dilluns, 26 de desembre de 2011

44 anys de Concert de Sant Esteve

CORAL 

Fotos: Joan Peralta
Un any més, el dia 26 de desembre va tenir lloc el tradicional concert de Sant Esteve, que, ben comptat, celebra ja la 44 edició.


L’acte va començar amb la Coral Infantil, dirigida per Joan Bajona, que va interpretar la Cançó de bressol de Mozart; la popular francesa Brillant al cel, i la Wiegenlied de Franz Schubert, acompanyats de Marc Comabella al piano, Laura Riera al violí i Dúnia Fornell a la flauta travessera.


Seguidament, la Coral Sant Esteve va interpretar El cant dels ocells, popular catalana harmonitzada per Pau Casals, i Els àngels de la Glòria, popular catalana, dirigides ambdues per Olga Puigbò. I tot seguit, la Non Non de Josep Prenafeta i la popular castellana La Virgen lava pañales, sota la direcció de Joan Bajona.

En aquest punt, el gegantó que representa mossèn Joan va entrar a la sala acompanyat dels geganters, tambors i grallers. El consistori en ple va pujar a l’escenari.


El secretari de l’Ajuntament Josep A. Montraveta, va llegir l’acord de concessió a mossèn Joan del títol de Fill Adoptiu de Balsareny, que li fou lliurat per regidors de tots els grups municipals.


L’alcalde Jaume Rabeya li va posar la insígnia commemorativa, i mossèn Climent Forner va llegir una carta d’adhesió del bisbe de Solsona, Xavier Novell.


Unes paraules de mossèn Joan agraint la distinció van cloure aquest emotiu apartat, enmig dels aplaudiments del públic que omplia a vessar la sala del Sindicat.

Com és tradició, la Polifònica de Puig-reig, dirigida per Ramon Noguera, va participar en el concert interpretant tres peces de Navidad Nuestra, de l’argentí Ariel Ramírez: La Anunciación, La Peregrinación i Los Reyes Magos. A continuació van cantar les populars catalanes El rabadà, en arranjament d’Albert Llopart, i El pobre alegre, harmonitzada per Ramon Noguera, amb acompanyament al piano de Josep M. Conangla, a la guitarra de Gerard Serrano i actuant com a solistes Carme Oliveras, Maria Genís i David Trias.


L’acte va acabar amb una interpretació conjunta de les dues corals, que van cantar Allà en un pessebre, dirigida per Joan Bajona, i l’Al·leluia de Haendel, dirigit per Ramon Noguera. En sortir es va distribuir als assistents l’opuscle Mossèn Joan Bajona i Pintó, Fill Adoptiu de Balsareny.

Sarment, 26 de desembre de 2011

divendres, 16 de desembre de 2011

Joan Bajona, Fill Adoptiu de Balsareny

EDITORIAL



El dia 15 de desembre, l’Ajuntament ha nomenat mossèn Joan Bajona i Pintó Fill Adoptiu de Balsareny. La distinció li serà oferta públicament el dia 26, amb motiu del tradicional Concert de Sant Esteve, a la sala Sindicat.

Al CCB ens sembla molt merescut aquest nomenament, en una persona que porta mig segle a Balsareny, treballant en els àmbits socials, culturals i espirituals més diversos. Uns àmbits des dels quals s’ha sabut guanyar l’estimació i el reconeixement de tothom, perquè sempre ha estat una persona oberta i bonhomiosa, que ha escoltat i ha respectat tothom i no ha tingut mai un no per a ningú. En justa contrapartida, tothom l’aprecia i el respecta com a sacerdot, com a ciutadà i com a amic. Són centenars els balsarenyencs que, al llarg d’aquests cinquanta anys, han rebut el seu ensenyament musical o coral, i milers els que d’una forma o altra han assistit o participat en les activitats promogudes per ell o pels grups en què ha col·laborat i col·labora.

Ja l’any 2006, en ocasió de les noces d’or de la seva ordenació sacerdotal, el poble es va abocar a felicitar-lo, i fins es va fer una representació teatral, Ai Mossèn!, inspirada en la seva trajectòria. Després hom l’ha homenatjat dedicant-li un Gegantó amb la seva efígie, el qual va presidir l’acte públic que el poble li va retre el dia 27 de novembre, i del qual en donem compte en aquest número del Sarment. Faltava tan sols aquest reconeixement oficial que ara completa el cercle amb què el poble de Balsareny li agraeix la bona feina feta.


Joan Bajona i Pintó va néixer a Sant Llorenç de Morunys i va estudiar al seminari de Solsona. Es va ordenar sacerdot a Vilanova de Bellpuig el 17 de juliol de 1955, ungit pel bisbe Vicenç Enrique i Tarancón, i va cantar la primera missa a Sant Llorenç el 7 d’agost d’aquell mateix any. El seu primer destí va ser a Navàs (1955-1961), on va col·laborar amb diverses entitats locals. També va fer de professor a l’Escola Tècnico-Professional Diocesana de Navàs (del 1958 al 1978), ensenyant Humanitats i Història de l’Art, així com Treballs manuals i Geografia; i tan sols al final, també Religió.

La seva arribada a Balsareny va tenir lloc l’any 1961, quan el bisbe Tarancón el va destinar com a capellà de la colònia Soldevila de Balsareny. A Sant Esteve, mossèn Joan es va integrar de seguida amb la seva comunitat i, home actiu com sempre ha estat, es va implicar amb totes les activitats culturals i socials que hi havia, com és ara el teatre, les Caramelles, la festa de la Primera Comunió o les Enramades de Corpus, però també l’esport: en concret, el tennis, la pesca, el futbol i  l’excursionisme.

Allà va consolidar unes altres de les seves facetes. En primer lloc, el col·leccionisme, de pipes, capses de llumins, postals, programes... Després, el dibuix, en què sempre ha excel·lit: tota una vida dibuixant cartells i programes de tota mena d’activitats de la comarca. També la fotografia (té milers de fotografies i diapositives ben catalogades, un arxiu d’enorme valor artístic i històric, perquè hi ha reflectides gairebé totes les activitats en què ha intervingut). Val a dir que ha participat i guanyat premis en molts concursos de fotografia. També cal fer esment a la seva creativitat artística: amb l’ajut de gent de la colònia, va construir la capelleta amb la Mare de Déu i la bonica Font dels Escolans (1971) així com el jardí, les escales, el pessebre...També va emprendre, l’any 1981, la restauració de l’interior de l’església de Sant Esteve, descobrint on fou possible la pedra original, sempre amb la col·laboració d’altres persones de la colònia.


Cal destacar la seva implicació amb el grup teatral que des de 1948 muntava Els Pastorets de Folch i Torres, així com altres obres teatrals, alguns de gran ambició escenogràfica i artística. Alguns anys després de la seva arribada, el grup va entrar en una etapa de crisi i semblava que s’anava a dissoldre. Va ser llavors, el Nadal de 1968, que mossèn Joan va agafar un grup de nois i noies molt joves i va dirigir uns Pastorets infantils, que van actuar per primer cop el dia 6 de gener de 1969, abans de la darrera representació del grup dels adults. Així, el Nadal de 1969-70 ja van ser els joves els qui van assumir tot sols la continuïtat de l’entitat. En aquella segona etapa, l’entitat va anar creixent i va mantenir l’activitat fins l’any 2000, en què, per circumstàncies externes, es van haver de deixar de fer Pastorets a la colònia, no sense abans fer-ne una darrera i molt emotiva representació a l’aire lliure el dia de Nadal del 2000. Arran d’allò, els Pastorets es van constituir en associació privada. Joan Bajona va ser elegit president de la nova junta, que, ara fa deu anys, va reprendre els Pastorets a la sala Sindicat. Actualment ostenta la Presidència d’Honor de l’entitat, i continua sent membre actiu de la junta directiva i actuant.





L’any 1963 va fundar la Coral Sant Esteve, una entitat que és a punt de complir el seu cinquantenari, amb una gran qualitat artística Han fet recitals arreu del país i a l’estranger; han participat a les trobades internacionals de Cant Coral de Puig-reig i Castellbell; van crear i han mantingut el tradicional Concert de Sant Esteve, amb la Polifònica de Puig-reig i, durant alguns anys també amb la Coral Sant Genís de Navàs. La Coral ha enregistrat alguns discos, com el de Balsareny més de mil anys (1990) o el de Música de Mn. Llorenç Riu (1996). Han intervingut en muntatges teatrals com el referit Balsareny més de mil anys, El retaule del flautista o Residència Sant Esteve. Darrerament en comparteix la direcció amb l’Olga Puigbò, una digna successora del seu mestratge.

El 1978, va ser destinat a la parròquia de Santa Maria de Balsareny, de la qual va ser arxiprest, elegit democràticament, entre 1979 i 1982, i representant del territori al Presbiteri Diocesà. A Balsareny va continuar apuntant-se a totes les activitats culturals i socials: les Caramelles, els Reis de l’Orient, la Festa dels Traginers, el Carnestoltes... I va seguir fent excursions i anat a buscar bolets, una altra de les seves grans afeccions, juntament amb el Barça.

A més de la Coral Sant Esteve, va crear i dirigir durant 25 anys la Coral Infantil Romaní (1979-2004), que va adoptar el nom d’una altra Coral Romaní que havia existit als anys 1966-1969, dirigida per Jaume Torras i Rodergas. Més endavant, va crear i dirigeix encara la Coral Infantil. I ha estat l’impulsor i és director de la Coral Els Ametllers, del Casal de la Gent Gran de Balsareny. També ha col·laborat durant anys amb l’Escola Municipal de Música.


Ha col·laborat activament amb moltes altres entitats esportives, socials, culturals i benèfiques locals, fent-se’n soci o ajudant-hi amb el seu esforç personal, dissenyant logos (per exemple, el del CCB) o component la música dels himnes quan li ho han demanat. Ha continuat la seva feina de constructor i decorador, artista del trencadís gaudinià, amb obres que embelleixen el poble o les seves institucions emblemàtiques, com ara l’absis del Crist Jacent a l’església parroquial o els mosaics de la Font de Sant Roc al Pont del Riu, la Font del Romaní, la Font del Bruc, el jardí del Casal o la façana de la Llar Parroquial, a part d’altres decoracions en finques particulars.

Felicitem l’Ajuntament per la iniciativa de nomenar-lo Fill Adoptiu del Poble mossèn Joan per la bona feina que ha fet i continua fent a Balsareny, i li desitgem que per molts anys pugui fer semblants obres. I desitgem bones festes i bon any 2012 a tots els nostres lectors.

CCB
Fotos: Joan Peralta i Sarment

dijous, 15 de desembre de 2011

Pere Casaldàliga: missatge a la Romeria dels Màrtirs

BALSARENY AVUI
 


Fa uns dies, puntualment com sempre, he rebut un capítol més de la revista Araguaia amb el bisbe Pere Casaldàliga, corresponent al novembre de 2011. El text està escrit des d’un gran amor envers els germans i en la fe del Fill de Déu, Jesús.

Transcrivim uns primers paràgrafs del missatge per seguir amb el text de la Romaria Dos Mártires Da Caminhada (16 i 17 de juliol de 2011).

“Potser sigui per a mi l’última Romeria dempeus a la terra, en una altra potser estaré comptant les estrelles en el si del Pare. De totes maneres, tant si és l’última com la penúltima, vull donar-vos uns consells. Un vell caduc té dret a donar consells... I la memòria dels màrtirs, la sang dels màrtirs, més que un consell, és un compromís que junts vam assumir i continuem...”

Era la tarda del dia 11 d’octubre de 1976. A la presó de la comissaria policial de Ribeirão Bonito, (Mato Gosso-Brasil) dues dones, Margarida i Santana, eren brutalment torturades per la policia per tal d’esbrinar on estaven amagats els seus marits. La comunitat celebrava la novena de la patrona, Nossa Senhora Aparecida. El bisbe Pere Casaldàliga i el pare João Bosco Penido Burnier, jesuita, compartien la festa amb el poble. Els crits de les dones torturades els alertaren del que estava passant i tots dos es dirigiren a la comissaria per tal d’intercedir per les dones. Tot just havien començat a parlar, quan un dels policies, creient que el pare João Bosco, pel seu aspecte corpulent, era el bisbe, amb una forta empenta i una garrotada el va fer caure a terra, i una vegada caigut, li disparà un tret mortal. No és l’únic màrtir per defensar la justícia i els drets humans en una Amèrica Llatina dominada per les multinacionals i els latifundistes opressors i sense entranyes. Són centenars i milers les víctimes de la violència policial o dels matons a sou.

Aquesta realitat, viscuda en el pròpies carns per la prelatura de São Félix do Araguaia, va ser l’espurna que encengué la torxa de la Romaria dos Mártires da Caminhada, que es celebra cada 5 anys i que fou iniciada als deu anys de l’assasinat del pare João Bosco.

Al capvespre del dissabte 16 de juliol d’aquest any, un grup vingut expressament de Catalunya, juntament amb altres catalans que viuen al Brasil, ens trobàvem a la plaça de l’església de Ribeirão Casacalheira per participar, juntament amb més de 3.000 romeus, a la Romaria dos Mártires da Caminhada.

“Recobrem el compromís amb la causa dels màrtirs contra la mentida, la corrupció, la desigualtat, la mort. Són els testimonis del Regne i tots hem d’assumir les seves causes.”

Josep Gudayol i Puig, desembre 2011

Trenca el dia

CERCLE LITERARI

En aquest mateix número hi trobareu l’entrevista a Fina Badia i Sala. Aquest és el fragment inicial d’un petit gran llibre: “Mestrafina i el temps de mirar estels”, que se li ha escrit en homenatge a la seva tasca com a mestra:


“Aquell vespre, Mestrafina no les tenia totes. L’endemà havia de ser el seu darrer dia a l’escola i ja l’enyorava. No s’imaginava els dies sense alumnes, sense exàmens per corregir, sense lliçons per preparar. Això la tenia capficada i, com sempre que es trobava així, va descarregar en l’Elisenda, la seva titella: —Estic ben espantada: demà acabo la feina i no sé com ompliré els buits ni com ho faré sense els meus nens!”

Em vull sumar amb uns versos a totes aquestes persones que l’han felicitada:

TRENCA EL DIA

Trenca el dia,
trencava.
 
Unes darreres clarors
feien curta la tarda i
al rebedor del Guillem
na Fina s’acomiadava.

Trenca el dia,
trencava.

Petó a la galta i als ulls
una font d’aigua.
Petits i grans, un munt
d’abraçades.

Trenca el dia,
trencava.

Parets del Guillem,
d’ombres assolellades,
ploreu! Se’n va na Fina,
us sentireu despullades.

Trenca el dia,
trencava...

Josep Gudayol i Puig, desembre 2011

Fina Badia, 34 anys de docència

ENTREVISTA

Fina Badia i Sala: 34 anys de docència

“Des de molt petita ja coneixia Balsareny, perquè els meus avis paterns eren de Casserres, on anàvem molt perquè hi teníem una casa on passàvem l’estiu. Recordo sovint que, en passar per Balsareny, posàvem gasolina a l’assortidor de davant de cal Boter. També recordo que quedava embadalida mirant el castell: la seva imatge em transportava a un món de prínceps i princeses. Quan tornàvem de nit, el meu pare sempre em deia: “Quin castell més bonic que tenen en aquest poble!” Poc es pensava que al cap d’uns anys, la seva filla hi seria fent-hi de mestra i casada amb un noi d’allà. Vaig arribar a Balsareny el juliol de 1976 perquè em vaig casar amb en Jacint Orriols Alsina. Tenim tres fills: la Teresa, en Joan i la Laura.”

Fina Badia i Sala va néixer a la ciutat de Manresa el 30 d’octubre de 1951. Va estudiar els estudis primaris i el batxillerat elemental a l’escola de les germanes Carmelites de Manresa i després el batxillerat superior a l’Institut Lluís de Peguera. Va estudiar magisteri a l’escola Nostra Senyora de Valldaura (Germanes Dominiques). Durant aquest període, treballava unes hores al migdia a Ampans. L’any 1972 va acabar els estudis de magisteri.

“El meu primer destí com a mestra va ser a Calella (curs 1972-1973), després el curs 73-74 vaig exercir a Sant Salvador de la Vedella (on ara hi ha el pantà de la Baells) i, el curs següent, vaig estar a Navàs, a l’escola de Sant Jordi. Els cursos 75-76 i 76-77 els vaig treballar a Manresa, a l’escola Carrero Blanco, l’actual Institut Guillem Catà. Vaig obtenir plaça per exercir a Balsareny a l’inici del curs 77-78 i hi he estat fins ara que m’he jubilat.”

“M’agrada llegir, i ara que tindré més temps, espero fer-ho molt. M’agrada la novel·la i la poesia. Mentre he treballat, he llegit llibres sobre educació. M’agradava molt esquiar, esport al qual m’hi va iniciar el meu gran amic Joan Obradors Calsina; d’aquesta etapa tinc molts bons records, d’anar amb una bona colla a l’estació de Llessui, on passàvem uns dies molt agradables. Ja fa temps que vaig sovint a caminar; a part d’anar bé, és bo estar en contacte amb la natura i, com que hi anem amb colla, et permet fins i tot tenir grans converses i passar una bona estona. Anar de viatge m’agrada molt; no tan sols per veure paisatges bonics, sinó també per conèixer gent, costums diferents, tastar menjars, escoltar músiques, flairar olors, en definitiva, palpar i sentir altres maneres de viure. He tingut l’oportunitat de viatjar a França, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Anglaterra, Dinamarca, Noruega, el Canadà, els Estats Units, Mèxic, la República Txeca, Eslovàquia, Malta i Egipte, i darrerament he estat a Turquia. Una part molt important del meu lleure el dedico a la família i als amics: m’agrada tenir-los a casa. També m’ho passo molt bé anant a veure una bona pel·lícula o una obra de teatre,o escoltant un concert; veig també una mica de televisió, i aquests darrers anys m’he aficionat a veure els partits que juga el Barça.”

—Com vas entrar a formar part del quadre de professors del col·legi Guillem de Balsareny?

Vaig entrar a formar-ne part perquè, en casar-me, vaig demanar plaça aquí a Balsareny.

—En aquells temps, l’escola estava situada al mateix lloc que avui?

—Quan vaig arribar ja hi havia l’edifici inicial del que ara és l’escola Guillem, però alguns cursos encara s’impartien als edificis de la plaça Ricard Viñas (les Monges) i Sant Marc (on ara hi ha la nova llar d’infants). Més endavant, amb l’ampliació de l’escola Guillem, totes les aules quedaren en aquest recinte.

—Heu exercit la docència sempre dins l’àmbit de l’educació infantil?

 —Durant tota la meva tasca de mestra he estat a educació infantil, cicle inicial i cicle mitjà.

 —Feu-nos una valoració de la vostra tasca com a a educadora.

 He estat mestra per moltes raons. Perquè m’ha agradat trobar-me un munt de nens i nenes que m’han deixat que els donés un cop de mà en el seu món d’aprenentatges, de pors, de cançons, de jocs i de contes. Perquè en aquest camí he trobat una colla de companys i companyes que m’han fet sempre costat i junts hem tirat endavant un projecte comú: la nostra escola. Aprofito per expressar el meu agraïment a tots els mestres i a la psicòloga de l’escola, la Joana Almansa. Una altra raó és perquè els pares i mares han volgut compartir amb mi les seves alegries i angoixes. Perquè tot un seguit de nous mestres em deixaven entreveure amb il·lusió el seu futur i m’engrescaven i m’ajudaven a fer projectes nous. I també, molt important, perquè la meva família ha donat molt valor a la meva tasca i sempre m’han recolzat. M’ho he passat molt bé, molt! M’agradaria tenir un record especial per tres mestres que van ser companys meus durant aquests anys i que ja no són entre nosaltres: la Carmina Cerezo, mossèn Josep Colell i l’Elisabet Sabater. Em sento molt agraïda pel comiat que alumnes, ex-alumnes, pares i mestres m’han dispensat. Moltes gràcies a tothom.

Josep Gudayol i Puig, desembre 2011

Joaquim Junyent, escaquista d'alt nivell

ENTREVISTA


Joaquim Junyent: escaquista d’alt nivell al Club d’Escacs Balsareny

“Vaig començar a jugar a escacs amb el meu pare, però era molt petit, ja que el moviment de les peces no recordo que me l’ensenyés. El cas dels meus fills vindrà a ser el mateix. La Martina amb sis anys i en Quim amb quatre anys ja saben quina és la mecànica per fer avançar les peces sobre el tauler.”

Joaquim Junyent neix a Manresa el 24 d’agost de 1973. Està casat amb la Rosa Casanova i té dos fills, la Martina i en Quim. És tècnic superior en regulació i control de sistemes, estudis que va cursar a l’Escola Diocesana de Navàs. Actualment, treballa a l’empresa Metalbages, de Santpedor, i li agraden els idiomes i la informàtica. “M’agrada molt llegir, durant l’any llegeixo de quatre a cinc llibres. Ara estic llegint The call of the wild’, de Jack London, un clàssic que en la pel·lícula es va traduir com ‘Ullal blanc’. En Quim coneix diferents ciutats com Venècia, Praga, París, Londres i Viena. Ens diu: “També he estat en més llocs, però no gaire lluny, perquè si cau l’avió vull tornar a casa a peu!” En esports es decanta per sortir a córrer i fer piscines, depenent de l’època de l’any.

—Explica’ns com va anar tot això d’entrar dins el món dels escacs…

—Vaig començar a jugar a escacs amb el meu pare i no va ser fins que vaig tenir vint anys que vaig conèixer uns nois que jugaven al Club d’Escacs Manresa i m’hi vaig apuntar.

—Club d’Escacs Balsareny. Com valores la trajectòria de l’entitat?

—Penso que el Club d’Escacs Balsareny té una bona trajectòria. Vam començar quatre persones i hem arribat a passar de vint jugadors federats, a banda dels simpatitzants. Actualment, ens hem unit amb el Club d’Escacs Sallent i hem pogut assolir una categoria que tots sols hauria estat impossible assolir. Deixeu-me dir que si en aquest poble hi ha actualment aquest nivell d’escacs és gràcies a en Jordi Ambròs, que sempre està preparat per organitzar-ho tot: s’han pogut fer molts torneigs gràcies a ell.

—Hi ha algun familiar teu que t’hagi pogut influir en aquest esport?

—No hi ha cap jugador d’escacs a la meva família; només el meu pare jugava, però com un aficionat de cafè.

—Sabem que has estat campió en diverses ocasions. Com a jugador, quina és la satisfacció més gran que has tingut?

—He guanyat diverses vegades el “Social Balsereny”. Guanyar sempre agrada. Recordo amb estima una segona posició en un “obert” a Santpedor i una quarta posició en un “tancat” a Tàrrega. Guanyar sempre no és el més satisfactori; jugar bé, sí.

—De tots els torneigs en què has participat, quin és el que recordes més difícil?

—Per a mi tots són difícils, però potser un dels més complicats que he jugat va ser a Benasc, on érem més de 500 jugadors de 30 nacionalitats diferents.

—Digues una partida, la més curta, on com a guanyador hagis aconseguit l’escac i mat.

—Si aconsegueixes l’escac i mat gaire aviat vol dir que el teu contrincant ha jugat molt malament. Jo sóc conscient, com a jugador bastant agressiu que sóc, que les meves partides són curtes, tant les que guanyo com les que perdo. Intento mirar partides del meu jugador preferit, l’Alexei Shirov. Admiro el seu joc espectacular, ple de sacrificis tàctics i posicionals, però a mi no em surt tan bé.

—Finalment, creus que està ben promocionat aquest esport a Balsareny?

—Penso que les persones grans del poble, amb capacitat per jugar, ens coneixen i saben amb qui contactar en cas que decidissin formar part de la nostra entitat esportiva. No obstant això, trobo a faltar incentius per a nens i nenes. Crec que faria falta algú amb prou temps lliure i ganes d’ensenyar a aquests petits, que serien possibles continuadors del nostre club d’escacs.  A finals d’any s’organitzen uns torneigs on participen nens i nenes de tots els col·legis del Bages. Fina ara no he vist mai que s’hi apuntessin nens o nenes de Balsareny. Alguna cosa s’està fent malament en l’àmbit de la promoció infantil i juvenil d’aquest esport.

Josep Gudayol i Puig, desembre 2011


Quina sort haver viscut ara i aquí

COL·LABORACIONS


Escoltava l'altra nit per la ràdio una tertúlia sobre temes històrics. S’hi parlava del famós llibre de Hobsbawm, La invenció de la tradició. La veritat és que molt poca cosa sabia d'aquest clàssic; per això, i sense voler, el vaig anar escoltant, encara que confesso que m’hauria agradat entendre-ho bastant millor. Potser perquè els exemples que recollien en el debat quedaven lluny de mi, o de la nostra pròpia història.

Amb els anys t'adones que tot és mentida, com diu el tango, o que et mous en un món bastant mític de mitges veritats. Necessitem símbols, cohesió social, el que sigui, per sobreviure durant el nostre temps en aquest lloc tan complicat, divers i, de vegades, molt desagradable. Quina sort haver viscut ara i aquí, em deia un amic en una ocasió, tot i que va perdre un familiar a la guerra i un altre va estar a la presó per republicà. Va passar, com tots els que tenim alguns anys, temps difícils. Quan penso en aquestes coses sempre arribo al mateix final: per a una dona, encara resulta més afortunada la casualitat d'aquest ara i aquí.

Tenim tendència a la queixa; mai estem del tot satisfets, encara que no passem gana, ni fred, tinguem un sostre i una paga petita, una família més o menys estable i amics estimats per xerrar una bona estona. Ah, és clar!, i un ordinador, que avui és una finestra oberta al món on es pot trobar de tot a totes hores. Per cert, que aquest matí m'he trobat amb el Josep i m'ha confessat que ell encara escriu a mà. Mentre m'allunyava del mercat pensava que no podia ser...

Tots en volem més, cantaven a la ràdio durant la meva infantesa. En general, al món occidental hem avançat en moltes coses que de vegades ens costa d’admetre. Les lamentacions sobre l'educació i la conducta dels joves són ancestrals, Tampoc hi entenc molt de filòsofs ni de filosofia, però estic segur que Ciceró ja es queixava d'això. No obstant hem aconseguit, de forma general, unes relacions familiars molt diferents de les antigues, i això fa que gran part de la joventut—en enquestes recents—, valori la família per sobre de moltes altres coses. També en el moral, en alguns aspectes, si més no teòrics, hem avançat.

Els costums canvien, però de vegades fa por de proposar canvis, ja que les millors idees degeneren quan es converteixen en religions i dogmes. Tot i això, crec que ara es un bon moment per fer una bona escombrada de dalt a baix. Però començant per dalt.

Penso en aquestes coses sovint. Com també recordo aquella acció absurda i prepotent, fa temps, dels controladors. Penso en moltes vagues surrealistes dels nostres dies, vagues de privilegiats amb treball fix pels segles dels segles, sostingudes per sindicats burocratitzats, professionalitzats i allunyats de la realitat. Va costar molt d’aconseguir aquest dret, em diuen els convençuts. I és veritat, jo també ho penso fermament, va costar horrors; però és clar, ho van aconseguir obrers mal pagats, maltractats pels poders estatals, que passaven fam i creaven els seus sindicats esforçats i vocacionals, formats per treballadors en actiu amb un lloc de treball absolutament fràgil.


Aquells ideals del sindicalista de vocació han passat a la història. Potser tampoc en el seu temps va ser la cosa tan bonica i solidària com la llegim o recordem; potser es va passar molt pitjor. I aquelles coses guanyades es perden amb una facilitat que sembla que abans ho regalessin. Ara ja sabem que segons què no és a l'abast de tots els espanyols; i encara menys dels que no ho són encara i treballen com poden i on poden, amb papers o sense. Em fa una mica de repulsió aquest país de nous rics en què ens hem convertit, i en el qual estirem més el braç que la màniga.

Han arribat temps de vaques magres, no han fet més que començar, ja ens avisen cada dia —en això faig un incís per confessar que jo em vaig assabentar de tot això gràcies al fet que, un bon dia, una amiga i un amic (coneguts per tots) mentre preníem un cafè em van explicar el què i el com de la crisi—. Total, que hi va haver alguns que no van ser capaços de guardar per l'hivern, cigales polítiques que no van dubtar a subvencionar festes i ximpleries que, ai, sabien que els aconseguien vots i clientelisme. Per sort, cada dia ens surt algun expert intel·ligent que predica, proposa, profetitza: sabia el que passaria!... No entenc que amb tants savis anem tan malament. Però, bé, també es creia que quan un filòsof governés tot funcionaria millor, i Marc Aureli les va passar morades.

La vida és un tango, ja ho deien els meus pares. L'únic que ha millorat, respecte al preciós tango, és que ningú s’emprovarà la roba que deixarem. És molt més còmode i higiènic —quina mania ens ha donat per la salut, en els últims temps!— comprar coses noves al basar xinès de Navàs, o el de Balsareny, cosides a preu miserable en algun lloc ignorat, per obrers i obreres de veritat i potser sense dret a vaga. Ens importa?

Josep Estruel Filella, desembre 2011

Reciclatge responsable


BALSARENY AVUI

“Sóc dels que procuro complir amb el deure cívic de reciclar, i per tant, de dipositar dins de cada contenidor el producte per al qual ha estat dissenyat. Però l’altre dia em vaig sorprendre quan, en abocar les deixalles, la meva integritat física es va veure atacada per un petit eixam d’abelles.” És el testimoni d’un contribuent que reivindica una millora en la tasca de manteniment i desinfecció en els contenidors de recollida selectiva.

El passat estiu, en més d’una ocasió, els contenidors feien pudor i estaven mancats de neteja.

Cal recordar la necessitat de ser responsables en abocar el producte pertinent en cadascun dels contenidors que li és assignat. Groc per a plàstics i envasos, blau per a paper i cartró, marró per a restes orgàniques i verd per al rebuig.

Josep Gudayol i Puig, desembre 2011

Tempo s'acomiada i tornarà

BALSARENY AVUI

TEMPO s’acomiada i torna el gener de 2012
 
La Temporada de Teatre Familiar s’acomiadava aquest mes de novembre dels seus espectadors per retrobar-los, novament, el mes de gener de 2012. El buit que deixa el Tempo durant el mes de desembre serà ocupat per les representacions tradicionals nadalenques, com són Els Pastorets de Balsareny, tal com ens diu l’Elisa, presentadora habitual de Tempo.

L’espectacle Com un mirall , del duet “El somni de drac” va aconseguir que el públic viatgés a través d’un missatge poètic, ecològic i musical per mitjà del reflex d’un mirall i amb música i veu en directe.

Josep Gudayol i Puig, desembre 2011

Plens de l'Ajuntament

POLÍTICA MUNICIPAL



Oferim aquí un breu resum dels temes tractats en els plens municipals dels dies 29 de setembre, 26 d’octubre i 24 de novembre de 2011. Les actes es poden consultar al web de l’Ajuntament:


Nit de debats
Ple del 29 de setembre de 2011

El ple va durar una hora i 50 minuts. Abans de començar la reunió, l’alcalde va dedicar un emotiu record al tinent d’alcalde Joan Verdaguer i Pla, que havia mort el dijous anterior, dia 22, i va expressar en nom de tota la corporació el condol a la seva família.

Es va aprovar per unanimitat acceptar una subvenció del Departament d’Ensenyament de 44.200 euros per a la llar d’infants; i es va acordar concedir una bonificació del 95% en l’impost municipal sobre construccions, per les obres de l’Escola Guillem. Es va aprovar per unanimitat una modificació del pressupost de 1.100 euros. I també es va aprovar per unanimitat una modificació a l’ordenança fiscal que regula la taxa d’ensenyaments especials, implantant una tarifa de 7 euros pel servei d’acolliment d’alumnes a la llar d’infants entre les 8,30 i les 9 del matí. El regidor Roc Carulla va explicar que hi havia demanada suficient i per tant s’havia aprovat aquest servei, sense que suposi incrementar la plantilla; tan sols moure mitja horari l’horari d’una persona.

Es va aprovar per unanimitat presentar un requeriment previ a la resolució de la direcció general de Territori i Urbanisme sobre la trama urbana consolidada del municipi de Navàs, ja que en els plànols de la resolució s’hi inclou una franja de terreny que pertany al terme de Balsareny.

Reglament de les escoles de Música i teatre. El primer gran debat de la nit —del qual el grup d’ERC ja va publicar un comentari al Sarment del mes d’octubre— va ser en relació al reglament de les escoles municipals de Música i de Teatre. L’Ajuntament va estudiar les al·legacions rebudes i va decidir incorporar un preàmbul al reglament i agrupar en un sol capítol el que abans eren dos, però no va admetre cap altra de les alternatives proposades per l’oposició. En el curs del debat, els regidors d’ERC Núria Prat, Marc Selgas i Conxita Calvet, i del PSC, Vladimir Díaz, van lamentar que no s’hagués acceptat cap de les iniciatives de millora proposades, llevat del preàmbul, i van dir que s’havien sentit menystinguts durant les reunions que s’havien celebrat sobre el tema. La regidora Noèlia Ramírez va dir que en cap moment han volgut menystenir ningú; el regidor Jaume Vila va dir reconèixer que algunes de les propostes podien ser acceptables, però que la decisió del grup de govern va ser no acceptar-les, i el regidor Roc Carulla va defensar el model de gestió que el reglament estableix. La proposta va ser aprovada per 6 vots a favor (CiU) i 4 en contra (ERC i PSC). El reglament íntegre es pot consultar al web de l’Ajuntament.

Es va donar compte de la signatura d’un conveni amb la Generalitat per la nova llar d’infants, tràmit necessari en tractar-se d’un equipament nou.

Mocions. Tot seguit, i després que ERC i PSC retiressin les seves pròpies mocions al respecte, es va aprovar per unanimitat una moció conjunta dels tres grups municipals en suport al model d’escola catalana; una altra d’ERC sobre l’atenció sanitària al Bages, acordada per unanimitat després que el grup presentador hi acceptés unes esmenes de CiU; i una altra sobre les obres de desdoblament del col·lector de salmorres Cardona-Balsareny-Abrera i la impermeabilització del runam salí del Bages.

Precs i preguntes. Entre altres, es va parlar de punts perillosos per al trànsit, de pilones trencades i de diverses qüestions urbanístiques puntuals; de la ubicació i estat dels contenidors de recollida de deixalles; del criteri de les subvencions a l’esport, ara que no hi ha primer equip de futbol; de la necessitat d’arreglar la instal·lació d’aigua als vestidors del camp de futbol; de problemes amb l’enllumenat a les pistes de tennis; de l’assistència o no del regidor d’Ensenyament a les reunions del consell escolar (Carulla va explicar que no ho podia dir, ja que no li havien enviat les actes del consell, ni pensava demanar-les, però que la regidora d’ERC podia demanar-les si volia; a la qual cosa Prat va replicar que a ella no tenien per què donar-les-hi); sobre si els balsarenyencs que cobren del PIRMI l’havien cobrat tots (Rabeya va corroborar que sí); i finalment sobre els equipaments de la nova llar d’infants, on es va obrir el segon gran debat, en comparar la realitat de la nova llar, mancada de servei de menjador, en relació amb la que es volia construir al carrer del Trull (del projecte de la qual Carulla va subratllar les deficiències i inconvenients). Tots aquests debats es poden consultar en detall a l’acta, publicada al web municipal.

Noves ordenances fiscals
Ple del 26 d’octubre de 2011

Ordenances fiscals. Es va celebrar un ple extraordinari que va durar una hora i cinc minuts. Es van aprovar les ordenances fiscals per a 2012 amb 6 vots de CiU a favor i 4 abstencions d’ERC i PSC; vegeu-les íntegres al web municipal.

Padró: 3.494 habitants. També es va aprovar el padró d’habitants , que el dia 1 de gener de 2011 era de 3.494.

Meses. Finalment, es va celebrar el sorteig dels membres de les meses electorals per a les eleccions del 20 de novembre.

2,9 milions de pressupost
Ple del 24 de novembre de 2011

Es va celebrar reunió ordinària, que va durar 59 minuts.

Nomenaments. La candidata Immaculada Navarro Diars havia de prendre possessió del càrrec de regidora, substituint la vacant deixada per Joan Verdaguer Pla; però el dia de la reunió no s’havia rebut encara la documentació de la Junta Electoral i per tant aquest punt es va haver de deixar pendent.

Es va donar compte del nomenament de Roc Carulla per formar part de la junta de govern en substitució de Joan Verdaguer. I es va donar compte de la contractació d’una persona interina per a la neteja dels equipaments municipals, en substitució d’una altra que està de baixa i mentre duri la baixa.

Es va aprovar per unanimitat el nomenament de l’alcalde, Jaume Rabeya, com a representant del municipi a l’assemblea general de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat.

Pressupost. Es va debatre una modificació del pressupost, de 35.000 euros per a diverses actuacions i reparacions a l’escola, la piscina, enllumenat públic, escola de música i altres. Es va aprovar amb 6 vots de CiU contra 4 abstencions.

S’ha presentat l’informe de tresoreria, segons el qual durant el trimestre s’han pagat 558.344 euros en factures, de les quals un 40% s’han pagat dintre el termini legal —que és de 50 dies— i el 60% amb més retard. Queden pendents de pagar, i per tant fora de termini, 95 factures per un import total de 819.000 euros. L’alcalde explica que la majoria corresponen a despeses de les obres de la llar d’infants i de la depuradora, per les quals la Generalitat deu a l’Ajuntament, respectivament, 800.000 euros i 200.000 euros. El regidor Marc Selgas demana si se sap quan arribaran les subvencions i què passarà si no arriben; l’alcalde diu que cal esperar que arribin, i que mentrestant l’Ajuntament ja ha avançat diners a partir dels seus recursos propis. El regidor Vladimir Díaz qüestiona si es podrà seguir amb aquest ritme, ja que 800.000 euros de deute són molts diners.

S’aprova el pressupost per al 2012, que ascendeix a 2.921,554 euros, i la composició de la plantilla de personal funcionari i laboral de l’Ajuntament; podeu veure’n el desglossament al web municipal. L’alcalde destaca que és un pressupost ajustat i que la plantilla és la mateixa que l’any anterior. Es debaten punts concrets de la despesa; el regidor Díaz lamenta la retallada en la subvenció a l’escola Guillem i per a festes, i demana si els càrrecs electes es reduiran les retribucions per donar exemple.

Pla específic Festa dels Traginers. Es debat el pla específic de la festa dels Traginers, que regula les actuacions en matèria de protecció civil que s’han de dur a terme durant els actes de la Festa. El pla es pot consultar a l’Ajuntament, per presentar-hi al·legacions si escau, durant un termini de 30 dies des de la publicació de l’anunci al DOGC i al Butlletí de la província; l’anunci porta data del 13 de desembre. Es va aprovar per unanimitat, en el supòsit que no s’hi presentin al·legacions.

Precs i preguntes. Entre altres coses, es demana per les pistes de tennis; sobre deixalleries; sobre l’expedient urbanístic de les obres d’un immoble del carrer de la Creu; sobre una aportació que una empresa havia de fer a compte de Servaqua per a un projecte social al municipi (l’alcalde diu que de moment no s’ha concretat res); s’insisteix a demanar els criteris de subvenció a les entitats esportives (l’alcalde diu que ja ho donarà perquè ja ho tenen fet); i sobre l’estat d’alguns fanals.

Recordem que les actes dels plens es poden consultar a la següent adreça: https://www.balsareny.cat/seu_electronica/plens_juntes.htm

Sarment, desembre 2011  

Municipis per la Independència

OPINIÓ

El dimecres 14 de desembre de 2011 es va constituir a Vic l’Associació Catalana de Municipis per la Independència.

L'objectiu de l'entitat és treballar conjuntament per l’assoliment dels drets nacionals de Catalunya fins aconseguir la convocatòria d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya.

L’associació compta de moment amb 154 municipis adscrits, entre els quals hi ha una vintena de capitals de comarca (Vic, Manresa, Berga, Solsona, Tortosa, Amposta, la Seu d’Urgell, Olot i Tàrrega, entre altres) i una capital de demarcació, Girona. Del Bages hi ha també Navàs, Sallent, Artés, Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Sant Feliu Sasserra, Santa Maria d’Oló, Prats de Lluçanès...

A l’adreça http://www.directe.cat/text/municipis-per-la-independencia es poden veure tots els municipis adherits.

Pregunta: Hi és, l’Ajuntament de Balsareny? Resposta: No, de moment no s’hi ha adherit. M’agradaria que ho fes. El dia 15 de desembre hi ha hagut un Ple, però no se n'ha parlat. Espero que al proper Ple es presenti la proposta, es discuteixi i s’aprovi.

Ramon Carreté. Balsareny, 15 de desembre de 2011

dimarts, 13 de desembre de 2011

Un any més de Pastorets

Foto: Joan Peralta

Un any més de Pastorets a Balsareny

Els Pastorets de Balsareny ja tenen a punt les representacions d’aquesta temporada, que serà la desena en què s’escenifiquen a la sala Sindicat a Balsareny.

Les funcions d’enguany seran el dia de Nadal, 25 de desembre de 2011, a les 18,30 hores, i els dies 1, 8 i 15 de gener de 2012 a les 17,30 hores.


Foto: Joan Peralta

Prèviament, i com és habitual, el 18 de desembre hi va haver un assaig general amb portes obertes, així com una petita cercavila el dissabte dia 17 per recaptar fons per a la Marató de TV3. Es van recollir 390 euros.




La reserva d’entrades, com és habitual, es pot fer en horari comercial a Calçats Clàssic, telèfon 938 396 656.


Concert de Sant Esteve i el Poema de Nadal

Per altra part, la Coral Sant Esteve té previst celebrar el seu tradicional Concert de Sant Esteve a la sala Sindicat el 26 de desembre; així mateix, també al Sindicat, oferirà el dissabte 7 de gener una nova representació d’El poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra, amb la col·laboració de rapsodes i tècnics dels Pastorets de Balsareny.

Fotos: J. Peralta

Associació del Casal de la Gent Gran

Foto: J. Peralta

Associació del Casal de la Gent Gran:
Fes-te’n soci per trobar amics! 

Si trobes a faltar la contínua relació amb els teus companys de treball, pensa que apuntant-t’hi podràs establir noves relacions. Res de passar-te la jubilació amargat, del cafè al banc de la plaça.

Tindràs al teu abast la possibilitat de fer nous amics amb qui compartir aficions, sortides, xerrades, cursets, etc.

Els Casals per a la Gent Gran, també coneguts com a ‘llars del jubilat’, van ser concebuts en el seu origen com a espais de trobada.

Aquests centres, repartits per tota la geografia nacional de Catalunya, són centres oberts, destinats fonamentalment a promoure la convivència i la integració de les persones grans, mitjançant l'organització d’activitats per a l'ocupació del temps lliure, l’oci i la cultura, i la informació sobre l'accés a serveis socials.

Pots anar al Casal més proper de casa teva i preguntar quins serveis t'ofereixen. Segurament et sorprendrà descobrir quantes activitats hi pots fer.

Apuntar-te al Casal  et permet accedir a tot de serveis, i molt econòmics. Els més habituals són els serveis de perruqueria, pedicura, cafeteria i, en moltes ocasions, menjador, amb menús a molt bon preu. Aquest, però, no és el cas del nostre Casal,que no compta amb servei de menjador.

També se solen organitzar festes, balls, berenars i altres actes. I a Balsareny tenim una associació  que s'encarrega d'habilitar i organitzar activitats al gust de tothom.

Foto: J. Peralta

Quatre perills després de la jubilació: No hi caiguis!

Treball i oci són dues cares de la mateixa moneda: la vida. Però quan arriba la jubilació ens enfrontem a quatre perills que cal conèixer per a no caure-hi.

1. Immobilisme físic

Segons la professora Maria Rosario Llimona, es manifesta a través de la quietud, la passivitat,la inactivitat i l’endropiment. I per sortir-ne, no hi ha recepta millor que omplir-se d'activitat.

2. Immobilisme mental

Si pateixes desinterès, t’omples de malenconia, sents constant avorriment o desmotivació, és que estàs afectat per aquest problema. La solució passa per buscar informació i interessar-te per la formació.

3. Immobilisme afectiu

Tot d'una et sents sol, et menysvalores, abandones les teves relacions personals amb els amics o et trobes deprimit. La recepta per sortir d'aquesta situació és buscar noves formes de convivència i integrar-te en alguna associació.

4. Immobilisme social

Es caracteritza per la desvinculació, l'aïllament i l’automarginació. Defuig aquest perill mitjançant la participació i el compromís social.

Bon Nadal i Feliç any 2012!
Associació Els Ametllers

divendres, 9 de desembre de 2011

Homenatge a mossèn Joan

Fotos: J. Peralta i  Sarment

















El dia 27 de novembre, les entitats de Balsareny han retut un homenatge multitudinari a mossèn Joan Bajona, amb motiu de complir-se els 50 anys de la seva arribada a Balsareny.


Coral Infantil. Foto J. Peralta














Ordenat el 1955, el seu primer destí va ser a Navàs (1955-1961), on va començar a col·laborar amb moltes entitats locals: les Caramelles, els Reis, el futbol, els Pastorets (“La llum de l’establia”), entre altres. També va fer de professor a l’Escola Tècnico-Professional Diocesana de Navàs (del 1958 al 1978), on va ensenyar manualitats, geografia, humanisme i religió.

Coral Ametllers. Foto J. Peralta















L’any 1961, el bisbe Tarancón el va destinar a la Colònia Soldevila de Balsareny, on es va integrar de seguida amb el grup que des de 1948 muntava “Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús”, de Folch i Torres, així com en altres activitats culturals que es feien a Sant Esteve. Així, el 1963 va fundar la Coral Sant Esteve, i el 1969 va dirigir els Pastorets infantils, que van succeir els que fins aquell any havien fet els adults. Allà va consolidar una altra de les seves facetes, l’artística, construint la Font dels Escolans i liderant la restauració de l’església mil·lenària de Sant Esteve.



















El 1978 va ser destinat a la parròquia de Santa Maria de Balsareny, de la qual va ser arxiprest entre 1979 i 1982. A Balsareny va continuar apuntant-se a totes les activitats culturals i socials: participant activament amb els Pastorets (dels quals fou president i és ara president d’honor) i amb les corals Sant Esteve, Romaní, Infantil i Els Ametllers, i amb l’Escola Municipal de Música; i col·laborant amb moltes altres entitats esportives i culturals locals, entre les quals la Penya Barcelonista, el Centre Instructiu i Recreatiu, el Futbol, l’Handbol... I va continuar la seva feina de constructor i decorador, amb l’absis del Crist Jacent a l’església parroquial o els mosaics de la Font de Sant Roc al Pont del Riu, la Font del Romaní, la Font del Bruc o el jardí del Casal.


Coral Sant Esteve. Foto J. Peralta





















Aquest diumenge, ell tenia previst que les seves corals (Sant Esteve, Infantil i Ametllers) cantarien a missa i després de missa de dotze amb motiu de la festa de Santa Cecília, i així ho van fer.

Foto J. Peralta















No s’esperava que, en acabar el concert, els Geganters entrarien el seu Gegantó a l’església i que els Gegants de Balsareny i els Bastoners ballarien en honor d’ell les seves danses (les dels Gegants, amb música composta per ell), i que després anirien tots plegats al Sindicat, on ha tingut lloc un dinar d’homenatge que ha deixat esquifida la sala gran.


Totes les entitats del poble, unànimement, s’hi han apuntat, i molts particulars, per fer palesa l’estimació i la gratitud que Balsareny sent envers ell.


Foto J. Peralta

Mossèn Joan Bajona i Pintó ha demostrat a bastament, al llarg d’aquest mig segle, que a part de la seva plena disposició a col·laborar en tot és una excel·lent persona, amb un caràcter bonhomiós i afable, obert i acollidor, sempre amatent a escoltar tothom i a ajudar en tot allò que pugui, i sense un no per a ningú. Un gran home.



















Cinquanta anys entre nosaltres són una mostra prou clara de la bona feina que ha fet i continua fent a Balsareny, i l’homenatge del dia 27 ha estat una petita demostració de com li ho reconeixem i l’apreciem.


















Sarment, 27 de novembre de 2011