dijous, 21 de setembre de 2017

Montse Sanmartí, més de 30 anys de mestra

ENTREVISTA


Montse Sanmartí, més de 30 anys exercint de mestra a Balsareny

Montserrat Sanmartí i Simon va néixer el 10 de juny de 1956 a Barcelona, i va créixer al barri de la Sagrada Família. Posteriorment va anar al parvulari i els primers cursos de primària a l’escola que hi havia dins del recinte del temple, popularment anomenada “Els caganers” (actualment n’hi ha una rèplica que es visita); després al col·legi de monges “Divina Pastora” i el batxillerat superior, com que ja treballava, el va fer a l’acadèmia “Res Nostra”.

Actualment estudia anglès al Go idiomes de Sallent. Li agrada molt llegir, els últims llibres que ha llegit són: “Bettý” d’Arnaldur Indridason i “Los ritos del agua” d’Eva García Sáenz de Urturi; aquest és el segon d’una trilogia. També li agrada viatjar i, ara que ja s’ha jubilat, ha pogut complir dos desitjos que tenia pendents: a la tardor, anar a fer senderisme per la Gomera i gaudir d’un concert d’orgue a l’església de la Madeleine de París. Les seves activitats de lleure actualment són: caminar, llegir, anar a la platja, ballar i badar.

— Com és que vas decidir fer de mestra?

Sempre m’han agradat els infants. Quan era petita es veu que tenia traça a entretenir els meus cosins petits, i també quan jugava sola ja feia de mestra amb les meves nines.

— Quins estudis universitaris vas seguir?

En primer lloc, els estudis de magisteri (especialitat de llengües) a la Universitat Autònoma. Al cap de 20 anys hi vaig tornar a fer el postgrau d’Infantil.

— Quines edats d’alumnes has tingut?

He treballat amb infants de totes les edats. Vaig començar amb alumnes grans (sisè, setè i vuitè) i he acabat amb alumnes d’infantil.

— Com creus que afecta la societat als infants?

L’escola és el reflex de la societat i estem en una societat canviant. Els valors que es tenien 35 anys enrere no són els mateixos d’enguany. Actualment hi ha un excés d’estímuls i infants amb agendes carregades d’activitats, alguns disposen de poc temps de lleure. Els infants han de jugar, ja que jugant és on realment aprenen. Crec que hi hauria d’haver més parcs infantils o aprofitar el pati de l’escola (amb un horari d’obertura i tancament) per dotar-lo de diferents espais de joc: enfilar-se, amagar-se, experimentar, un sorral,  jocs per als més petits protegits amb un terra tou… Cuidar els nostres infants és fer una inversió de futur.

— Com valores el treball i la responsabilitat del professorat?

La feina de mestra és un sentiment molt profund que tens dins teu i si per un moment et pares a pensar tota la responsabilitat que comporta t’espantes. Els pares et confien el benestar dels seus fills i filles. Primerament els has de cuidar: una criatura que no va contenta a l’escola difícilment aprendrà. De vegades cal comunicar a les famílies alguna cosa que no acaba d’anar a l’hora, i és un moment difícil. Cal trobar solucions ràpides als problemes que sorgeixen diàriament, però quan tanques la porta de la classe t’oblides que a fora hi ha un altre món.

— Com vas arribar a exercir a Balsareny?

A Balsareny hi vaig arribar el desembre de 1980 a fer la substitució de la Carmina. Hi he estat gairebé 31 anys. També he treballat a Mataró, Canovelles i Manresa.


Josep Gudayol i Puig

L'altre valor

PUNTA DE BRAU


L'altre valor

“L'home ha d'ésser agraït". No recordo en aquests moments l'autor de la frase; però, permeteu-m'ho, voldria fer-me-la ben meva.

"El dia 3 de maig ens va deixar Maria Josefa Pulido Arévalo, esposa del nostre fidel col·laborador Josep Gudayol i Puig, i persona molt coneguda i estimada al poble per la seva implicació en nombroses activitats culturals, cíviques i solidàries...".

Aquest paràgraf pertany a la columna d'Opinió, signada per en Ramon Carreté, del número 486 del Sarment d'enguany, de la qual n'estic molt agraït.

Dins un capítol d'agraïments, també vull donar les gràcies a l'equip de govern del nostre Ajuntament per haver pensat en la meva persona i a la vegada poder-me expressar dins de la secció "El racó del Josep", corresponent al número 4 del butlletí municipal “La Síquia” (primavera del 2017), on, en un text fragmentat, faig valer cinc valors que considero que són i formen part de la meva personalitat.

Brau agraït també per a tota la gent del Grup la Il·lusió del Casal de la Gent Gran, grup de play-back, del qual va formar part des del començament la meva companya Maria Josefa Pulido Arévalo.

Moltes gràcies.

Josep Gudayol i Puig


Balsareny avui

BALSARENY AVUI



Diego Galera, dedicació poètica, avui des d'Alacant

"En el marco de la XLVII Feria del Libro de la ciudad de Alicante, celebrada del 29 de junio al 9 de julio del presente, yo, Diego Galera Morales, he sido invitado a firmar libros de mi autoría, concretamente los editados, precisamente en Alicante dentro de esta última temporada, títulos como Transparencia otoñal, de poesía, y Una historia común, de narrativa".

Amb una trajectòria prou coneguda d'aquest poeta balsarenyenc, avui ens fa arribar aquest esdeveniment literari celebrat a Alacant. Els seus llibres han estat editats per l'editorial ECU (Editorial Club Universitario), ubicada a la població de Sant Vicent del Raspeig.

En Diego ens explica que agraeix a ECU el detall d’haver-lo convidat a aquest certamen i que vol deixar constància de la bona marxa dels seus llibres. També remarca que sempre que tingui ocasió de col·laborar amb l'editorial es sentirà honrat de poder-ho fer.

De otoño a primavera (del llibre Transparencia otoñal)

Vago despertar a la ilusión,
la flor marchita en el jarrón
quiere cobrar de nuevo vida,
conocer una nueva primavera
y mezclar verde y azul.

El trino del gorrión
oír desde mi balcón
y despertar los instintos
dormidos y retenidos
en amarillento contenido
de otoño que no cesa
de desnudar árboles a mi paso.


Toc d'atenció sota el pont del Repeu

Diversos veïns de Balsareny han denunciat a ‘Balsareny Avui’ la falta de civisme que han trobat sota el pont de l'antic curs del Carrilet, on hi ha el conegut Repeu. Una bona colla de balsarenyencs a qui els agrada sortir a caminar estan farts d'evitar quedar empastifats per la gran quantitat d'excrements de gossos que hi ha en aquest punt.

Cal procurar ser cívics i portar els nostres animals a fer les seves necessitats en llocs adients, o recollir els excrements, i respectar l'entorn perquè tots puguem gaudir del nostre paisatge.

En aquest sentit, amb voluntat d'abordar la problemàtica del fet que mares, pares i infants, per un cantó, i propietaris de gossos, per l'altre, puguin gaudir de bona convivència, l'Ajuntament de Balsareny ha instal·lat a mode experimental un equipament fins ara inexistent al municipi: un parc per a gossos, tal com van anunciar al butlletí municipal "La Síquia", núm. 4, corresponent a la primavera de 2017.


Conversió ecològica i revolució cultural
Carta núm. 86 - Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga

«Amb el títol “Conversió ecològica, revolució cultural" l’Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga hem volgut aprofundir sobre l’ecologia, com molt bé ens ha presentat l’Agenda Llatinoamericana d’enguany.

Com ens diuen a la presentació de l’Agenda, en Pere Casaldàliga i en José M. Vigil: “Malgrat que la consciència ecològica creix en el món, podem dir que encara no hi ha voluntat política a les societats ni en els seus governs, ni prou moviment a l’opinió pública per al canvi que necessitem.”

Per tal de participar a la campanya, ens va acompanyar dels dies 1 al 9 d’abril, Birgit Weiler: Nascuda a Alemanya, pertany a la congregació́ de les Germanes Missioneres Mèdiques. Llicenciada en teologia, ha treballat en barris marginals de Venezuela i el Perú. En la seva vida personal hi ha una característica notable: el seu treball per la protecció́ dels indis Awajun i Wampis de l’Amazònia, la protecció del medi ambient i el treball per la pau. És investigadora i activista pels drets humans i ambientals. Referent per al Consell Episcopal Llatinoamericà en l’àrea ecològica.

El buen vivir, proyecto de vida con potencial profético

Mis reflexiones han surgido en años de contacto con los awajún y wampis, dos pueblos originarios de la Amazonía del Perú cerca de la frontera con Ecuador. A la vez se han enriquecido mucho al participar en las labores de la zona pastoral de selva en el Vicariato de Jaén (Perú). Existe allí una iglesia local comprometida en el diálogo intercultural e interreligioso con ambos pueblos, que se genera en la práctica común y solidaria para lograr un Buen Vivir. Los awajún y wampis tienen una dimensión fundamental de su cultura en común con numerosos otros pueblos indígenas: su visión integral del mundo o cosmos. Vale recordar aquí que en su comprensión el cosmos es un tejido complejo de relaciones, en las cuales las diferentes partes interactúan continuamente. El filósofo, teólogo y lingüista Carlos Lenkersdorf enfatiza al respecto que la cosmovisión no es sólo “un asunto de la razón, de la mentalidad o del intelecto, sino que abarca al ser humano en su integralidad y por ello también en su corporalidad y en su comportamiento. Por esa razón en castellano hablamos también de cosmovivencia”.

El Buen Vivir y sus connotaciones éticas

Vale subrayar que el Buen Vivir como lo entienden los pueblos originarios no es meramente un término descriptivo, sino que tiene fuertes connotaciones éticas. Requiere un sentido comunitario, la práctica de reciprocidad, también en relación con la naturaleza, la solidaridad, la valoración de la diversidad como un potencial, una riqueza y no como una amenaza, así como también la participación, el respeto y la preocupación por el bien común. Los pueblos indígenas saben por experiencia que ser coherente y perseverante en la práctica del Buen Vivir es una lucha permanente frente a la intensa influencia de una cultura de consumismo y de ganancias a cualquier costo con su fuerte individualismo. Requiere empeñarse continuamente en generar un equilibrio vivencial en los diferentes ámbitos de la vida para que todo sea orientado “hacia la vida en su plenitud".»

Josep Gudayol i Puig



Repte núm. 26


REPTE núm. 26 

L'Arcadi Solà és un fervent seguidor del Repte del Sarment que ha plantejat aquest interessant desafiament. Diu que la pràctica habitual d’un lleter anglès massa espavilat consistia a repartir llet de la seva granja adulterada amb aigua. Sortia de l'explotació amb un dipòsit de 32 galons plens de llet acabada de munyir i repartia 8 galons a cadascun dels quatre carrers del poble. En acabat de repartir al primer carrer es connectava a la xarxa d'aigua potable i el seu dipòsit tornava a quedar totalment ple. Quin escàndol! Feia això mateix en acabar de repartir a cada carrer. Després de servir el darrer carrer quedaven al dipòsit quaranta quarts de galó i mig de llet original. Quina quantitat de llet pura ha repartit a cadascun dels quatre carrers?

Roc Carulla


Resposta al repte 25: Les separa les 5/12 parts del bri.

Meteorologia


Juliol de 2017

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)            25,5
Mitjana (min.+màx.)        25,4
Mitjana de mínimes       16,6
Mitjana de màximes       34,2
Mínima (dia 1)                11,3
Màxima (dia 31)             39,3
Mín. més alta (dia 4)      24,0
Màx. més baixa (dia 1)   27,4

Vent (km/h)
Ventada més alta (dia 23)  42,8
Velocitat mitjana                   9,6
Recorregut del vent        7.007,1 km

Pressió (hPa)
Màxima (dia 3)          1.018,5
Mínima (dia 31)         1.004,0

La pluja (litres)
Dia 1                  2,3
Dia 8                  2,8
Dia 21                4,8
Total                  9,9 litres

Agost de 2017

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)               25,4
Mitjana (min.+màx.)          25,0
Mitjana de mínimes          15,7
Mitjana de màximes         34,2
Mínima (dia 9)                  11,8
Màxima (dia 4)                 40,4
Mín. més alta (dia 8)        21,4
Màx. més baixa (dia 31)  25,7

Vent (km/h)
Ventada més alta          41,8; dia 2
Velocitat mitjana              9,0
Recorregut del vent    6.694,9 km

Pressió (hPa)
Màxima                     1.017,2; dia 12
Mínima                      1.004,0; dia 31

La pluja (litres)
Dia 1                   1,1
Dia 6                   1,8
Dia 9                    6,8
Dia 10                  1,6
Dia 15                  2,7
Dia 19                  8,9
Dia 30                  2,6
Dia 31                15,5
Total                  41,0 litres


Francesc Camprubí

diumenge, 10 de setembre de 2017

‘Cançons a Mahalta’, poemes de Màrius Torres



El dia 10 de setembre de 2017, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, els Rapsodes dels Pastorets de Balsareny han fet la seva tradicional lectura poètica, que ja ha arribat a la seva tretzena edició. En anys anteriors, han recitat poemes de Salvat-Papasseit,  Maragall, Espriu, Verdaguer, Sagarra, Pere Quart, Foix, Climent Forner i Pere Casaldàliga, així com una antologia de poesia catalana des de la Renaixença, una de poemes sobre el Tricentenari i una sessió dedicada a Ramon Llull, Cervantes i Shakespeare.

 Aquest any, el poeta escollit ha estat Màrius Torres, de la mort del qual commemorem el 75è aniversari. Màrius Torres (1910-1942) va néixer a Lleida i, en els pocs anys que va viure, ens va deixar una poesia de gran qualitat lírica i sensibilitat intel·lectual, amb un acurat sentit de la llengua, que ens parla de l’amor, l’espiritualitat i la serena acceptació del seu destí, com també de la tristesa de veure esfondrar-se el seu anhel patriòtic i cívic arran de la guerra civil i la immediata postguerra, que va viure angoixat al sanatori del Puig d’Olena, al Moianès. La seva obra ha estat traduïda a molts idiomes i forma part de diverses antologies de poesia europea en diferents llengües. 

En acabar, i com cada any, els rapsodes i el públic assistent van cantar Els Segadors



  

 




dijous, 7 de setembre de 2017

XIV Setmana de la Joventut


Un any més, el Consell de Joventut ha celebrat la Setmana de la Joventut a Balsareny, tota festiva i animada. Va començar el dimarts, 29 d’agost, amb un TORNEIG DE VÒLEI. Dimecres 30, a la piscina municipal, el PREGÓ i un JOC DE NIT. Dijous, 31 d’agost, amb una NIT DE CINEMA, amb les pel·lícules “Zoòpolis” (infantil) i “Contratiempo” (adults), que es van projectar a la sala Sindicat, i no pas a la piscina, a causa de la previsió de pluja. Divendres, 1 de setembre, també al Sindicat, hi va haver el SOPAR POPULAR, seguit de la ja mítica NIT DE MONÒLEGS, amb la divertida actuació de Juanjo Albiñana i Albert Boira. Dissabte 2 de setembre, a les 11 del matí es va celebrar la GARRINKANA INFANTIL, seguida, a les 4 de la tarda, de la GARRINKANA. A la mitjanit va tenir lloc la REBENTADA DEL PORC, que obria pas al CORREABEURADORS,  amb el TUSSIMÒBIL, pels carrers del poble. El dissabte 2 de setembre, a la nit, FESTA JOVE amb DJ Arzzett. I el diumenge 3 de setembre, baixades pel TOBOGANT SPLASH SLIDE al carrer de la Costeta, i una nova edició del TUSSIKINTO a la plaça de les Monges. Molta gent va participar en tots els actes o els va anar a veure. Cal felicitar els organitzadors per la feinada que han tingut i per la gresca que han generat. Gràcies i fins a l’any que ve!

Sarment
Fotos: A.Selgas / Facebook Ajuntament i Consell de Joventut de Balsareny