misteriós. Em sorprèn especialment, i em desagrada enormement, veure com el president d'un altre país intenta atiar els seus ciutadans contra altres amb la mentida estúpida que hi ha un país que té una fórmula especial perquè la gent contregui el càncer, atès que tant ell com ella sembla que el pateixen.

Jo vaig néixer dos anys abans d'aquella visita. Quan Eva Perón va morir jo tenia 7 anys i no entenia gaire bé com la meva família, les veïnes i gairebé tothom recordava aquells dies com una mena de festa inesperada, que de ben segur va posar color a la foscor d'aquella època d'escassetat per a molts i una misèria total a només un escàs quilòmetre de casa meva. On ara hi ha l'estació de l'AVE, a la Sagrera, hi havia un barri de barraques que es va dir “la Perona” perquè, segons expliquen, en preguntar als seus veïns, tots ells emigrants, quan havien arribat allà, solien respondre que va ser l'any de la Perona, el 1947.

La mort d’Eva Perón per culpa d'un càncer, en plena joventut, va contribuir a construir una llegenda controvertida sobre aquesta dona carismàtica, que movia munions de gent i despertava passions i odis. Després de morta, el seu cadàver també va ser objecte d'una macabra història fins que la seva família va poder enterrar-lo de forma més o menys convencional. En la meva infantesa, l’Argentina era un país llunyà i fabulós. D'allà ens van vendre carn i gra a la famolenca Espanya, en una època en la qual Europa ens negava el pa i la sal, de la mateixa manera que havia negat el seu ajut a la República. Van mantenir una dictadura a Espanya per raons geoestratègiques, per por al comunisme, i van castigar així un poble pobre i ja bastant castigat. Personalment crec que, pitjor que la guerra i la derrota, va ser aquesta postguerra, en la qual ens convertírem en una cosa rara, decadent, espantada... Alguns deien que l’Àfrica acabava als Pirineus, o era que Europa començava als Pirineus, tant se val! Jo crec que era cert. Al continent europeu, mentre en altres països molt més culpables es restablia la democràcia i es refeia l'economia, nosaltres estàvem ja pensant com celebrar els 25 anys de pau.

Perón va ser un personatge també inquietant i enigmàtic, una espècie de Mussolini llatí, per comparar-lo amb algú. És difícil d'entendre. Bé, de fet, ens costa entendre fins i tot el país on vivim, i tots aquests vaivens cruels dels dos últims segles. Perón valorava l'anticomunisme de Franco però ell no li queia bé perquè era un dictador. Per això va enviar de visita la seva dona, en lloc de venir ell, convidat per aquell cap de l'estat per la gràcia de Déu. Deien les males llengües que a Franco li agradava aquella dama elegant i provocadora i que allò desesperava la senyora Carmen Polo (la “Collarets”). I és que aquí, a més de tenir mala sort amb el dictador, la vam tenir també amb la seva família, amb aquesta senyora impresentable que arruïnava joiers, sobretot els de Barcelona. Eva Perón tenia molts defectes, però volia afavorir els pobres, els descamisats, i va repartir almoines i ajudes sense fre, de forma populista però eficaç a curt termini. També va aconseguir la igualtat de les dones, el vot femení, pel qual va lluitar de forma decidida.

Quan va morir, com és sabut, hi va haver un cop d'estat. Al cap dels anys es va voler recuperar el peronisme. I finalment van patir una dictadura sagnant, indiscriminada, salvatge, mentre aquí caminàvem a empentes i rodolons cap a la transició. Més endavant, allò del corralito. Per cert, que parlant del famós corralito, deia l’altre dia la senyora Cristina que no és bo que en aquest país paguin sempre els mateixos. Per acabar com allà, deia. Avui el comunisme sembla també, ja, una ideologia sense futur, fins i tot sembla que si algú diu que té idees comunistes està mal mirat. I és perquè culpem les idees de la mala utilització que en fan els homes quan arriben al poder, com ha passat amb el cristianisme, amb l'anarquisme, amb tantes revolucions passades per sang i amb tants herois que volem mitificar perquè sembla que ens hem d’emmirallar en algun lloc per prendre exemple.

Josep Estruel Filella, gener 2012

Jo no estic en contra que hi hagi rics, estic en contra que hi hagi pobres

COL·LABORACIONS

"És més difícil que un ric se salvi que no que un camell passi pel forat d'una agulla", això ho va dir Jesús un dia que estava especialment inspirat. I és que ja, en els inicis de la història, se sabia que, en general, cap home honrat no es pot fer ric tan sols amb el seu treball. No obstant això, el fill de Déu no li va dedicar en aquell moment ni una mínima sentència a l'home pobre. Si després de la seva frase lapidària, que ens ha fet pensar fins i tot en camells molt petits o en agulles excessivament grans, hagués dit, encara que fos en petit comitè, que "és més fàcil que un pobre se salvi que no pas trobar una agulla en un coixí dedicat aquest menester ", ens lluiria diferent el pèl. Però, si a sobre de ser pobres, no tenim garantida la gràcia d'una segona vida, una nova oportunitat més afortunada, ja podem plegar!

Tampoc s'assegura, d'altra banda, la condemna del milionari, sinó que se’ns diu tan sols que la seva salvació és més dificultosa. I, posant-nos a triar, és preferible un probable infern (potser ventilat, com apuntava Pirandello) després d'una vida opulenta, que un cel dubtós després d'haver viscut arrossegat.

Segurament, l'ideal seria que tothom fos igual de ric (o igual de pobre, que potser és més fàcil, ja que molts són els que no tenen gaire i els que tenen molt són pocs). I posats a somiar, que fóssim tots iguals davant la llei, que tinguéssim tots les mateixes oportunitats... Caldria lluitar per aquesta equitat, però no pas acabant amb els pobres —com molts dirigents es plantegen— ni eliminant els rics —com es podria pensar—. Potser repartint?

Jo, humilment, penso en Mario Moreno "Cantinflas" —que no era Déu, però sí diví—, quan va dir en una de les seves pel·lícules: "jo no estic en contra que hi hagi rics, jo estic en contra que hi hagi pobres".

Perquè la pobresa és un mal que se sent a cada minut i per a la riquesa és una mica incòmode. És incòmode i fins perillós que els pobres s'organitzin, es manifestin en contra del seu estat i fins que desitgin els diners dels que en tenen. On anirem a parar!

El món ha quedat reduït a dos estats, a dues classes socials antagòniques, separades pels diners. El món tendeix al capitalisme ferotge i, excepte alguns reductes, el diner crida el diner, i la falta de dinar crida a la mancança absoluta de tot. Ja no ens importa si la gent és d'una altra raça o d’un altre color, mentre portin divises. Les portes del món, les fronteres s'ensorren davant el totpoderós dòlar, davant d'un xeic àrab, blanc per fora i negre per dins, que t'ofereix de propina un rellotge d'or.

Amb diners, en molts casos, s'acabaria el racisme i la xenofòbia. Els negres passarien a ser persones de color, els moros magribins i els sudaques serien sud-americans.

Com més avanci el món, em temo, com més èxits assolim de benestar, de qualitat de vida, menys avançarem en igualtat de classes, més diferències hi haurà entre l'home ric i l'home pobre.

Josep Estruel Filella, gener 2012

Punta de brau

OPINIÓ

A voltes, els que diàriament llegim el diari ens sentim recompensats en comprovar l’ajut moral que et dóna quan, resseguint unes línies, aquestes se’t fan tan coincidents amb la manera de pensar que n’has de donar les gràcies.

Penso que la paraula retrògrad no se’m correspon. No, no ho sóc, al contrari. Sóc dels que penso que el món ha de tenir homes i dones que el facin progressar. Els temps passats teixeixen un fil caduc i gairebé tots sabem el que fem amb els productes que han caducat.

M’ha omplert de satisfacció l’article d’opinió, amb la qual coincideixo, de Martí Gironell a la seva columna del diari Avui, titulat ‘Són faves comptades’: “Des que han irromput a les nostres vides tots aquests sistemes que haurien de facilitar, agilitzar, democratitzar i, en definitiva, afavorir la comunicació, tinc la sensació que hi ha més problemes de comunicació i entesa que mai. Ens enviem i compartim informació a través d’un correu electrònic, d’una piulada o d’un missatge al Facebook i ens quedem tan amples. Si arriba, bé; i si no també. Reconec que són útils, però totes les masses piquen. Ni abolir aquestes eines ni fer-ne les úniques per comunicar-vos, no deu ser pas tan difícil trobar un terme mig”.

Gironell fa aquesta reflexió arran del fet que dues empreses multinacionals han arribat a la conclusió de prohibir als seus treballadors que rebin correus electrònics, ja que consideren que afecta la productivitat. Han constatat que el 90% dels correus que s’envien són una pèrdua de temps per als treballadors. Sembla que un contacte personal o bé via telèfon ha de ser més eficient.

Aquestes festes de Nadal i Reis m’ha omplert de satisfacció rebre —i naturalment jo hi vaig correspondre— els bons desitjos i felicitacions manuscrits a través de l’enviament postal. La columna escrita per Gironell, respectant tota altra opinió, a mi em va com anell al dit.

Josep Gudayol i Puig, gener 2012

Carta de mossèn Joan

OPINIÓ


A l’Ajuntament i a totes les entitats de Balsareny

El dia 26 de desembre se’m lliurava el títol de Fill Adoptiu de Balsareny.

Em cal donar les gràcies, en primer lloc, a l’Ajuntament de Balsareny, que en la sessió del ple extraordinari del dia 16 de desembre va concedir-me l’honor de nomenar-me Fill Adoptiu del poble.

Dono, d’una manera molt especial, les gràcies a totes les entitats del poble, que han donat el seu suport a aquest esdeveniment. Sempre he estat al vostre costat, col·laborant amb el que m’heu demanat. I ara més que mai, que estic més a prop de vosaltres.

Com a Fill Adoptiu de Balsareny, continuaré fent el que pugui per vosaltres i amb vosaltres.

Mossèn Joan Bajona i Pintó
Fill Adoptiu de Balsareny
Gener 2012

dimarts, 10 de gener de 2012

Meteorologia


Mes de desembre de 2011

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)            5,2

Mitjana (min.+màx.)        7,1
Mitjana de mínimes        0,7
Mitjana de màximes      14,9


Mínima                          -6,3; dia 19
Màxima                        20,4; dia 2
Mínima més alta            3,5; dia 4
Màxima més baixa         9,2; dia 9


Vent (km/h)

Ventada més alta            42,8 dia 16
Velocitat mitjana                1,4
Recorregut del vent      423,1 km
 


Pressió (hPa)

Màxima                        1.024,0 dia 26
Mínima                            992,5 dia 16

La pluja (litres)

Total desembre ..........…..   0,0 litres


















Resum de l’any 2011

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)                      14,7

Mitjana (min.+màx.)                  15,6
Mitjana de mínimes                  7,3
Mitjana de màximes                  23,9

Mínima                                     -10,7; dia 24 de gener
Màxima                                    39,0; dia 20 d’agost
Mínima més alta                      19,6; dia 8 de juliol
Màxima més baixa                    7,0; dia 3 de març

Vent (km/h)

Ventada més alta          60,1 dia 21 de gener
Velocitat mitjana           5,8
Recorregut del vent      27.981,6 km
 


Pressió (hPa)

Màxima                    1.024,0 dia 26 de desembre
Mínima                       980,9 dia 17 de febrer
 


La pluja (litres)

Gener               23,4
Febrer                 4,5
Març                131,0
Abril                   21,0
Maig                136,1
Juny                 100,0
Juliol                  50,3
Agost                   0,0
Setembre           58,6
Octubre              43,9
Novembre        206,9
Desembre            0,0
Total                775,7

Francesc Camprubí i Jordi Soler, gener 2012

dilluns, 9 de gener de 2012

Els Pastorets

TEATRE
Fotos Joan Peralta




 
Els Pastorets de Balsareny ja han endegat amb èxit tres de les quatre representacions de l’obra de Josep Maria Folch i Torres, en aquesta desena temporada al Sindicat de Balsareny.


En l’assaig general del 18 de desembre van recaptar 390 euros per a la Marató de TV3.

Després han posat en escena la tradicional obra els dies 25 de desembre, 1 de gener i 8 de gener; la darrera representació serà el diumenge 15 de gener de 2012.


Per al dia 29 de gener a les 12 del migdia hi ha prevista l’assemblea general de l’associació, seguida del tradicional dinar de germanor, al Sindicat.

Sarment, gener 2012
Fotos Joan Peralta

El poema de Nadal

CORAL

Fotos Joan Peralta














El dissabte 7 de gener de 2012, la Coral Sant Esteve, juntament amb la Coral Infantil Romaní i un grups de rapsodes dels Pastorets de Balsareny, van posar novament en escena l’obra de Josep Maria de Sagarra El poema de Nadal.



Sarment, gener 2012
Fotos Joan Peralta



dissabte, 7 de gener de 2012

'Els Ametllers' - Activitats desembre 2011

Associació ‘Els Ametllers’ del Casal de la Gent Gran

El dia 12 de desembre, el doctor Josep Cañellas va fer una xerrada sobre transplantament d'òrgans i teixits en el marc de la Marató de TV3. En primer lloc vam veure un vídeo explicatiu. Seguidament el doctor desenvolupà el tema de forma molt amena. L'afluència de públic va ser bona.

El dia 13 de desembre, berenar de germanor i actuació del grup ‘La Il·lusió’ del Casal de la Gent Gran a benefici  de la Marató de TV3. Un cop acabades les actuacions, vam berenar. Tot seguit es va celebrar el sorteig d'una minicadena. Tant el benefici del berenar com el del sorteig van ser per a la Marató. A l'acte van assistir 80 persones, que vam passar una tarda esplèndida.

El dia 20 de desembre, Torronada i nadales. Comença l'acte amb el concert de nadales amb què ens va delectar la Coral Els Ametllers. Acabada l'actuació es va celebrar un acte molt emotiu: l'associació del Casal va agrair a Mossèn Joan Bajona els anys de dedicació a la coral lliurant-li una placa commemorativa i una poesia escrita per una de les cantants de la coral. Seguidament vam menjar els torrons i la coca acompanyats amb una bona mistela una tarda per no oblidar. A l’acte hi assistiren 60 persones.

Foto Joan Peralta

















Parlament de l’acte d’agraïment a mossèn Joan

Som la coral Els Ametllers del Casal de la Gent Gran de Balsareny. Una colla de deu veus, ampliable a tothom qui s’hi vulgui afegir. Persones inquietes per aprendre, compartir i deixar-nos seduir per la música.

Per tant, a la pràctica som indefinidament a quatre mil emocions, que posem en joc cada dijous, de 6 a 7 de la tarda, damunt l'escenari del teatre del Casal de la Gent Gran.

Ah, també som un trosset d'història! Portem onze anys carregant la motxilla d'assajos, concerts... Onze anys teixint lligams de  tendresa amb el pretext de les partitures. Per això fem nostre, del dret i del revés, el vell lema de “Canta i estima, estima i canta!”

Per això i per la seva paciència, no tenim prou paraules d’agraïment. Agraïment de totes les persones que han passat i passaran per la Coral. Gràcies, moltes gràcies, de tot cor, mossèn Joan!

I perquè en quedi constància, vet aquí el nostre petit record.



Foto Joan Peralta




















El dia 31 de desembre es va celebrar al Casal de la Gent Gran la nit de cap d'any, amb molt bon humor i harmonia. Després del sopar vam menjar els 12 grans de raïm i vam donar la benvinguda a l'any nou. Seguidament hi va haver ball fins que el cos va dir prou.



 
L'Associació Els Ametllers us desitgem un feliç any 2012!