Durant el mes d’agost, el Govern de la Generalitat va decidir que a partir del 19 de setembre faria retallades en diversos centres d’atenció primària; unes retallades que ens afectaven de ple. Així, es va saber, les urgències de nit i dels caps de setmana i festius de Balsareny, Navàs i Sallent es concentrarien a l'ambulatori de Sallent. Amb aquesta innovació, el CAP de Sallent haurà d'atendre un col·lectiu de 17.600 persones, que és la suma d'habitants de les localitats de Navàs, Balsareny, Viver i Serrateix, Gaià i l'Ametlla de Merola.
De seguida que es va saber això, dintre del mateix mes d’agost, els ajuntaments de Navàs (CUP+ERC) i de Sallent (CiU+PSC) es van moure. La regidora de Sanitat de Navàs, Raquel Rodríguez, va manifestar públicament el seu malestar i la indignació que ha causat al poble i a l'equip de govern la retallada de serveis. Una mesura que, segons ha posat de manifest, "incideix especialment en els col·lectius més vulnerables de la població, com són la gent gran, els més petits i els qui menys recursos econòmics tenen".
Al seu torn, la regidora de Sallent, Rosa Argelaguet, conjuntament amb la de Navàs, va expressar la seva oposició a aquesta concentració. Totes dues van destacar el problema que pot suposar per la dispersió del territori. "Tenim una població molt envellida, amb moltes masies escampades i amb nuclis de població aïllats", va argumentar, citant com a exemple el poble de Castelladral, que és a uns 11 quilòmetres de Navàs i per tant a 20 quilòmetres de Sallent.
En altres llocs del Bages hi va haver també moviments de protesta. Per exemple, l'Ajuntament de Cardona (ERC) va cridar la població a mobilitzar-se contra la supressió del servei d'urgències, que afecta les localitats de Cardona, Montmajor, Súria, Pinós, Sant Mateu de Bages i Callús, i que es centralitzaran tots a Súria; els ajuntaments d’aquests municipis van consensuar un manifest conjunt contra la retallada del servei. El consistori cardoní va convocar una assemblea informativa, on es va llegir aquest manifest; finalment els ciutadans van improvisar una cassolada de protesta. A finals d’agost van fer una reunió amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, per demanar-li una solució menys traumàtica.
La moguda va obtenir algun fruit. El 12 de setembre el CatSalut feia pública una modificació de les previsions inicials per a Navàs i Cardona. A partir del dia 19, l’ambulatori de Navàs tancarà de nit, de les 8 del vespre a les 8 del matí, però continuarà obert els caps de setmana i festius de les 8 del matí fins a les 8 del vespre. Per tant, els balsarenyencs podem continuar anant al CAP Balsareny de dilluns a divendres en l’horari habitual; i en cas d’urgència diürna en cap de setmana, com fins ara, podem recórrer al CAP de Navàs. En canvi, en cas d’urgència nocturna qualsevol dia de la setmana, hem de trucar a Sanitat Respon, telèfon 903 111 444, o anar al CAP de Sallent.
El canvi d’última hora redueix a la meitat l'abast de la retallada que inicialment s'havia previst al CAP de Navàs (suprimir tot l’horari nocturn i tot el servei de caps de setmana i festius); la nova mesura s'ha adoptat, precisament, "per apaivagar l'alarma social que s'havia generat".
L’Ajuntament de Balsareny, que no va dir res mentre els de Navàs i Sallent manifestaven la seva preocupació i es movien, es va limitar a distribuir per les cases el dia 14 de setembre una còpia de l’escrit del CatSalut en què s’informa d’aquests canvis, sense cap comentari.
La pregunta que ens fem és: si les regidories de Navàs i de Sallent van comparèixer per expressar el malestar dels respectius ajuntaments per la retallada, per què no hi era l’Ajuntament de Balsareny? El problema ens afecta igual que als altres municipis. Aquí ja havíem d’anar a Navàs en cas d’urgència nocturna i de caps de setmana, i es pot pensar que ens és igual anar a Navàs que a Sallent. Però no és igual: el problema és que amb la concentració de tres municipis en un sol CAP, el nombre d’usuaris es multiplica. El balsarenyenc que tingui una urgència de nit no tan sols haurà d’adreçar-se a Sallent, sinó que es trobarà amb uns serveis mínims (un metge de guàrdia, un ATS) per atendre un col·lectiu potencial de més de 17.000 persones.
Creiem que els ciutadans de Balsareny ens mereixíem alguna explicació per part del nostre consistori; una explicació que, almenys fins a mig setembre, no s’ha produït. Mentre els ajuntaments de Navàs i de Sallent es movien durant el mes d’agost, el de Balsareny “va callar i no va dir res”. I quan el cas s’ha mig resolt, s’ha limitat a repartir un full informatiu del CatSalut, com rentant-se’n les mans. “Nois, ha anat així, què hi farem!”
Activitats culturals
Sí que hi ha hagut les tradicionals activitats estivals esportives (entre les quals el tradicional torneig de Futbol Sala) i festives (entre les quals la no menys tradicional Setmana de la Joventut). I el curs s’ha reprès amb els actes de l’Onze de Setembre (el pregó, la lectura de poemes a la Biblioteca, la Sardinada, cinema en català, exposició de l’Agrupació Artística...) i la programació esportiva (futbol, futbol sala, pesca, trobada motera...). Els Pastorets comencen a preparar la nova temporada, els Marus estan assajant una obra que presentaran a finals d’octubre, es reprèn el Tempo al Sindicat i l’Hora del Conte a la Biblioteca, els Astroamics ens deixen mirar el cel... La roda de les activitats culturals no para. Hom podria pensar que tot això es fa de forma rutinària, perquè el cicle anual d’activitats és més o menys estable, amb poques innovacions en general; però hem d’entendre que mantenir el que hi ha, ja per si sol, comporta una gran feina, que recau sempre a les espatlles d’un quants esforçats, ajudats, això sí, per molta altra gent. És amb la suor de tots que es pot mantenir el que tenim, i per això no podem més que felicitar les entitats i les persones que fan possible que la cultura a Balsareny no es rovelli.
La llengua, encara
Una vegada més, una atzagaiada contra el model d’immersió lingüística, que tan bé ha funcionat durant trenta anys, sense problemes i amb el consens de la immensa majoria de forces polítiques, educatives i socials, i que tant de bé ha fet per a la cohesió del país. Emparant-se en la sentència del TC contra l’Estatut, que ha destralejat els pactes i equilibris de la Transició, una interlocutòria puntual sobre una denúncia concreta ha mogut el TSJC a “donar un ultimàtum” a la Generalitat perquè modifiqui el model lingüístic i introdueixi (per a tothom, no pas tan sols per al cas concret dels denunciants, que ja seran atesos en la seva voluntat) el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament al costat del català. Una aplicació estricta d'aquest principi a les nostres escoles faria entrar en fallida el model d'immersió i normalització lingüística, que s'aplica des del 1983, i que garanteix que tot l'alumnat que surt de les escoles i instituts de Catalunya coneix i domina el català i l'espanyol. Carregar-se això provocaria la fractura irreversible de la societat catalana en dues comunitats lingüístiques, que és justament allò que el nostre model de normalització ha evitat. Només des de la ignorància o la mala fe es pot afirmar que l'espanyol està en una situació de debilitat a Catalunya. Si alguna llengua necessita ser protegida al seu propi país és la catalana. Per diverses raons, però sobretot perquè el català és l'essència de la nostra cultura. La societat catalana ha de rebutjar tots els intents de laminar la seva personalitat, que provenen del pensament únic.
El CCB ens posicionem fermament al costat de les institucions catalanes (Govern, Òmnium Cultural, Universitats, partits polítics, sindicats, plataformes i col·lectius de defensa de la llengua...) de defensar la necessitat de mantenir en vigor el model lingüístic escolar actual, així com també de combatre, amb la paraula i les idees, aquells intents d’erosionar un dels guanys més preuats de la nostra trajectòria democràtica recent. Per la convivència, el pluralisme i la democràcia, no hem de tolerar ni un pas enrere en la promoció del català com a única llengua vehicular a l’escola.
Creiem que aquestes paraules d’Antoni Bassas (Ara, 5-9-2011) resumeixen molt bé el cansament de cada cop més catalans davant tant de temps d’atacs a un poble que ha demostrat la seva voluntat de pau i de progrés en llibertat:
“No podem continuar vivint en aquest continu estrès nacional. No podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conflicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra producció cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment i que, a sobre, alimenti i propagui diàriament la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de llengua o d'impostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem. Les crides al desacatament de la sentència d'aquests dies, o a la insubmissió fiscal mesos enrere, són manifestacions d'un malestar constant que evidencia un problema de fons que no fa més que créixer i que ja no podem ignorar ni llegar a la pròxima generació: l'única convivència possible amb Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d'edat. Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent ha patit tortura, presó, exili o mort per preservar la nostra identitat. La resposta que ara donem, i singularment la que donin els partits polítics catalans, és una qüestió de dignitat.”
El CCB s’ha adherit al manifest de Somescola.cat en defensa del model d’escola catalana; manifest que va ser llegit pel regidor d’Ensenyament i Cultura, Roc Carulla, en una concentració pública de suport a la immersió lingüística que va tenir lloc davant de la Casa de la Vila, amb la participació de mestres de l’escola pública Guillem de Balsareny, el dia 12 de setembre a les 7 de la tarda.
CCB, setembre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.