diumenge, 19 de juny de 2011

Teresa Valero - Jaime Gonzálvez

ENTREVISTES

Teresa Valero, 99 anys amb activitats diverses

La Teresa Valero Tregon va néixer a Terol el 10 de març de 1912. La Teresa va formar part d’una colla de vuit germans, seguint els estudis d’aquells temps.

A Valero li agrada molt llegir, i encara ho fa, i seguir lectures que fan memòria de sants (Sant Aleix sota l’escala, Santa Teresa de Jesús, etc).

En el repte geogràfic, li encanta viatjar, i en conseqüència dels temps que li ha tocat viure, coneix la província de Terol, Barcelona i València. Quan era jove li agradava molt el ball, anar a buscar bolets i fer jerseis de llana.

La boira del temps li ha omplert el cap de cabells blancs. Amb el somriure que l’ha caracteritzat durant tot el recorregut de la vida, comencen a desfilar tota mena de records.

- Com va anar l’arribada a Balsareny?

- Abans de venir aquí vaig arribar a Sallent quan tenia 8 anys, i recordo que varen anar des de Terol a la ciutat de València amb carruatge i des d’allí a Barcelona amb vaixell.

- Amb relació a la pregunta anterior, és aquí al nostre poble que vau conèixer qui seria el vostre company i espòs?

- En aquells primers anys vaig treballar de minyona a cal senyor Viñas (fàbriques Viñas de Balsareny). El Ramon Vila, l’home amb qui em vaig casar, hi treballava de contramestre. Recordo que en aquells anys ell va seguir uns estudis: en dèiem “la Teoria”.

- Coneixem la vostra llarga etapa comercial a Balsareny. Va ésser aquesta l’única dedicació laboral dels vostres anys aquí?

- Tal com us he dit, vaig fer de minyona i cuinera amb els senyors. de la fàbrica del Molí. També vaig ser durant uns anys teixidora als telers de la Colònia Soldevila (Sant Esteve).

- Com va néixer Comercial Vila? Quin va ser el nom de l’establiment que vau regir conjuntament amb en Franciscu  Vila i quan vau obrir portes?

- Cal Franciscu de la Cooperativa. Els Vila eren tres termans amb l’ofici de perruquers a Perafita, i ells van ser els fundadors del negoci. Van passar uns anys i el Franciscu, després de la marxa de dos dels germans, un a Barcelona i l’altre a Sant Esteve (Balsareny) va quedar-se al front de l’establiment comercial. Recordo en aquella època —amb un esguard trist, se li fa costerut explicar segons quins fets— l’any 1937 quan l’hereu, en Joan, va desaparèixer a la batalla de l’Ebre per la Guerra Civil, i va ser en Ramon qui va assumir el relleu al capdavant de la botiga. També recordo que els avis van ésser arruïnats, comissats pels rojos.

- Aquest comerç va ser sempre familiar o vàreu tenir treballadors a sou?

- Sí, va ser sempre familiar. El Ramon, el meu home, era el que feia de proveïdor i també qui feia la matança del porc, perquè en aquell temps la botiga era “colmado” i carnisseria. Del servei del públic ens n’encarregàvem jo mateixa i els meus fills, primer el Quico i més tard la Maria Teresa.

- Per últim, expliqueu-nos algunes vivències d’aquest servei balsarenyenc, en temps com sabem difícils i prou durs.

- En aquells temps de postguerra, a Balsareny hi havia molta gana, de ben segur com a tots els pobles. El Ramon i jo, treballant molt, vam ésser puntals d’ajut a moltes famílies, que, amb uns mitjans econòmics escassos, no podien pagar i els fiàvem les compres. A l’arribada de millors temps, aquestes famílies ens van correspondre essent molt bons clients. També recordo que en arribar les festes de Nadal venien a casa uns clients d’origen andalús i ens cantaven “villancicos”, un fet molt maco. D’altra banda, el Ramon era molt pescador, i un bon matí va tenir la sort de caçar una llúdriga aquí al riu Llobregat. Durant un temps, l’animal va ser la joguina de la meva filla i les seves amigues. Més d’una vegada l’animal se’ls havia escapat al carrer, fet que espantava a la gent, i al final la vam haver de retornar al riu. També us puc dir que com que en aquells anys a les cases no hi havia neveres, llevat d’alguna excepció, els clients ens portaven a la botiga, com que disposàvem de càmera frigorífica, aliments per guardar. Com a anècdota us explico que un dia ens van portar un pollastre net i tallat, i en Ramon va pensar-se que era nostre i sense més l’agafà i el posà dins l’olla, i naturalment, ens el vam menjar. Quan el client va venir a buscar-lo imagineu-vos quina planxa!

- Moltes gràcies, Teresa, i per molts anys!

Josep Gudayol i Puig


Jaime Gonzálvez, mestre DJ i equalitzador

El balsarenyenc Jaime Gonzálvez Oliva va néixer el 16 d’octubre de 1994. En Jaime està seguint els estudis formatius de Grau Mitjà a l’escola Diocesana de Navàs. En Jaime gaudeix fent de DJ de música electrònica, el seu principal hobby.

Al nostre convidat li agrada per sobre de tot la música, però també llegir; ens recorda que una de les darreres lectures que ha fet gira sobre “Instruccions per a la Playstation”. En el camp esportiu “us puc dir que sóc un entusiasta de l’esport en general, però en especial del ciclisme i la natació”. En el seu temps de lleure li encanta el cinema i en especial les pel·lícules de cotxes i d’acció.

Pel que fa als viatges, ha estat en gran part de la costa italiana i a Roma. També coneix gran part del sud d’Espanya.

- En primer lloc, explica’ns com va anar tot això de voler-te dedicar professionalment al DJ.

- Doncs mira, des de ben petit m’ha agradat la música i vaig pensar: si escoltar música és apassionant, com deu ser això de crear-la? I som-hi, aquí em teniu. Però us he de dir que encara em resta molt de camí per fer.

- Quin tipus de música t’agrada més?

- Més que res, m’agrada el tipus electrònica com el House i el Tecno. Però també m’agrada el rock.

- En quines sales has punxat?

- M’agrada molt aquesta pregunta, ja que em dóna l’oportunitat de poder dir que he punxat al Bar musical La PaRockia; aprofito per donar les gràcies al Genís i al José Conesa per donar-me l’oportunitat de poder actuar en directe en aquest local balsarenyenc; i també, en la passada festa de Carnestoltes, he actuat a la sala el Sindicat al costat del DJ Reber, a qui agraeixo que em deixés tot l’equip de so, amb l’oportunitat de fer ballar i moure el públic assistent.

- Ens podries definir què se sent quan un es troba davant l’equip musical punxant la música que tant t’agrada?

- És una sensació indescriptible, ja que estàs en un escenari creant la teva música i veient com la gent s’ho passa bé ballant. És una sensació única.

- Explica’ns, quins són els elements que té una taula de DJ?

- Buf, aquesta pregunta és una mica difícil de contestar; però intentaré explicar-ho. Hi ha taules des de dues sortides (dos canals) de música fins a unes altres de cinc, i per norma general solen portar els anomenats “faders” per apujar el volum de les cançons al fer la mescla. Un altre dels elements és el “crossfaders”, els quals serveixen per si només volem escoltar una de les cançons que estem punxant. També hi ha els equalitzadors, que solen ser tres per canal de sortida de música: un pels baixos, un pels aguts i l’altre pels mitjans; i un selector de línia per escollir l’entrada de música amb CD o vinil. Com us he comentat, hi ha diferents tipus de taules amb efectes especials, etcètera.

- Avui dia, quina presència té el vinil alhora de programar una sessió?

- Bé, el vinil actualment s’utilitza poc, només hi és present en sessions de concerts per rap o bé per a sessions dels anys vuitanta. Malgrat tot, però, ara es torna a posar de moda el codi de temps, que ve a ser com un vinil normal, i corren les cançons que es reprodueixen des de l’ordinador.

- Per últim, quines condicions s’han de tenir per arribar a ser un bon DJ?

- Se n’ha de tenir vocació i un bon gust musical per poder connectar amb el públic. La naturalitat de presentar-te davant de la gent és essencial per arribar a fer allò que a tu t’agrada.

Josep Gudayol i Puig, setembre 2011